- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Rajoy i la fatiga

Posted By Raimon Obiols On 4 March 2008 @ 14:20 In General,Política espanyola,Semblances | No Comments

Les declaracions del secretari de comunicació del PP, Gabriel Elorriaga, recollides fa uns dies en el Financial Times, resumeixen molt bé la tàctica que el partit de la dreta utilitza en aquesta campanya: “Crear dubtes sobre l´economia, la immigració i les qüestions nacionalistes“, per tal de “descoratjar els votants socialistes“. En el debat d´ahir, Rajoy no se separà ni un pèl d´aquesta tàctica, però no semblava trobar-s’hi massa a gust.

El problema amb aquestes tàctiques de caràcter brutalment negatiu és que fatiguen, perquè són mètodes recolzats en el requisit indispensable de la insistència, de la repetició. Aleshores, el cansament es produeix inevitablement, i pot afectar el propi protagonista. Em va semblar que Rajoy es mostrava ahir, en alguns moments, cansat i fastiguejat per les coses que els seus assessors li feien repetir una i altra vegada. Fins i tot quan encadenà el verb “mentir” no sé quantes vegades, em semblà que mostrava fatiga i li mancava convicció. Aznar, en aquest sentit, és molt més adequat, congènitament, a aquests mètodes de mala bava reiterativa: s’hi troba bé i el menyspreu i l’ insult li surten de dints, sense esforç. Rajoy es vol convèncer que la perdigonada, repetida mil vegades, acabarà liquidant l’adversari, però no s’ho acaba de creure, no li acaba de sortir i això es nota. No pot ocultar una mirada perplexa, una mica perduda en l’horitzó.

Però no ens enganyessim: aquesta fatiga que a molts ens produeix l’agressivitat repetitiva pot representar,>> pel PP, alguna oportunitat. A la societat hi ha gent, espero que poca, que li agrada la bronca.>> I potser una part de l’opinió pública espanyola, espero que petita, pot pensar que si el PP retorna al poder, es tranquilitzaran i ens deixaran una mica més tranquils. Pot pensar en un comunicat del carrer Génova, la nit del diumenge, dient quelcom com ara “la guerra ha terminado“.

S’equivoquen: si Rajoy guanyés s’acabaria creient cegament en les receptes dels estrategs “neo-cons“, enduriria la ment i la mirada, passaria a una etapa perillosa d’explotació de l’èxit, i probablement acabaria transformant-se en un mutant estrany, venjatiu i agre (com, visiblement, li ha passat a Aznar).

Si fos recompensada per un bon resultat el proper diumenge, l’agressivitat forçada del candidat popular esdevindria una agressivitat natural, interioritzada, sortida de dins, deshinibida. Amb Rouco Varela al front de la conferència episcopal, un Rajoy alliberat de complexos formaria una temible parella capaç de tot.

És millor per Rajoy i per tots nosaltres que l’objectiu central dels cervells de la campanya del PP (l’abstenció, per cansament, dels votants d’esquerra “descoratjats“) no sigui assolit.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=233