- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Europa i l’opinió pública global

Posted By Raimon Obiols On 21 February 2008 @ 10:02 In General,Món,Parlament europeu,Politica europea | No Comments

En el període previ a la guerra de l’Iraq, Mary Robinson, que fóu presidenta d’Irlanda i alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans, va definir l’opinió pública global com la “segona superpotència“. Es tractava d’una exageració, però assenyalava dos punts importants: la força creixent d’allò que s’anomena la “societat civil global” i el fet que la legitimació popular dels actes de poder va esdevenint un factor cada vegada més important en la política mundial.

Fins i tot en els països on no hi han eleccions lliures, els governs estan auscultant constantment les opinions públiques. Ara, a més, és comencen a fer enquestes globals. Els resultats de [1] l’enquesta ECFR/Gallup del 2007 (l’enquesta global més gran que es fa, amb entrevistes a 57,000 persones de 52 països) mostra que l’opinió pública global és cada vegada més hostil al poder militar, i més favorable als centres de “soft power“, especialment, la Unió europea.

Més d’un terç dels entrevistats (35 %) desitja un increment del seu poder com a instrument per desenvolupar un món millor, mentre que només un 20 % voldria que el poder europeu declinés. En canvi, els Estats Units, Iran, Rússia i Xina provoquen més reaccions negatives que positives. Mentre un 23 % i un 24 % voldrien que la importància de Rússia i Xina augmentés, un 29 % i un 32 % creuen que el món es beneficiaria d’una disminució del seu poder respectiu. Un 26 % creu que els Estats Units haurien d’augmentar el seu pes, i el 37 % pensa el contrari. Aquestes posicions indiquen que l’opinió pública global és majoritàriament favorable a que s’equlibri el “hard power” (la capacitat d’usar el poder econòmic i militar) amb un creixent “soft power“ (més basat en l’atracció que en la pressió coercitiva). No deixa de ser sorprenent que la UE, que en conjunt té el segon pressupost militar del món (només darrere del dels EUA) i que manté al món el major nombre de forces de manteniment de la pau, sigui vista mundialment com un poder no militar. Paradoxalment, potser és degut a que es veu improbable que la UE actuï d’una manera unida en els afers militars. És un tema que hauria de fer pensar als que volen que la UE esdevingui definitivament un “global player” a l’estil de les altres potències, amb un exèrcit, una diplomàcia i unes polítiques que parlin amb una sola veu en els afers del món.

George Steiner ha dit, en una entrevista recent, quelcom que vé a tomb: “En un univers confrontat al fonamentalisme homicida, vingui del Sud o del Middle West americà o de l’islam, Europa pot tenir el privilegi de promulgar un humanisme laic. Però és una tasca molt difícil. I si Europa és encara capaç de donar una lliçó, aquesta no serà certament una lliçó de potència”


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=226

URLs in this post:
[1] l’enquesta ECFR/Gallup : http://ecfr.3cdn.net/03a2042f64dec620b1_2um6bsbtw.pdf