Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    La modernització de l’esquerra europea

    Per Raimon Obiols | 28 January, 2008


    Imprimir Imprimir

    No es coneixen encara els resultats definitius de les eleccions del land alemany de Hesse però sembla que la CDU d´Angela Merkel ha caigut del 49 al 36 % dels vots, situant-se darrere del SPD. Vaig comentar fa uns dies el darrer congrés d´Hamburg del partit socialdemòcrata, que deixà enrere l´etapa del “Nou centre” inspirat en la “Tercera via” de Blair.

    A Europa, els partits d´esquerra i centreesquerra estàn confrontats a un canvi de cicle ideològic i polític. Els projectes de modernització tecnocràtica i adaptativa, de tipus “Tercera vía” a Gran Bretanya o “Neue mittel” a Alemanya topen amb serioses dificultats per mobilitzar electors. Als països nòrdics, feu tradicional de la socialdemocràcia, hi ha tres primers ministres conservadors. A Itàlia, en un marc de crisi del sistema polític que no s´acaba de resoldre, la constitució del “Partito democratico” ha obert molts interrogants. A França, després de la victòria de Sarkozy s´ha obert una crisi de sortida incerta tant en el PS com en l´esquerra no socialista. A Gran Bretanya, l´herència de Blair planteja seriosos problemes al New Labour i al nou primer ministre, Gordon Brown. A Alemanya, un SPD coaligat en el govern amb la democràcia cristiana, ha de disputar els seus espais tradicionals amb una força sortida a la seva esquerra i pren distàncies amb l´època de Schroeder. Tot sembla indicar que no som davant d´ un simple canvi pendular del cicle electoral, sinó de quelcom més profund i més nou, que exigeix nous plantejaments.

    A finals de 2007, una missió del PS francès (que es troba en una situació de crisi) visità els partits homòlegs d´Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Itàlia i Suècia. El seu objectiu era “estudiar les noves vies que elabora l´esquerra reformista a Europa“. És interessant fer un breu repàs de les seves conclusions. Constataren que malgrat les seves dificultats, el model socialdemòcrata de l´Europa del nord aguanta bé i “continúa essent un referent bàsic en matèria social i econòmica“, en particular en els seus plantejaments per “reorientar l´Estat del benestar“. En un sentit similar, els socialistes francesos remarcaren les noves orientacions del SPD alemany, vers un “Estat social previsor” orientat a privilegiar les despeses “preventives” (educació i formació professional, major seguretat e els recorreguts professionals) per tal de reduïr les necessitats futures en matèria de despeses “reparadores”. Els marges de maniobra de les polítiques socials depenen evidentment de la bona salut de l´economia i, en aquest sentit, els socialistes francesos assenyalaren la importància de les polítiques de R&D a Suècia (4,3 % del PIB suec) o de suport a les PME exportadores, en el cas d´Alemanya.

    Pel que fa a les evolucions del funcionament dels partits, els socialistes francesos atribuiren molta importància a les experiències de les “primàries a la italiana” (obertes a tots els electors i electores que hi volen participar, per designar el líder) i de les “conferències polítiques obertes a la societat” dels socialistes espanyols, amb participació de “ciutadans compromesos“, representants de sindicats i ONG, i intel·lectuals (amb alguns premis Nobel).

    Els socialistes francesos van constatar, en tot cas, l´existència d´un panorama obert, amb l´experimentació de noves iniciatives de característiques diverses. Deixada enrere una primera fase de “modernització adaptativa”, tot sembla indicar que som en l´inici d´una segona fase de modernització en la que es temptegen els nous camins a seguir.

    La primera fase de la modernització, tipus “Tercera via” o “Nou centre” , es caracteritzà per la seva adaptació en el terreny de la política de mercat (comunicació, lideratge mediàtic, amb les servituds correlatives: la política reduida a tècnica demoscòpica i tàctica de comunicació) i de subordinació més o menys reticent a la colonització narrativa neoliberal.

    Ara és com si sorgís un nou pragmatisme que critica els plantejaments dels “thirdwayers” pel seu caràcter doctrinari i per les seves conseqüències. Un nou pragmatisme que intenta respondre a la gran “demanda de sentit” (i de “política de sentit” ) que està emergint arreu d´Europa, i la necessitat de mantenir viu el cordó umbilical amb les bases socialdemòcrates. No es tracta pròpiament d´un gir a l´esquerra (per bé que si ho és en alguns casos, com a Alemanya) sinó de la constatació que allò que la gent demana a l´esquerra és la coherència d´una identitat, la definició d´uns objectius lligats a uns principis clars i una pràctica adequada, no contradictòria (inclosos els comportaments, la cultura, la moral, l´estil de vida, dels seus representants).

    Categories: General, Politica europea, Socialisme | Sense Comentaris »

    Comentaris

    Security Code: