« Teoremes que fallen i teoremes que funcionen | Inici | Dades del Parlament europeu »
Mitjans de comunicació i política: la mala relació
Per Raimon Obiols | 19 June, 2009
Imprimir
Llegeixo a la premsa d’avui el resum d’un informe del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) sobre el tractament que les ràdios i televisions catalanes han fet de la recent campanya de les eleccions europees. Dóna algunes dades francament interessants:
l’assumpte tractat amb més freqüència va ser allò que l’informe anomena eufemí sticament la dinàmica política, és a dir les disputes, desqualificacions i crítiques entre candidats i partits. Ocupà el 23,7% del temps total.
Es deixaren en un segon pla les propostes electorals dels partits i la “informació pedagògica” sobre la UE. L’informe diu que això “posa en evidència que les qüestions programàtiques i les que més preocupen a la ciutadania, de la crisi socio-econòmica a les infraestructures, queden en un segon pla”.
Les notícies relacionades amb el conflicte entre els periodistes i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a propòsit dels “blocs electorals” va ocupar el segon lloc pel que fa a temps d’emissió. L’informe diu que la protesta dels professionals contra els denominats “blocs electorals” fóu el tema al que més temps dedicà TV3 després de les informacions per candidatures: acumulà més de 29 minuts, superior al que es destinà a la campanya d’ICV (22 minuts) i molt pròxim al d’ERC (31 minuts). Així, diu l’informe del CAC, “fa planar l’ombra de la sospita sobre la qualitat de la informació dels mitjans públics durant els períodes electorals.”
Les dades d’aquest informe m’han impressionat però no m’han sorprès. Que hi ha un notable mal ambient entre els mitjans de comunicació i l’activitat política és tan evident que ningú es pot sentir estranyat per unes xifres que ho corroboren. Jo mateix, que he participat en segon pla en la campanya, he viscut algunes anècdotes que poden il·lustrar la situació. Em limitaré a la darrera: Faig una intervenció de vint minuts en un míting, centrant-me en la crisi econòmica global i la crisi institucional europea, les diferents respostes i alternatives que es plantegen, etc. A mitja intervenció, immediatament després d’ unes breus paraules (crítiques) sobre el candidat convergent, veig com el periodista de la televisió pública present tanca la llibreta d’apunts, dóna a la càmara l’ordre de plegar els trastos i abandona el local. Ja té el botí.
En la interacció entre politica i mitjans de comunicació tendeix a crear-se un ambient de criticisme recíproc; de fatiga, conyeta pitarresca i desconfiança i mal humor creixents. És un cercle viciós que està alimentant l’antipolítica i l’abstencionisme. Aquest “mal rollo” l’hem de superar, o ens podem trobar amb problemes bastant pitjors que els actuals pel que fa a la nostra vida democràtica.
L’informe del CAC subratlla, en aquest sentit, que “ens trobem una altra vegada davant un fenomen que interpel·la a totes les parts: els polÃítics protagonistes de la notÃícia i els professionals que fan la selecció”. Per què no en parlem?
Categories: Politica europea, Política catalana | 4 Comentaris »
June 21st, 2009 a les 11:36
Això mateix! Parlar entre les dues parts i arribar als acords que convinguin per tornar a fer rutllar la Democrà cia en aquest paÃs.
Mai es crearà una relació ideal de parcialitat total; de tots és conegut cap on decanta cada mitja informatiu, però, ben parlat es podria trobar una formula per fer arribar a la ciutadania la bona polÃtica que es fa i no donar tanta importà ncia, tot i que considero que no ha d’existir cap mena de censura, als assumptes que no interessen tant, com per exemple els rifi-rafes entre dirigents (malgrat els slogans de campanyes que hem centrat en això, quina pena!).
June 21st, 2009 a les 11:38
Disculpeu el meu error: on fica “parcialitat” està clar que volia dir “imparcialitat”.
June 21st, 2009 a les 18:50
això, això, millor q no informin de quan els socialistes i els dl pp fan aliança a Europa per evitar la condemna de la polÃtica urbanÃstica. Què hi diem a això?
June 24th, 2009 a les 13:24
Pepet, no et quedis amb els titulars, aprofundeix en la notÃcia en diferents mitjans i potser trobarà s el perquè de tot plegat d’aquesta “aliança”, si de debò ha estat aixÃ; és precisament aquest fet el que critiquem, que massa sovint es troben periodistes que cerquen el titular que els faran vendre publicacions, i en alguns casos no explicaran la notÃcia del tot, que no vol dir que diguin mentides, per descontat, tant sol que expliquen allò que dona morbo o crea conflictes.
T’adones que també pots ser una vÃctima dels interessos dels media?…