- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Idees i elefants

Posted By Raimon Obiols On 18 December 2007 @ 11:36 In General,Socialisme | 4 Comments

Des de fa unes tres dècades el socialisme, i l´esquerra en general, han quedat sobrepassats culturalment per un procés d´innovació molt potent que sorgia de la dreta: han estat dècades d´hegemonia neoliberal (i també, sovint en correlativa correspondència, de reforçament dels fonamentalismes i identitarismes en el món). En general, les respostes d´esquerra no han estat adequades. Ho bé han estat respostes rígides, centrades molt principalment en la defensa de les conquestes del passat, sense introduir elements propositius de cara al futur (reforçant així el clixé que parlava de “vella esquerra“), o bé han estat respostes d´adaptació i mimetisme en relació a l´hegemonia ideològica i el colonialisme narratiu del neoliberalisme. Creix la consciència d´aquest fet, i augmenten les ganes de treballar per una reconquesta d´hegemonia, per canviar el model cultural dominant. En la societat actual de comunicació de masses, ideologia de competició, entreteniment, consumisme i culte de les marques, el model cultural esdevé model social i model polític. És a l´interior dels individus que es plasma, quotidianament, l´acceptaciò acrítica de l´ordre existent al mòn, o bé la voluntat de superar les seves injustícies, fer front a les seves violències i corregir la seva ruta vers possibles desastres futurs, de caràcter social, ecològic o cultural.

Manuel Castells ha remarcat [1] en un article, en relació a aquesta consciència en augment de la necessitat d´un canvi d´hegemonia l´entusiasme que ha despertat en els mitjans demòcrates i progressistes dels Estats Units la teoría de George Lakoff. Aquesta resposta s´ha produït també en el nostre país, on el seu text “¡[2] No pienses en un elefante[2] !” ha esdevingut un llibre de culte en alguns ambients. Castells ha escrit que “quan aquest acadèmic mundialment famòs, catadedràtic de ciència cognitiva a Berkeley, dòna una de les seves freqüents xerrades al llarg de la geogrqfia dels EUA, milers de persones fan cua per escoltar-lo“. I ha afegit: “No hi van moguts per un interès científic sinò per la seva frustració política. Els crema el sentiment de veure com els seus conciutadans segueixen votant a George W. Bush i als neoconservadors malgrat el deteriorament del seu nivell de vida i la continuaciò d´una guerra que rebutja la majoria de la poblaciò“. Lakoff diu que la raò es troba en la capacitat dels estrategues republicans per activar les estructures mentals inconscientes que motiven els nostres comportaments, per damunt dels nostres interessos o de les dades de la realitat. “La seva idea“, diu Castells, “és molt simple… La ciència cognitiva ha establert que pensem en termes de marcs mentals i metàfores, abans d´entrar en el raonament analític. Aquests marcs mentals (“frames”) tenen existència material, estan en les sinapsis del nostre cervell, configurats físicament en els circuits neuronals. Quan l´informaciò que rebem (les dades) no es conformen als marcs inscrits en el nostre cervell, ens quedem amb els marcs i ignorem els fets“.

Lakoff sosté que la dreta neoliberal i neoconservadora ha aconseguit activar aquests marcs en una gran part de la poblaciò nord-americana. “No per casualitat“, segons Castells, sinò com resultat d´una llarga estratègia, des de fa tres dècades, per contrarrestar l´hegemonia demòcrata en la poblaciò. Finançaren amb desenes de milions de dòlars fundacions i programes de recerca, reclutaren universitaris, publicistes, periodistes, escriptors, especialistes de la imatge, i van anar perfeccionant progressiva,ent el seu llenguatge i la seva temàtica“. En resum: Lakoff sosté que la majoria de la gent no vota pels seus interessos sinò en funciò de la seva identitat. Els ciutadans voten “segons la seva identitat, sobre la base de com es veuen a si mateixos, de quins valors tenen, de què admiren, de qui admiren“. Son els estereotips culturals i morals els que més directament emmarquen el vot, bé sigui per afinitat o per rebuig. Allò que importa son les idees, els valors, les identitats. Però com que tots vivim amb diferents marcs de referència, el combat per l’hegemonia de les idees consisteix en activar valors latents: des de l’esquerra, per exemple, en fer que la solidaritat guanyi punts en relació a la competitivitat individualista, o que el desig de pau sigui més fort que la por i l’agressivitat que se’n deriva. Lakoff rebutja el simplisme que redueix els seus plantejaments a una simple qüestió de manipulació lingüística, d’envoltori… Acusa en aquest sentit als demòcrates de concentrar-se en les imatges, de voler seduir més que convèncer, i de canviar de posicions en funció de les enquestes. Els neoconservadors, diu, han tingut la coherència d’articular estratègies de comunicació afirmant clarament uns valors, dient exactament allò que son i allò que volen.

La idea que la simple racionalitat o el càlcul de l’interès propi no és el determinant central del comportament és àmpliament acceptada, com mostra l’èxit de les anàlisis en termes d’intel·ligència emocional“, diu Castells, “encara que en l’àmbit de la política hi ha més resistència a acceptar-ho, perquè les ideologies liberal o marxista del progrés mitjançant la raó han anat arraconant els valors i la identitat com a fonts de motivació en l’espai públic“. Aquests plantejaments són molt interessants a l’hora de debatre sobre una represa del combat ideològic de les esquerres i del socialisme.

A més del llibre de Lakoff [2] No pienses en un elefante[2] !, ací hi han dos interessants articles seus:

  • George Lakoff : Simple Framing: An introduction to framing and its uses in politics, a:

>> >> >> >> >> [3] http://www.rockridgeinstitute.org/projects/strategic/simple_framing

George Lakoff : Framing the Dems, How conservatives control political debate and how progressives can take it back, a: [4] http://www.prospect.org/cs/articles?article=framing_the_dems


4 Comments (Open | Close)

4 Comments To "Idees i elefants"

#1 Comment By Antoni On 18 December 2007 @ 14:09

Raimon
Gràcies per aquest magnífic article… i pel teu bloc.
Faré un enllaç del teu text com a document d’interès en el meu article “Arbitro o guardían” publicat a EL PERIÓDICO i que té a veure amb el que expliques.
Gràcies.
[5]

#2 Pingback By Antoni Gutiérrez-Rubí » Árbitro o guardián On 18 December 2007 @ 14:35

[...] i elefants Fuente: Bloc Raimon Obiols(18.12.2007) Artículos [...]

#3 Comment By Enric Benages On 18 December 2007 @ 18:35

El “principi del plaer” que tots tractem de satisfer, ha estat habilment utilitzat per aquells que (segur que han llegit Epicur…)
us aconsellen comprar un detergent que renta “més blanc que blanc” i sereu feliços.
També amb promeses de felicitat o menaces de terribles desgracies,les religions reclamen el monopoli dels valors i els pricipis ètics mentre que la cultura laica, ens proveiria dels mateixos principis amb, a més, la lliure acceptació d’aquests, sense castic ni premi, només com a pràctica d’essers adults.

Com diu Castells, no es tracta unicament de” la simple racionalitat o de l’interès propi”, també hi han les servituds de la realitat biològica ( psicològica, si voleu).

#4 Comment By Joanna Martín L. On 22 December 2007 @ 12:59

Amb resum: vam néixer feliços i ens hem obligat a no ser-ho.
Ho podeu dir com vulgueu per no ferir sentiments, però, de l’especie animal nosaltres som els més ximples, perquè, tot allò que toquem ho hem de destruir per trobar la felicitat que hem volgut perdre.
Mai entendré aquest afany absurd de creurens superiors a tots tant sol pel fet de tenir més possessions, més seguidors o un color de pell diferent.
La unió ha de fer la força de voluntat per seguir millorant l’entorn i nosaltres, no pas per augmentar l’estupidesa o el poder de tiranitzar.
I sento molt si algú es sent ofès, no es pas culpa meva si s’ha donat per al·ludit amb les meves paraules, potser que es miri en un mirall per veure “qui és” veritablement.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=184

URLs in this post:
[1] en un article: http://orbistertiusescalando.blogspot.com/2007/07/cmo-puede-ser-que-los-pobres-de-eeuu.html
[2] No pienses en un elefante: http://www.editorialcomplutense.com/ecsa/fichas/0410004.htm
[3] http://www.rockridgeinstitute.org/projects/strategic/simple_framing: http://www.rockridgeinstitute.org/projects/strategic/simple_framing
[4] http://www.prospect.org/cs/articles?article=framing_the_dems: http://www.prospect.org/cs/articles?article=framing_the_dems
[5] : http://www.gutierrez-rubi.es/?p=20