Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    La “guerra dels cent anys”

    Per Raimon Obiols | 7 November, 2007


    Imprimir Imprimir

    Una estranya unanimitat es va produir a l´inici del nou segle, i els atemptats de l´11-S a Nova York la van reforçar: el principal perill mundial del segle XXI seria el terrorisme. Vegeu algunes declaracions: “El terrorisme és la més gran amenaça per la pau mundial” (Vladimir Putin, setembre 2000); “El terrorisme és la gran amenaça del segle XXI” (Tony Blair, maig 2003); “La major amenaça a la que s´afronta el món és el perill dels extremistes i terroristes armats amb armes de destrucció massiva” (George W. Bush, setembre 2005); “El terrorisme és la més gran amenaça de les democràcies lliures en el segle XXI” (Angela Merkel, maig 2006).

    Per desgràcia les coses no són tan senzilles, hi ha d´altres amenaces igualment perilloses i qualsevol doctrina de seguretat solvent les ha de tenir en compte, sense apriorismes ideològics. Fent de la lluita “contra els moviments terroristes de l´islamisme global radical i feixista” (James Woolsey, exdirector de la CIA, dixit) el paradigma de la “quarta guerra mundial” (després de la “tercera”, és a dir la guerra freda), els “neocons” ultraliberals, a la Rumsfeld o a la Aznar, pretenien liquidar de cop qualsevol discussió real sobre les problemàtiques generadores de fanatisme i violència, en particular la lluita internacional pel control dels recursos energètics i la marginalització d´una majoria del món en condicions de pobresa. Tota discussió sobre les arrels del fanatisme i de la violència terrorista fóu qualificat de capitulacionisme “muniquès” i de covardia “justificacionista”. Els “neocons” de l´administració i els seus seguidors europeus pretenien tenir la clau d´un nou “segle americà”: l´alta tecnologia militar i unes forces armades supremament àgils permetrien liquidar de manera precisa i expeditiva els terroristes i els governs connivents, sense risc de baixes pròpies significatives i sense llargues i costoses ocupacions de terreny.

    La versió Rumsfeld de la “revolució en els afers militars“, per bé que ha causat desgràcies i víctimes innumerables, haurà tingut almenys el mèrit de durar poc i de deixar les coses clares.

    Els cervells del Pentàgon pensen ara en termes bastant diferents, i certament molt més penosos: es plantegen una segona “Guerra dels Cent Anys“. El general de brigada (retirat) Wayne M. Hall ho ha dit ben clar: “Lluitarem en territoris urbans durant els propers cent anys“.

    Aquests militars s´estan atrevint a penetrar en un terreny que en altres àmbits tendeix a restar cobert pel vèl del políticament correcte: la previsió a llarg termini sobre quin serà el caràcter dominant dels conflictes armats del futur (si les tendències avui dominants en el món segueixen el seu curs), i l´enumeració de les distintes causes de violència, sense el simplisme demagògic de la propaganda neoconservadora.

    En aquest viatge prospectiu al cor de les tenebres, els think tanks de l´exèrcit nord-americà afirmen que és en les megalòpolis, en les ciutats salvatges i fallides dels països pobres, on s´estan situant els camps de batalla del segle XXI: allò que un tinent general de l´exèrcit dels EUA ha definit com un escenari de “guerra mundial de baixa intensitat, de duració il·limitada, contra segments criminalitzats de les masses pobres urbanes“.

    El 27 de setembre passat, el general George W. Casey (que comanà les tropes a l´Iraq fins el febrer de 2007) va comparèixer davant una comissió del senat nord-americà i va explicar, amb una notable claredat, que els Estats Units estaven entrant en un període de guerra contínua contra forces irregulars en distints indrets del món: “Els adversaris utilitzaran propaganda, amenaces, intimidació i violència oberta per tal de dominar els pobles i controlar la seva terra i els seus recursos. Alguns evitaran el nostre evident avantatge adoptant tècniques asimètriques i submergint-se entre la població. Molts d´aquests conflictes seran prolongats“.

    Mike Davies ha escrit, comentant aquestes preses de posició, que “els millors cervells del Pentàgon s´han atrevit a endinsar-se allà ón la gent de Nacions Unides, el Banc Mundial o el Departament d´Estat no gosen anar€¦ Afirmen que les ciutats salvatges, fallides, del Tercer Món €“ especialment els seus suburbis €“ seran el camp de batalla característic del segle XXI“.

    establishment militar nord-americà preveu un escenari de guerra difusa i prolongada, motivada per la pobresa i les desigualtats, el canvi climàtic, les migracions massives, el creixement de megalòpolis fallides i violentes, i l´acció de moviments radicals. En el fons allò que aquests militars estan indicant indirectament és quina hauria de ser l´agenda d´una política preventiva de seguretat sostenible orientada a evitar una “guerra dels cent anys” al llarg de tot el segle XXI.

    Categories: General, Món | 2 Comentaris »

    2 comentaris per “La “guerra dels cent anys””

    1. Enric Benages Diu:
      November 9th, 2007 a les 15:26

      A proposit de “les arrels del fanatisme” us proposo un llibre interesant: A QUOI RÊVENT LES LOUPS de Yasmine Khadra ( Amazon. fr ).

      Un jove algerià que volia ser actor, acaba immers en la violència .

    2. Megalòpolis | Notes de Brussel·les Diu:
      January 16th, 2008 a les 15:55

      [...] Les visions preocupades, com és lògic, abunden: així Nefise Bazoglu, del Programa de Nacions Unides per l’habitatge (PNUH), diu que “les grans aglomeracions reuniran una població que patirà malnutrició i malalties… Muntanyes d’escombraries dominaran el paisatge… Les oportunitats d’inversió disminuiran. La ciutat a gran escala esdevindrà un càncer que impedirà el desenvolupament, més que un avantatge econòmic”. Al Pentàgon nord-americà, els caps pensants veuen en aquestes enormes concentracions urbanes, fallides i violentes, el terreny d’allò que es comença a denominar la nova “guerra dels cent anys“. [...]

    Comentaris

    Security Code: