- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Seymour Hersh: el risc Iran

Posted By Raimon Obiols On 2 October 2007 @ 8:27 In General,Món | No Comments

Seymour Hersh ha publicat [1] un llarg article a la revista “The New Yorker” sobre els plans de l´administració Bush pel que fa a l´Iran. És interessantíssim, però tan de bò sigui una anàlisi desencertada, encara que ho dubto: Hersh no és un “mindunguis”. És un dels periodistes d´investigació més important dels EUA. Destapà la matança de May Lai, al Vietnam, el 1969, i guanyà el Premi Pulitzer de l´any següent. Treballa al “New Yorker” des de 1992 i fou decissiu en el descobriment públic del que succeïa a la presó iraquiana d´Abu Graib. Ara ha estat a Berlin per rebre el Premi Democràcia del diari “Blätter für Deutsche und Internationale Politik” i s´ha despatxat de gust en [2] una entrevista al setmanari alemany “Der Spiegel“. Ací, uns extractes:

Spiegel: El president iranià Mahmoud Ahmadinejad ha estat a Nova York a l´Assemblea general de les Nacions Unides. Una vegada més, ha dit que només està interessat en l´energia nuclear civil i no en armes atòmiques. Què sap realment Occident sobre el programa nuclear iranià?

Seymour Hersh: Un munt. I s´ha subvalorat el que coneix l´Agència internacional de l´energia atòmica. Si se segueix el que (el cap de l´Agència Mohamed) ElBaradei i els diversos informes han dit, els iranians proclamen haver enriquit urani a més d´un 4 per cent de puresa, que és el necessari per a un reactor nuclear civil. Però la avaluació de l´Agència és que han arribat més o menys a 3,67. És a dir que els iranians ni tan sols han arribat on diuen que han arribat. L´Agència ha estat dient que els iranians ha estat fent progressos però, bàsicament, no han arribat enlloc. Naturalment, els EUA i Israel diran que cal pensar en l´escenari pitjor, però no hi ha elements d´evidència que justifiquin un atac amb bombes.

Spiegel: Es tracta d´un altres cas d´exageració del perill per preparar una invasió, com vam veure el 2002 i el 2003 abans de la guerra d´Iraq?

Hersh: Tenim aquesta meravellosa capacitat,als EUA, d´ “hitleritzar” la gent€¦ Durant un temps, Gadhafi fou el nostre Hitler. Ara tenim aquest tipus, Ahmadinejad. El fet és que no és ni per aproximació tan poderós com pensem que és€¦

Spiegel: Quin interès té la Casa Blanca per situar-nos en una situació límit amb Teheran?

Hersh: Us heu de demanar quin interès teníem fa 40 anys en anar a una guerra al Vietnam. Es diria que en aquest país, amb tanta gent intel·ligent, possiblement no podríem repetir la mateixa tonteria. Jo tinc la teoria de que no aprenem€¦ Tot és una tabula rasa. Tothom ha de descobrir les coses pel seu compte.

Spiegel: Fins i tot després d´Iraq? No hi ha raons estratègiques per implicar-se tant profundament en l´Orient Mitjà?

Hersh: Oh, no. Hi anem a construir la democràcia. La realitat en la ment d´aquest president és que vol remodelar el Pròxim Orient i fer-ne un model. Hi creu totalment. Jo sempre havia cregut que Henry Kissinger era un desastre perquè mentia com la gent respira€¦ Però si hi hagués un Kissinger ara, jo em sentiria alleujat perquè sabria que la bojeria estaria connectada a algun tracte petroler. Però en aquests moments, allò que veus és allò que hi ha. Aquest tipus creu que està fent la feina de Déu.

Spiegel: Si la guerra d´Iraq acaba amb una desfeta pels EUA, deixarà una ferida tan profunda com la del Vietnam?

Hersh: Molt pitjor. Vietnam fóu un error tàctic. Aquest és estratègic.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=120

URLs in this post:
[1] un llarg article: http://www.newyorker.com/reporting/2007/10/08/071008fa_fact_hersh
[2] una entrevista: http://www.spiegel.de/international/world/0,1518,508394,00.html