- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Birmània

Posted By Raimon Obiols On 30 September 2007 @ 21:43 In General,Món | 1 Comment

La líder birmana Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau, espera alguna cosa més que quatre jaculatòries“, [1] escriu José Luis López Bulla en el seu bloc. Diu que la caiguda de la Junta militar depèn de que creixi la mobilització popular birmana i també d’un suport explícit, massiu, de l’opinió pública mundial. La primera condició la dóna per descomptada (“la gent no pararà de sortir al carrer“), però es demana si la segona es produirà. Aquesta àmplia mobilització internacional s’ha de fer, perquè és necessària en uns moments que poden ser els de la veritat.

Birmània (anomenada oficialment Myanmar) ha estat sota el poder de facto dels militars des de 1962. El juliol i agost del 1988 van haver-hi grans mobilitzacions (superiors a les que de moment s’han produït aquests dies. Els militars les ofegaren molt brutalment. Aleshores, els capdavanters foren els estudiants. Ara hi ha una novetat que pot ser determinant: són els monjos budistes els qui s’han posat al davant. És important per dos motius: és més difícil fer matar un monjo que un estudiant, i és més difícil fer creure que tot és un complot manipulat per l’estranger (com el règim diu des de fa dècades a propòsit de la Lliga nacional per la democràcia i d’[2] Aung San Suu Kyi). “En una societat en la que les dues principals institucions són l’exèrcit i l’orde monàstic, és natural, quan el règim no permet cap sortida a la disidència, que els monjos s’aixequin i juguin de nou el seu paper històric de donar veu a la protesta de la població contra el poder militar“, escriu Michael Charney al [3] Newstatesman , i recorda el paper decisiu que els monjos jugaren en la lluita contra els britànics.

Avui ha arribat a Birmània l’emissari de l’ONU, i s’ha entrevistat amb San Suu Kyi, el cap de govern i els militars. No hi ha encara una informació precisa, però sembla que la pressió internacional sobre el règim militar és més sèria que el 1990, quan aquest liquidà el resultat d’unes eleccions guanyades per l’oposició democràtica.

Resta, com apunta Lopez Bulla, l’interrogant xinès, probablement determinant. Ara que els militars es troben més isolats que mai, Charney creu que la sortida realista no passa tant per les sancions internacionals, com per pressionar al màxim la República popular xinesa perquè exigeixi que els militars birmans entreguin pacíficament el control de l’estat als qui guanyaren les eleccions de 1990, es pugui organitzar de nou una consulta democràtica, i aquesta sigui respectada.

  • Ací trobareu una bona [4] pàgina de notícies de la BBC sobre la crisi birmana. I [5] ací un informe sobre els factors econòmics de la crisi birmana.

[5]

[5]

El 4 d’octubre hi ha una acció mundial de blocs per la llibertat a Birmània. [6] Podeu participar-hi ací.


1 Comment (Open | Close)

1 Comment To "Birmània"

#1 Comment By Francesc Barret On 1 June 2008 @ 9:43

Dius que “la caiguda de la Junta militar depèn de que creixi la mobilització popular birmana i també d’un suport explícit, massiu, de l’opinió pública mundial”.
Permet-me que hi afegeixi: “i que la Xina deixi de donar cobertura a aquest govern corrupte”.

[7]


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=118

URLs in this post:
[1] escriu José Luis López Bulla : http://lopezbulla.blogspot.com/2007/09/oye-que-hacemos-con-y-por-el-pueblo.html
[2] Aung San Suu Kyi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aung_San_Suu_Kyi
[3] Newstatesman: http://www.newstatesman.com/
[4] pàgina de notícies: http://www.bbc.co.uk/burmese/
[5] ací: http://www.pinr.com/report.php?ac=view_report&report_id=688&language_id=1
[6] Podeu participar-hi ací: http://www2.free-burma.org/graphics.php
[7] : http://blocs.mesvilaweb.cat/birmania