Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Marroc: l’abstenció

    Per Raimon Obiols | 8 September, 2007


    Imprimir Imprimir

    Tres qüestions principals estaven en joc en les eleccions que es van celebrar ahir al Marroc: el nivell de l´abstenció, la posició assolida pel PJD (el partit islamista moderat que, a diferència d´altres sectors islamistes majoritaris, ha participat electoralment), i la regularitat del procés. Pel que fa a aquest darrer aspecte, els observadors internacionals (una cinquantena) faran públic el seu informe abans de finals de setembre. La participació ha sigut baixíssima, i aquest fet és de lluny el fet políticament més significatiu (la participació fou del 67,43 % el 1984, del 51,61 % el 2002, i enguany se situa en un pobríssim 41 %.

    El PJD, en fi, pot situar-se en primera posició, però ben lluny de les expectatives que s´havien generat. Això té a veure amb la pròpia situació del moviment islamista, en plena expansió, però amb opcions aparentment contradictòries. L´islamisme al Marroc, en efecte, no és un moviment monolític. En el terreny social i polític es poden distingir tres sectors. El Partit de la justícia i el desenvolupament (PJD), que Mohamed Darif, un especialista de l´islamisme marroquí, entrevistat a L´Humanité, qualifica d´islamisme « light », és l´únic que ha participat en les eleccions. Hi ha un sector, el Partit de l´alternativa civilitzacional, minoritari, que defensa un programa que podria ser qualificat d´esquerra (drets humans, llibertat de premsa, dret a la diferència). Però el moviment de lluny més potent el representa l´islamisme contestatari d´ Adl oual Ihasane (Justícia i beneficiència) del Xeik Yacine. Aquest, en la mesura que ha preconitzat el boicot a les eleccions, pot considerar-se el triomfador de les eleccions. No seria encertat considerar-lo un moviment extremista i obert a l´acció terrorista: de fet, tots tres corrents declaren el seu rebuig a la violència, la seva oposició al jihadisme salafista d´Al Qaida, i es manifesten a favor de la democràcia pluralista.

    Hi ha tres raons, segons Darif, que expliquen l´ascens de l´islamisme: la seva oposició al poder, un discurs que no distingeix entre política i religió (en un context d´afebliment dels sectors laics), i una activa política de proximitat i d´ajut en els barris pobres de les ciutats.

    La primera qüestió que caldrà seguir ara és quina coalició de govern s´estableix i, especialment, si s´hi incorpora el PJD. Abans de les eleccions semblava que en poder hi havia una divisió d´opinions: integrar-lo si arribava en primera posició, o bé mantenir-lo a l´oposició, per no deixar el camp lliure a l´islamisme radical.

    Més a mig termini, caldrà veure quines evolucions es produeixen en el camp islamista i quina lògica tendirà a generar-se en els del partits del camp laic (especialment la USFP), que es troben encapsulats entre la subordinació al poder real i el temor a les incerteses del moment actual. La USFP no ha sortit ben parada de les eleccions. Hauria d’afrontar decididament la seva renovació política i generacional.

    Categories: General, Mediterrani | Sense Comentaris »

    Comentaris

    Security Code: