EconomiaEleccions al ParlamentPortada

Xavier Vives: Què hi ha al final del túnel?

La perspectiva que ens obren les vacunes ens permet intuir la sortida de la pandèmia. Podem discutir si la covid ha estat un cigne negre (un esdeveniment totalment inesperat) o un cigne gris (esperable, però amb probabilitat baixa). El que sembla indiscutible és que a la sortida del túnel ens trobarem un món canviat. Alguns dels elements canviants ja són visibles.

El primer és una acceleració de la digitalització que impregnarà tots els àmbits: economia, organització empresarial, vida urbana, política, investigació, etcètera. Pensem, per exemple, en els canvis que seran permanents en teletreball, telemedicina, comerç electrònic, presentacions virtuals, reunions científiques i professionals, i viatges. Hem descobert que, per inèrcia, no estàvem explotant plenament les noves tecnologies. Hi ha una profunda transformació en molts sectors. Destaca la consolidació i avanç de les grans plataformes tecnològiques. Això generarà tensions amb les autoritats de defensa de la competència a causa de les seves posicions dominants en el mercat, i amb les agències de protecció de dades per qüestions de privacitat. Altres sectors, sobretot els intensius en el processament d’informació, com la banca, s’enfronten a una reestructuració important.

Un segon element és la constatació que no estem invertint prou en investigació biomèdica, sanitat i prevenció de malalties, epidèmies incloses. És més barat prevenir que curar. A més, la pandèmia ha posat de manifest que la salut és un problema global, que no hi ha seguretat en una regió si el contagi és mundial. És un argument potent per avançar cap a un sistema de salut europeu i universal. L’èxit del desenvolupament ràpid de les vacunes és un triomf de la ciència i una finestra a l’esperança.

Un tercer element és la comprovació que la interacció de l’home amb la natura no ha estat respectuosa. S’han incrementat els casos de transmissió de virus d’espècies animals als humans en diversos episodis recents (Ebola, sida, SARS, …) i la globalització ha accelerat l’expansió del contagi. D’altra banda, els efectes del canvi climàtic ens enfronten a possibles episodis catastròfics (prenguem com a exemple els recurrents grans incendis a Califòrnia) pels quals hem d’actuar ara per prevenir i pal·liar les conseqüències.

Un quart element és la marxa enrere parcial en la globalització al constatar que el mercat pot col·lapsar-se en moments de gran tensió (com quan faltaven respiradors al mes de març de l’any 2020), i augmentar el valor de la redundància i la diversificació en el subministrament . Passem a la cadena de producció del just in time al just in case. A això s’afegeix la tibantor entre la potència emergent de la Xina i la dominant, els Estats Units, que pot acabar en mons tecnològics paral·lels. La Xina ha sortit reforçada, de moment, després de cada crisi econòmica global. El seu control de la pandèmia, tot i l’opacitat inicial, contrasta amb la incapacitat del món occidental. L’èxit de la seva estratègia contra el coronavirus impulsa la recuperació econòmica i consolida la seva posició en el món.

Un cinquè element és l’impacte en el comportament dels actors econòmics i en la mateixa política econòmica. La covid ha suposat una segona crisi quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi financera global i del deute a l’eurozona. Els que han patit les dues, sobretot els joves, quedaran marcats per l’experiència. Pot ser, per exemple, que tinguin més tendència a estalviar com a precaució. Aquest efecte pot accentuar la tendència cap a tipus d’interès baixos que la crisi de la covid ja ha reforçat. Ara per ara, els governs poden endeutar-se a cost molt baix, fins i tot negatiu, i és el que han de fer per parar el cop de la crisi i protegir la capacitat productiva. Però això no vol dir que puguin seguir acumulant més deute. Els prestadors volen seguretat sobre el pagament no solament dels interessos sinó també el retorn del principal. Altrament, el deute de país entraria en crisi i els inversors exigirien primes de risc més i més elevades. El lector recordarà els episodis de la crisi de deute europeu. Generar inflació tampoc seria la solució ja que els tipus d’interès pujarien i s’acabaria amb l’etapa del “diner gratis“. Els reptes als quals s’enfronta la política econòmica són formidables.

Finalment, un interrogant fonamental és si acabarà prevalent el populisme o la democràcia liberal. La derrota de Trump és una bona notícia, però va ser derrotat per la seva incompetent resposta a la pandèmia més que pel seu populisme, i, ara per ara, és la persona més admirada d’Estats Units segons l’enquesta Gallup. Autòcrates i populistes poden tenir llarga vida si són competents, fins i tot en règims amb eleccions formals. La democràcia liberal segueix sent fràgil i amenaçada per la demagògia.

Al final del túnel ens trobarem un paisatge diferent, una recuperació que necessitarà encertar en les inversions, i una sèrie de peatges que haurem de sufragar per pal·liar els possibles efectes de crisis futures.

La Vanguardia, 7 de gener de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button