Els catalans no són culpables de la pinça entre dos governs nacionalistes enfrontats. Sobreviuen entre l’espasa del secessionisme i la paret d’una acerba recentralització. Diguin alguna cosa d’aquesta, també, els doctes assidus d’aquestes pàgines, els Ubide, els Carbó. La locomotora econòmica d’Espanya mereix més reconeixement. Fins i tot per egoisme.
És una provocació incendiària que, amb el que plou, el pressupost de 2015 inclogui la menor inversió pública regionalitzable de l’Estat per a Catalunya en 17 anys; que Catalunya sigui la més penalitzada respecte al 2011, amb un descens del 57,9% en la inversió per càpita; i el fanalet vermell de les comunitats peninsulars en inversió per habitant el 2015 (segons El País d’ahir ). O Cristóbal Montoro s’ha convertit en secret en cap d’Esquerra o vol independitzar-se.
En vulgata de partides i administracions diferents: AENA augmenta el cost de la T-4 de Barajas en 400 milions per taxació de preus expropiats (ja sobrepagó un 600% del pressupost inicial), i el tren de Barcelona al Prat dorm en vela de una inversió privada. Doncs clar que la gent surt al carrer.
Ara Cristóbal perdona la vida a les autonomies que desborden des de ja el dèficit que tenien de topall per tot l’any. Qui alguacilará l’agutzil? L’Autoritat-Fiscal-Independent-Sotmesa? Brussel·les? Si el ministre mira a una altra banda, és perquè ell sol ser molt incomplidor: per cinc dècimes el 2013.
I sobretot perquè s’han adjudicat tots els marges, i tots els sobrants de recaptació, mentre regurgitaba el partit fatxa contra la presumpta anti-Espanya perifèrica: les autonomies. Mirin el gràfic. El 2012 l’Administració central (més la Seguretat Social que ella administra) no va reduir el dèficit de 2011, ho va igualar (5,2%), mentre que les autonomies el reduïen a la meitat (3,3% a 1,8%). I el 2013 el va augmentar (5,3%), mentre que les autonomies el reduïen. I els injuriats municipis es portaven tots els llorers.
O sigui que en termes relatius, l’Estat (central) ha fet molt poc per l’austeritat. Només va predicar; van donar blat les autonomies. Com amb encert ha resumit el conseller de Finances català, Andreu Mas-Colell, “en el període 2010-2013, les comunitats van realitzar el 56% del ajust global, i les corporacions locals el 31,6%, mentre que l’Administració central i la Seguretat Social només van assumir el 12,4% restant”.
O sigui? Que en termes polítics, l’austeritat ha estat autonòmica; l’Estat central ha vegetat; fins i tot engreixat. I que en l’econòmic-social, les retallades han danyat a la sanitat i l’educació -ambulatorios i escoles-, gestionades per les autonomies, i no a la despesa corrent burocràtic. Sota la croada antiseparatista batega també una pulsió antiautonòmica. I, perdó, reaccionària. Contra Catalunya. Contra el welfare state.
