Nou Cicle

Víctor Lapuente Giné: Junts pel No

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

El 21-D va guanyar el NO. Un doble NO. Es van dur el gat a l’aigua els partits que es van vendre com a reacció enfront del que la seva comunitat de votants veia com una amenaça: la independència (per a Ciutadans) i la repressió estatal (per Junts per Catalunya). I van patir els que van emfatitzar solucions proactives: la reconciliació (PSC) o la república (ERC).

Junts per Catalunya va enfocar magistralment la campanya. Va desviar l’atenció d’una hipotètica independència i de la seva pretèrita acció de govern. Les eleccions no anaven sobre el que ells havien fet o anaven a fer, sinó sobre el que la “monarquia del 155” estava fent a Catalunya. Repressió, presos polítics, guerra econòmica … El sinistre Leviatan ibèric ens ataca.

I Ciutadans es va presentar com un rotund No a l’independentisme. El PSC va voler anar més enllà de la mera negació. Iceta es va postular com a  constructor de ponts entre les dues Catalunyes.

Però tant la treballadora per compte aliè del cinturó roig de Barcelona, ​​que sobreviu enllaçant contractes precaris, com l’autònom acomodat de Sarrià-Sant Gervasi tenien una preocupació més urgent. Perdre la feina o els seus clients com a conseqüència del Procés.

Aquests votants podrien haver confiat en Iceta. No és que no comprenguessin la complexitat de la situació i es deixessin entabanar per la simplicitat del missatge de Ciutadans. Molts eren exvotants socialistes desitjosos de tornar al seu partit de tota la vida. D’altres, potencials votants amb una bona opinió personal d’Iceta.

Però a la base de la piràmide de Maslow de la política hi ha la inseguretat. La il·lusió està uns graons més amunt. Quan et sents segur, et deixes seduir per propostes constructives. Però no era el cas el 21-D per a molts catalans.

Tot i la històrica implantació territorial del PSC, Ciutadans va entendre millor que els socialistes aquest principi fonamental de la psicologia. La por a perdre motiva més que la il·lusió per guanyar. En el futbol (repasseu la història dels Clàssics). A la loteria (on vam comprar, sobretot, per evitar ser el “perdedor” del nostre entorn). O en política. @VictorLapuente

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: