Nou Cicle

Ventura&Costa: Sobre la reunió de Granada i el xoc d’identitats

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

construirAquest diumenge, esmorzant junts i fullejant els diaris, En Ventura i en Costa han parlat de la reunió socialista de Granada i del xoc d’identitats.

Costa. – Què, Granada?

Ventura. – A Espanya és difícil que s’accepti la proposta socialista: la tendència dominant és pensar que hi ha massa autonomia. I a Catalunya, com a mínim, no engresca. Ara bé: aquesta doble constatació no té perquè ser negativa. S’ha d’anar treballant el ferro, i a Granada han fet passes en la bona direcció.

C. –  Per exemple?

V. – Es parla de reconeixement de les singularitats i drets històrics de Catalunya, d’assumpció del plurilingüisme per les institucions de l’Estat, de clarificació de la distribució competencial, de fer del Tribunal Superior de Justícia la darrera instància en tots els ordres, de supressió del recursos d’inconstitucionalitat contra un Estatut ja aprovat en referèndum, etc.

C. – Suficient?

V. – En la bona direcció. En altres s’han quedat curts: hi ha una referència, però  poc concreta, al principi d’ordinalitat. Que hi hagi noves passes dependrà de l’evolució dels fets, a Catalunya i a Espanya, a un parell d’ anys vista. Amb el 2014 enmig!  En aquest període possiblement turbulent, el PSC faria bé en donar suport crític a les propostes federals del PSOE, però sense subsumir-s’hi ni arranar-s’hi. Amb independència de criteri, serenitat, i sense exageracions.

C. – Exageracions? Ho dius pel Lucena? Diuen que ha dit que amb la proposta de Granada, “Catalunya tindrà quasi tan autogovern com amb la independència”!

V. – Sobre el què els diaris li fan dir a Lucena tinc les meves reserves.

C. – Ja comencem amb les crítiques a la premsa?

V. –  No és únicament una crítica a la premsa.

C. – Tornanta la reunió de Granada: l’obstacle de moment insalvable és el dret a decidir…

V. – Això confirma que el PSC hauria de concentrar-se prioritàriament en el contenciós Catalunya – Espanya, i no limitar-se a l’objectiu d’una reforma  constitucional. Ho comentàvem el diumenge passat: l’objectiu estratègic ha de ser la negociació i el pacte bilaterals.

C. – Entre el PSC i el PSOE?

V. – Entre Catalunya i Espanya. 

C. – I el federalisme, en tot això?

V. –  Estem parlant de federalisme!

C. –  Però aquest enfocament bilateral, és realment solidari?

V. –  La solidaritat només serà efectiva i eficaç amb un PSC no subsumit, no arranat, no aïllat. Cada dia que passa ens diu que només amb un partit socialista català plenament sobirà, ben connectat amb l’electorat, unit i solidari es podrà impedir una aventura devastadora.

C. – El xoc de trens?

V. – Pitjor: el xoc d’identitats: 1) un divorci creixent entre opcions polítiques fragmentades i excloents, en una societat  disgregada; 2) la creació de coàguls persistents d´identitats irritades i confrontades; 3) la seva instrumentalització pels sectors beneficiaris d’aquesta confrontació.

C. – Sectors beneficiats? Amb un panorama així?

V. –  Que no ho veus, capsigrany? La dreta, espanyola i catalana, i els populismes xenòfobs i identitaristes! Ha estat sempre, sempre, sempre, la seva arma, la seva impostura!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: