Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la Història, Pujol – Lear, deixar de fer l’imbècil)
Nota 16 “La història no es repeteix però rima“, diuen que deia Mark Twain. Ho recordava fa poc en un interessant article Alfredo Pastor, que assenyalava paral·lelismes entre la protesta estudiantil davant l’intent de Puigdemont de convocar eleccions i la de cinquanta anys enrere contra la repressió que el franquisme exercí contra Manuel Sacristán. * […]
Enric Juliana: Legitimisme
En la primera reunió que va mantenir a Brussel·les amb el nucli directiu del seu partit, Carles Puigdemont va dir el següent a Artur Mas, Marta Pascal, David Bonvehí i altres acompanyants: “Si no em presento i aneu sols a les eleccions, us enfonsareu; si em presento com a candidat del PDECat, podem treure vint […]
Oriol Bartomeus: Puigdemont pot fer presidenta Arrimadas?
Com acostuma a passar en cada convocatòria, la publicació de l’enquesta preelectoral del CIS ha aixecat una polseguera considerable. Aquest cop la incertesa és màxima, cosa que fa créixer l’esglai de molts davant d’estimacions que situen Cs com a primera força (en vots). És un fet inèdit i es tracta com a tal, de manera […]
Antoni Puigverd: Paradoxes
Quan va convocar eleccions catalanes just després que el Senat proclamés el severíssim 155, Rajoy va ser qualificat de brillant. Brillava, sobretot, en comparació amb Puigdemont, que el dia abans no s’havia atrevit a convocar eleccions: d’haver-ho fet, hauria empetitit el 155, tot evitant una DUI estrictament retòrica, i hauria mantingut el control de la […]
Enric Juliana: El memoràndum d’Urkullu
“Lehendakari, convocaré eleccions“. Aquest és un dels missatges clau dels espessos dies d’octubre a Catalunya. Dijous 26 d’octubre, entre les deu i les onze del matí, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, confirmava al president del Govern basc, Iñigo Urkullu, la decisió de convocar eleccions per evitar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució […]
Manel García Biel: Nacionalisme, ni espanyol ni català
Parafrasejant Marx podríem dir que “la religió, el futbol i el nacionalisme són l’opi del poble“. Tots ells apel·len a instints i emocions irracionals en oposició a la raó de les necessitats objectives. Això és aplicable per entendre la situació actual de Catalunya. Ens trobem davant d’un escenari d’eleccions al Parlament de Catalunya resultat d’un […]
Enric Company: El mal moment català i espanyol
Catalunya viu un mal moment, que és una de les cares del mal moment que viu Espanya. La crisi del model constitucional que ha portat a la suspensió de l’autonomia de la Generalitat relativitza altres aspectes d’aquest desastre col·lectiu. Sense aquesta crisi, les múltiples evidències de corrupció al PP haurien impedit que s’investís Mariano Rajoy […]
Milagros Pérez Oliva: Un fracàs compartit
El conflicte provocat pel procés independentista ja té dues noves víctimes: la ciutat de Barcelona, que perd una oportunitat històrica, i el sector biomèdic, que rep de la conjuntura política una injusta clatellada que perjudicarà greument les seves expectatives de futur. Al final, els elements polítics han estat decisius perquè Barcelona perdés ahir l’oportunitat d’acollir […]
Victor Saura: Senyoria, no ens empresoni el debat
Il·lustríssima senyoria: En els darrers dies i setmanes estic segur que haurà escoltat o llegit l’opinió d’importants juristes, els quals, amb arguments jurídics fonamentats, han considerat errònia o desproporcionada la seva decisió de dictar la presó incondicional per a vuit exconselleres i exconsellers de la Generalitat. Jo voldria fer el mateix, si bé prefereixo apel·lar […]
Joan Tàpia: La guerra del 155
A Catalunya s’està recuperant una mica de seny. Confesso que tinc certa debilitat per l’autenticitat de Joan Tardà, a qui vaig conèixer durant la presidència de Maragall, aquella etapa en què -amb gran irritació de la dreta catalana (i espanyola) – Catalunya va practicar la primera regla d’higiene democràtica: l’alternança en el poder. Després de […]