Portada

Tabaré Vázquez i el llegat de Mujica a Uruguai

mujicatabareL’11 de març de 2015 Tabaré Vázquez serà nomenat President d’Uruguai. L’hi lliurarà la banda presidencial el seu antecessor en el càrrec, José Mujica. A més del càrrec, Vázquez assumeix un llegat. El més important d’aquest llegat és, curiosament, el mateix Mujica.

Serà un escenari ple de desafiaments: un país, un partit polític hegemònic, dos lideratges nacionals en el mateix partit i dos estils personals i polítics ben definits i ben diferents.

Tabaré Vázquez: la verticalitat d’un President Vertical.
Ordenat. Jeràrquic. Seqüencial. Reflexiu. Metòdic. Ferm. Pacient. Així és el lideratge de Tabaré Vázquez. Aquest metge oncòleg de parlar clar i amable va ser Intendent de Montevideo, la capital d’Uruguai, entre 1990 i 1994.

En aquells dies formava part del Partit Socialista, integrant de la coalició d’esquerres Front Ampli. El Front Ampli havia estat constituït el 1971 i agrupava comunistes, socialistes, demòcrata-cristians, independents d’esquerra i escindits dels tradicionals partits Nacional i Colorado.

Entre 1973 i 1985 una dictadura militar va prohibir, reprimir, perseguir i castigar violentament a aquesta força política, però finalitzada la dictadura el Front Ampli seguia en peu i en poc temps conquistava per primera vegada el govern de Montevideo. Tabaré Vázquez, sense major activitat política prèvia, va ser factor clau per a aquell triomf municipal. Amb ell l’esquerra va aconseguir dos avenços extraordinaris: carisma i experiència.

El 1994 Tabaré Vázquez va ser candidat presidencial del Front Ampli. La seva molt ben valorada experiència de govern i el carisma de la seva personalitat van ajudar decisivament al fet que per primera vegada en la història el país polític es dividís en terços entre el Partit Colorado (guanyador d’aquella elecció i força hegemònica durant tot el segle XX), el partit Nacional i el Front Ampli.

El 1999 el Front Ampli, sempre amb Vázquez com a candidat presidencial, ja era la major força política del país tot i ser derrotat en la segona volta presidencial. Finalment el Front Ampli va guanyar les eleccions de 2004 i Tabaré Vázquez va ser el President d’Uruguai entre 2005 i 2010.

El primer President d’esquerres en la història uruguaiana va culminar el seu mandat amb inèdits índexs d’aprovació popular a la seva gestió. Algunes de les seves iniciatives més perdurables van ser el combat frontal contra el tabac i el programa d’un ordinador per nen. El context d’aquestes iniciatives va ser l’estabilitat econòmica i institucional, la força de les polítiques socials i el creixement econòmic. Alhora continuaven el seu declivi la seguretat pública i l’educació, àrees de bon acompliment en termes llatinoamericans però de creixent insatisfacció en base als estàndards de qualitat de vida d’Uruguai.

José Mujica: l’horitzontalitat d’un President Horitzontal.

Impulsiu. Contradictori. Emocional. Apassionat. Discutidor. Impacient. Així és el lideratge de Mujica.

El 2010 José Mujica va rebre la banda presidencial de mans de Tabaré Vázquez. Hi havia guanyat les eleccions de 2009 i era portador d’una llarga història política.

El 1958 la llarga hegemonia del Partit Colorit va ser trencada per primera vegada en el segle XX pel seu etern adversari, el Partit Nacional. Allà hi havia el jove José Mujica. A la militància, en la campanya electoral i després en el govern dels ‘blancs’ (com es denominen a Uruguai els simpatitzants del Partit Nacional).

Després va venir la decepció de molts d’aquells joves blancs que van abandonar el Partit Nacional però van mantenir les seves tradicions rebels, el seu nacionalisme i la seva mística revolucionària derivada de les èpiques revolucions armades que protagonitzessin els blancs a finals del segle XIX i principis del XX.

Aquests joves van confluir amb molts altres que venien de grups catòlics de base, de l’esquerra radical, de diversos petits grups d’origen marxista, i de despreniments socialistes i comunistes. Sorgia la lluita armada, la guerrilla. Sorgia el Moviment d’Alliberament Nacional (MLNTupamaros), la mítica guerrilla urbana uruguaiana. Allí estava Mujica.

Durant una dècada sencera José Mujica va fer vida de guerriller. Entrant a un banc pistola en mà, segrestant a una figura pública, enfrontat a trets primer amb la policia i després amb l’exèrcit, salvant la seva vida de miracle després de ser cosit a trets, ocultant-se en muntanyes de espessa vegetació o en soterranis o en zulos en el camp o en cases de companys, circulant, escapant, atacant, movent-se, canviant denombre, pistola a la cintura o fusell a l’espatlla, evadint patrulles, empresonat, escapant de la presó per un túnel…

Mujica ja estava empresonat quan el 1973 va començar la dictadura militar. I va ser alliberat en retornar la democràcia el 1985. Durant més d’una dècada havia estat torturat sistemàticament i mantingut detingut en condicions infrahumanes.

El 1989, l’any que Tabaré Vázquez guanya la Intendència de Montevideo, el (MLN- Tupamaros) ingressa al Front Ampli. Molts dels seus quadres polítics i militars encara consideraven una segona època d’irrupció armada. Però a poc a poc l’organització va ser derivant cap a la via política pacífica representada pel Front Ampli. Allí estava Mujica, processant aquesta contradicció.

José Mujica va acompanyar l’ascens electoral de l’esquerra. Primer com a dirigent, després com a diputat i finalment com a ministre del govern de Tabaré Vázquez. El focus guerriller quedava en el passat. Aquest era l’gramsciana acumulació de forces. En finalitzar la presidència de Vázquez feia ja un bon temps que Mujica era una de les figures més carismàtiques del país. A la serena i sòlida institucionalitat uruguaiana, l’exguerriller José Mujica va ser elegit President l’any 2009.

El seu govern va continuar pel camí de l’estabilitat política, el creixement econòmic i les polítiques socials que es van anar aprofundint. També van continuar les dificultats en matèria de seguretat pública i d’educació. Però el seu saldo final a l’opinió pública va ser àmpliament favorable.

Mujica com a llegat de Mujica

La institucionalitat uruguaiana no permet la reelecció del president en funcions.
Per això Tabaré Vázquez no va tornar a ser candidat al final del seu mandat sinó 5 anys després, en 2014. I va guanyar per molt ampli marge. I José Mujica va encapçalar la llista al Senat més poderosa.

El president Vázquez va rebre un gran llegat de Mujica. I la peça clau d’aquest llegat és el mateix Mujica, ara la principal cap parlamentària del Front Ampli. L’escenari és diferent al de la primera Presidència de Vázquez: ara té en Mujica a un interlocutor amb idees pròpies, amb gran pes polític, amb prestigi nacional i internacional.

La relació Vázquez-Mujica té a favor la defensa del projecte comú del Front Ampli, el tancament de files davant atacs opositors, la vasta zona de coincidències entre tots dos i la intel·ligència negociadora que tots dos poden posar en joc. Però aquesta mateixa relació té en contra una també àmplia zona de divergències. Zona que pot ser potenciada per dos estils polítics diferents i per dues personalitats molt marcadament diferents.

El llegat de Mujica és Mujica. Allà està, potser somrient sorneguerament. Veient a aquest President de la seva mateixa força política. Aquest President tan formal per parlar, per vestir, per actuar. Mujica sap que ha plantat un virus en el sistema. El virus de la informalitat, de l’autenticitat, de les emocions. El virus de l’horitzontalitat i la transgressió. El president Vázquez també ho sap.

beerderberg.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button