Nou Cicle

Soledad Gallego-Díaz: Una setmana espectacular

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Ens juguem més en els debats d’economia que en qualsevol altra discussió. Aquesta setmana ha estat espectacular. Primer, ens avisen que la “bíblia” que demostrava científicament que a partir d’un 90% de dèficit era impossible créixer conté càlculs equivocats. Els que van difondre la teoria, els professors de Harvard Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, tenien problemes per utilitzar el full de càlcul d’Excel (no és broma) i tendència a menysprear dades que no recolzessin les seves premisses.

Després d’estar anys escoltant que no hi ha alternativa, resulta que altres professors de Massachusetts, poc donats a la reverència acadèmica, van detectar els errors. Van analitzar els mateixos països que havien estudiat Reinhart i Rogoff i van arribar a una altra conclusió: el creixement no es contreia un -0,1%, sinó que era del 2,2%.

Aquests mateixos dies, el Fons Monetari Internacional va posar en evidència el seu canvi de línia: va anunciar que, sotmesa a l’actual règim d’austeritat, la Unió Europea podia emmalaltir d’anorèxia i que una cosa és ajustar i una altra, reduir dèficit a la velocitat a la qual s’està obligant a fer-ho als països en crisi.

Ràpids com centelles, els més conspicus defensors de l’austeritat a ultrança van sortir al llevi. El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, el vicepresident de la Comissió, Olli Rehn, un membre de la direcció del Banc Central Europeu, Jörg Asmussen, el director executiu del Mecanisme d’Estabilitat Europeu, Klaus Regling i el president del Banc Europeu d’Inversions, Werner Hoyer, van publicar un article a The New York Times, curtet però clar: “Europa està responent”. Hi ha alguns petits problemes, assenyalaven, però la veritat és que tot va bé, molt encarrilat. “No problem”.

Mai s’havia vist un article escrit conjuntament per semblant ramell d’europeus del nord (un holandès, un finlandès i tres d’alemanys). L’habitual en aquest tipus d’articles és que es busqui alguna firma francesa o, millor encara, espanyola, per compensar, però, pel que es veu, no van trobar ningú prou distret.

La qüestió és que no tenen intenció de rectificar ni de afluixar, admetin els errors que admetin Reinhart i Rogoff. En absolut. Amb el seu full d’Excel a la mà i la més absoluta convicció en les seves idees, anuncien que no hi ha gran cosa de canviar perquè la medicina s’està establint estupendament als països en crisi. “La Unió està proporcionant crèdits condicionats als països que ho necessiten per facilitar la ràpida correcció dels errors polítics i el seu retorn a la normalitat”, escriuen.

Segurament tenen raó en que hi ha molts errors propis en els països que pitjor suporten la crisi i que aquests errors es segueixen acumulant. El problema és que fins i tot per reformar cal tenir forces i amb un 27% d’atur i sense empreses no queda el menor impuls.

El mateix dia, en un altre diari nord-americà, WSJ, el cap del Bundesbank, Jens Weidmann, explicava que el més probable és que la crisi de l’eurozona i els seus efectes sobre els països en crisi duri una dècada. Però no passa res perquè, afegia, el tema de Xipre s’ha resolt bé.

A propòsit, no convindria recordar que Alemanya paga el 27,14% dels 10.000 milions d’euros que es presten a Nicòsia, però que Espanya i Itàlia juntes pagarem un 29,81%? És a dir, per què s’organitza tant escàndol en la rica Alemanya i cap en països empobrits com Espanya? Per què Alemanya es fa sentir i els altres no? Potser perquè a Alemanya aquests 2.700 milions d’euros els ha d’aprovar el Parlament i a Itàlia i a Espanya ningú sap si més no que estem pagant el que ens correspon, (1.790 milions i 1.190 milions, respectivament)

“La ràpida correcció dels errors” ens permetrà el retorn a la normalitat. De moment, la “normalitat” inclou que el 10% dels nens grecs pateixin “inseguretat alimentària” i que Alba Daurada segueixi enviant a l’hospital a uns sis immigrants diaris. Dijous, com en Novecento, un capatàs va disparar contra jornalers immigrants que reclamaven salaris endarrerits.

El País

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: