Eleccions al Parlament

Raimon Obiols: Sobre l’existència dels gambutzins a Catalunya

El desembre de 2017, Cayetana Álvarez de Toledo va escriure a “El Español” un article amb unes frases que semblen escrites ara mateix: 

“Y ahí anda todo el mundo, aplaudiendo a Iceta: “¡Mira a Iceta, qué bien, buscando el gamusino!”. Pero el gamusino catalán no existe. Si alguna vez existió ese catalanista moderado, ya ha dejado de existir. Es una ficción en la que insisten determinados medios de Madrid. Pero el gamusino, salvo Enric Juliana paseando por la calle Génova, no existe.” 

El “gamusino”, segons el DRAE, és “un animal imaginario, cuyo nombre se usa para dar bromas a los cazadores novatos”. Que Álvarez de Toledo titllés Iceta de principiant, ni que  fos d’una manera elíptica en ella poc freqüent, no es pot llegir sense certa sorna. 

A Catalunya el gambutzí existeix. És una espècie que ha estat atacada per depredadors diversos, però ha resistit molt bé. No es pot dir el mateix d’altres espècimens. Ho sap per pròpia experiència Álvarez de Toledo, que en les darreres eleccions espanyoles (març de 2019) només va ser capaç de caçar pel PP un únic i desolat escó: el seu.

Per bé que els autoproclamats salvapàtries d’un i altre signe han tractat per tots els mitjans de cruspir-se’ls a tots (“Menjar un equidistant al dia, la millor dieta“, devien pensar), els gambutzins no sols han resistit, sinó que cada vegada n’hi ha més.

Allò que explica la seva supervivència a Catalunya és ben senzill: n’hi ha molts, i es reprodueixen amb facilitat. De fet, em sembla que ara són (som) la majoria. Ja ho veurem el 14 de febrer, si és que hi ha eleccions (cosa de què començo a dubtar).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button