CatalunyaEspanyaPortada

Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 9 (semblar covard, nacions en pena, unitaris “separats”)

Nota 30

Obro un diari amb seu a la capital d’Espanya, i després de tres titulars a portada, els dos articles d’opinió i set planes interiors dedicades al “procés” i a les eleccions catalanes, em trobo la cirera del pastís a les planes de cultura, amb un titular que diu: “Josep Pla: ‘El catalán es un fugitivo y, a veces, cobarde“. Quin mal rotllo. La citació no és literal sinó que tracta de comprimir un paràgraf dels textos inèdits de Pla editats recentment, que diu així:

Davant d’un problema de dualisme irreductible, encara no s’ha inventat res més còmode que fugir. El català és un fugitiu. De vegades fuig de si mateix o a dins de si mateix, fuig devers altres cultures, s’estrangeritza, es destrueix; fuig intel·lectualment i moralment. De vegades sembla un covard i altres vegades un orgullós ombradís. De vegades sembla patir de mania persecutòria i altres de fatxenderia“… Etcètera.  Suposant que es pugui fer un titular entre cometes d’aquest fragment, hauria d’haver dit doncs, si es volia comprimir,  “El catalán es un fugitivo y, a veces, parece un cobarde“. És un matís que té la seva importància. L’adversari pot creure que sembles un covard. Però, i si no ho ets? Abans i després de Balaclava, quants desastres deu haver produït l’ “a per ells, que són pocs i covards“…

*  Que ens entretinguem amb aquestes collonades (com diria Pla)  és un símptoma, per anecdòtic que sigui,  no sols del moment que estem vivint, sinó del país, o dels països, o com se’n vulgui dir,  on ens ha tocat néixer els uns i els altres.   Carolina Bescansa, en un article que té el mèrit de posar damunt la taula unes propostes concretes sobre el Senat, el sistema electoral i un eventual referèndum, parlava dels “pueblos, regiones, comunidades, países y naciones que componen España“. Aquesta taxonomia barroca i imprecisa també és un símptoma. Vivim en nacions en pena, indeterminades, amb els seus incòmodes “dualismes“, i és millor que ho acceptem i que en fem una força, no per a un joc de nacionalismes confrontats, tan sovint instrumentals (per tapar vergonyes, per mantenir o guanyar poder), sinó cap  a l’horitzó d” “unió i llibertat” que anhelava Joan Maragall.

Nota 31

*  Josep Pla deia que Joan Maragall, l’avi d’en Pasqual, era “un unitari separat, és a dir, el que a tot arreu del món se’n diria un federalista o, si voleu, un federal“, un “federal ibèric, un federalista normal“. No un “separatista“, deia Pla, sinó culturalment un “separat“, a diferència de la primera generació catalanista.

*  Parlem de la “necessitat d’unió i impossibilitat d’amalgama“, en expressió de Nicolau d’Olwer, un altre “unitari separat“: la doble realitat persistent i de llarga durada (és a dir la doble veritat), contra la qual s’han estripat les vestidures, han udolat, s’han aprofitat i s’han estavellat els dos nacionalismes confrontats. I segueixen fent-ho.

O construïm majoritàriament la manera de superar-los, a Catalunya i a Espanya, o acabarem deixant dues Catalunyes i dues Espanyes que glaçaran  el cor dels qui vindran.

Nota 32

A la identitat cultural i  a la llibertat d’autogovernar-nos s’ha referit de nou Josep Fontana en una entrevista recent, on insisteix  en la seva opinió, que comparteixo :”Fa anys que vaig repetint en públic als que planegen accedir a la independència amb un referèndum, que després del referèndum ve el moment que cal demanar a l’Estat espanyol que retiri les seves tropes i les seves forces de policia i es resigni a perdre un territori del què obté un percentatge considerable del PIB. I que la suposició que tal petició sigui acceptada és inversemblant“.

En la situació actual“, repeteix Fontana, “pensar en la independència és una insensatesa“. “Mantenir la identitat cultural catalana” i “lluitar per assolir majors quotes d’autogovern” són els objectius, diu Fontana. Jo els signo, i crec que la majoria.

Notes anteriors:

Notes de l’estranya campanya – 8 (Fractura social, “No te jode el profeta”, homofòbia)

Notes de l’estranya campanya – 7 (Pronòstics, tendències, lleons)

Notes de l’estranya campanya – 6 ( Agents provocadors, “Deep State”, “Macizo de la raza”)

otes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la història, Pujol-Lear, deixar de fer l’imbècil)

Notes de l’estranya campanya – 4 (“Volem volar”, els dos processos, el principi d’Arquímedes)

Notes de l’estranya campanya – 3 (Feixisme, menyspreu, despit)

Notes de l’estranya campanya – 2  (El llibre d’Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)

Notes de l’estranya campanya – 1 (5 de desembre de 2017)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button