Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 16 ( “Verum detege”, el llibre de Bricall, música)

Nota 59

*    Sciascia deia que en una paret del Tribunal de la Inquisició de Palerm hi ha el grafit d’un acusat que diu així: “Noli te culpare/si culpasti, noli te excusare/verum detege“. No se llatí, però aquest s’entén prou bé. He llegit que una ex alcaldessa de Badalona va dir, en un míting d’ERC, que se sent “traïda” perquè jo “callo i justifico que tinguem presos polítics“. La llopada de torn repeteix aquestes acusacions a Twitter (no sé si s’hi han afegit “bots” russos). Que estiguin tots tranquils. Fa dies vaig dir públicament: “Fa dos mesos que  Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó i hi ha encara un grup d’ex consellers que segueixen empresonats o a l’estranger. És pitjor que injust. És absurd i contraproduent, si es volen trobar solucions“. No sóc jo qui s’ha de culpar o excusar. “Verum  detege“, diguem la veritat.

Nota 60

*   “Uns hi altres, a un costat i altre de l’Ebre (és una manera de parlar), hauríem de pensar que el problema entre Catalunya i Espanya s’arrossega de fa massa anys – des del 1640, en la guerra dels Segadors, com a mínim -, i això llasta Espanya i empantanega Catalunya”. És Josep Maria Bricall qui escriu això, en el seu nou llibre de memòries,  “Una certa distància“.  No l’he pogut llegir sencer, en aquests dies agitats, però n’he espigolat alguns fragments com el que he reproduït.

*   O com aquest: “Potser caldria que en els contenciosos ens cenyíssim a la pràctica dels mètodes que més s’ajusten a les nostres capacitats de guanyar, no d’aquells en què ells ens han mostrat reiteradament la seva capacitat de superar-nos“. I encara: “La prioritat de Catalunya és la de ser governada. Sediment de moltes, antigues i recents, allaus demogràfiques, només la confiança en l’eficàcia mostrada en l’acció de govern – la seva governació – i en els resultats obtinguts – les satisfaccions públiques de les necessitats ressentides – justifiquen i consoliden el nostre futur cultural i nacional”.

*   El llibre de Bricall, en realitat,  n’aplega tres: els  records polítics (fou col·laborador de primera línia del president Tarradellas, els acadèmics (fou rector de la Universitat de Barcelona), i els d’un melòman considerablement erudit. Aquesta tercera part també la llegiré amb curiositat. No tant com Bricall, que és un cas extrem, ni com l’Ernest Lluch, que déu-n’hi-do,  jo també sóc addicte a la música.

Nota 61

*   I el dia de reflexió, Bricall, quina música escoltarem?  Potser “Der lindenbaum“? És el lied de Schubert que, en la última pàgina de “La muntanya màgica” de Thomas Mann, cantusseja maquinalment el protagonista, Hans Castorp, amorrat a terra i amb les botes pesants de fang, sota les bombes dels primers dies de la Gran Guerra, la “festa mundial de la mort” (“Vine, company, acosta’t/aquí hi ha el teu repòs“). Evocar aquest pòrtic literari i musical de l’ominós segle XX no vol ser un gest de pessimisme, sinó de cautela raonable.

*   I pels no addictes a la música dita clàssica (cosa que em costa d’entendre), es pot recórrer a “La roba roja” (“posa en el teu cor/un bocí de roba roja“), cantat per Joan Manuel Serrat, el Gato Pérez, Guillermina Motta i Pere Tapias, entre altres. Bona sort.

Notes anteriors:

Notes de l’estranya campanya – 15 (Fracassar i perdre, conèixer el país, govern dels millors)

Notes de l’estranya campanya – 14 (L’obscè i el grotesc, bravates, fauna)

Notes de l’estranya campanya – 13 (Viceverses, nas de Cleopatra, els ex PSC)

Notes de l’estranya campanya – 12 (Empat, forces d’interposició, el mínim i el màxim)

Notes de l’estranya campanya – 11 (Comprendre el passat. ni orgull ni vergonya)

Notes de l’estranya campanya – 10 (Bust de Mussolini, distòpia haitiana, polítics feliços)

Notes de l’estranya campanya – 9 (Semblar covard, nacions en pena, unitaris separats)

Notes de l’estranya campanya – 8 (Fractura social, “No te jode el profeta”, homofòbia)

Notes de l’estranya campanya – 7 (Pronòstics, tendències, lleons)

Notes de l’estranya campanya – 6 ( Agents provocadors, “Deep State”, “Macizo de la raza”)

Notes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la història, Pujol-Lear, deixar de fer l’imbècil)

Notes de l’estranya campanya – 4 (“Volem volar”, els dos processos, el principi d’Arquímedes)

Notes de l’estranya campanya – 3 (Feixisme, menyspreu, despit)

Notes de l’estranya campanya – 2  (El llibre d’Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)

Notes de l’estranya campanya – 1 (5 de desembre de 2017)