Nou Cicle

Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 14 (L’obscè i el grotesc, bravates, fauna)

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Nota 50

*   A Incerta glòria, la novel·la de Joan Sales,  un dels protagonistes, Juli Soleràs, s’exclama: “La nostra època, que és imbècil i extraordinària, ha volgut esquinçar els vels que cobrien la mort i la naixença, l’obscè i el macabre“. La situació actual a Catalunya i a Espanya, que  també podria ser titllada d’ “imbècil i extraordinària”,   es mou entre l’obscè i el grotesc. Hem progressat.

*   Allò que uns veuen com una obscenitat imperdonable, altres ho consideren sagrat i intocable. Començant pels fonaments. “España es la nación más antigua de Europa”, exclama el senyor Rajoy; mentre el senyor Puigdemont diu que Catalunya és ”una nació mil·lenària”. No hi hauria problema si no fos que  milions de persones ho comparteixen, i amb les vísceres. El què per a uns és paraula divina, pels  altres és  anatema  insuportable, i viceversa. Els responsables polítics, intel·lectuals i mediàtics, en comptes d’excitar aquestes aparents incompatibilitats essencialistes i sentimentals,  haurien de pacificar-les i superar-les.

*   Pel que fa al grotesc de la situació, els exemples i anècdotes  són a la vista. Que no se m’interpreti malament: la situació és greu i no vull trivialitzar-la. L’1-O va ser per molta gent  un gran  trauma col·lectiu i les famílies dels líders a la presó i a l’estranger pateixen.  Sé per experiència de què va: fa anys, al locutori de la presó Model, vaig haver d’interrompre el contacte amb la meva família perquè no ens deixaven parlar en català.

Nota 51

*   Això no evita que el grotesc de la situació sigui indissimulable. Quasi tots els esdeveniments d’aquests darrers mesos n’han estat tenyits. El mateix fons de la confrontació era grotesc. Els uns sabien que la declaració d’independència  no s’implementaria, ni tindria un efecte  real, i els altres també. Els uns sabien que els altres també ho sabien; i els altres sabien que els uns sabien que ells ho sabien. Aquest quid pro quo,  no produeix una sensació de comèdia d’embolics, de vodevil? L’intercanvi epistolar entre Rajoy i Puigdemont, que obligà a mitjans i polítics a exegesis talmúdiques, no fou grotesc?

*   O la increïble inconsciència de gent de qui cal esperar una actitud mínimament responsable?  Aquest tuit: “Si declarem la República no és possible aplicar el 155 perquè ja no formem part d’España. Seguim el nostre camí. Visca Catalunya lliure“, va estar a punt de fer-me caure a terra, amb una síncope de vergonya aliena. N’és l’autora una ex presidenta del Parlament de Catalunya.

*   O que una jove actriu,  bona professional, protagonitzés un vídeo, “Help Catalonia!”, presentant-nos com un país brutalment oprimit,  i  pocs dies després interpretés la versió còmica del vídeo a la televisió pública del mateix país pretesament subjugat?  No prosseguim. Hem estat en un espectacle grotesc, encara que molts  i moltes visquin la situació amb molt patiment. La situació és greu, però grotesca. Són coses, per desgràcia, compatibles.

Nota 51

*   A l’altra riba,  també hi ha aquest espectacle. Quants patriotes ofesos! Quanta profusió simètrica de banderam! Quantes torrentades de saliva, quantes  declaracions solemnes, quants editorials saberuts, quants articles pontificant sobre  Catalunya, quanta gent demanant “mano dura” i mirant de treure’n partit! Quanta competència entre PP i Cs, a veure qui és més patriota!

*   Mentre la senyora de Cospedal, ministra de defensa, deia ahir que “possiblement s’hauria d’haver actuat d’una altra manera a Catalunya“, sense concretar, la senyora Sáenz de Santamaría es desfogava, després d’un dinar electoral  a Girona, dient unes quantes bravates, excitada i bufant les brases. Es desfermà preguntant retòricament:  “Qui ha fet que avui per avui ERC, JxC i la resta d’indpendentistes no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP!“.

*   Ah! No deien que això era cosa de la jutgessa Carmen Lamela i del jutge Pablo Llerena?  Sens dubte llegiran  amb atenció les paraules de la ministra. Tant de bo facin balanç. Fa dos mesos que  Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó i hi ha encara un grup d’ex consellers que segueixen empresonats o a l’estranger. És pitjor que injust. És absurd i contraproduent, si es volen trobar solucions.

*   A “Mariano Rajoy i al PP  els hi  faria tres preguntes, que es fan també molts governs de la UE, i que tenen a veure amb les solucions que es poden cercar després de les eleccions:

1/ No hauria bastat  declarar nuls i sense efectes els resultats tan ostensiblement no homologables de l’1-O? Hauria estat problemàtic, però molt menys que les càrregues policials i els seus impactes  nefastos a Catalunya i al món.

2/ No hauria bastat, donada la correlació de forces, declarar nul·les i sense efectes les declaracions del Parlament de Catalunya? Hi hauria hagut problemes, però menys que els provocats per les estampides i els empresonaments.

I 3/ No es podia fer de tal manera que el senyor Puigdemont no hagués tingut altra sortida que convocar eleccions?

Nota 52

*   En una campanya, els candidats han d’estar disposats a fer tots els papers de l’auca. Ara, un diari els hi ha demanat quins animals els hi evoquen els seus rivals. He llegit tres respostes, amb reserves, perquè sovint és  l’equip electoral qui respon; però diria que almenys les d’Iceta són genuïnes.

*   Albiol diu: ” Ines ArrimadasUn camaleó: sap canviar de color JunquerasUn llop amb pell d’ovellaIcetaUna guineu, perquè és un polític llest Puigdemont? Un conill que fuig a la mínima. Ada ColauUna cabra boja. I vostè? Un dofí, perquè m’encanta el mar”.

*  Iceta diu:   “Arrimadas? Una lleona que defensa les seves idees amb força JunquerasUna gran tortuga que es mou lentament i es protegeix amb la closca. García AlbiolUna girafa, por l’alçada Puigdemont? Un mul, per la tossuderia Colau? Una anguila, pel seu caràcter esmunyedís. I vostèUn gat. M’agradaria ser un gat”.

  Arrimadas és més cauta : “No diré a quin animal s’assemblen els altres candidats, perquè no vull que es facin males interpretacions (…)  A mí m’encanten els felins. Sempre m’han agradat la intel·ligència, la subtilesa i la força que tenen. Així que, posats a elegir, m’encantaria veure’m com una lleona“. O la lleona havia llegit prèviament l’entrevista del gat, o aquest havia llegit l’entrevista de la lleona.

*   El que més sorprèn d’aquestes comparacions és que gossos i  ocells han desaparegut del mapa, com si no existissin. Lluis Armet sosté que la humanitat es divideix en dues categories: els “gossos” i els “ocells“. No sé si es tracta d’una teoria pròpia o l’ha après d’algú. En tot cas la distinció m’ha quedat al cap i a vegades, quan em presenten algú, l’aplico instintivament.

Nota 53

*   En una peça d’El País d’avui (“Siete fieras para un bestiario electoral“), Rubén Amón escriu que “Iceta és l’epígon català de François Hollande“. Els conec a tots dos i he seguit durant anys les seves trajectòries. No sé si Hollande guanyaria a Iceta en un concurs de ball, perquè no l’he vist mai moure l’esquelet. En astúcia i prudència polítiques guanya clarament Iceta.

Notes anteriors:

Notes de l’estranya campanya – 14 (Viceverses, nas de Cleopatra, els ex PSC)

Notes de l’estranya campanya – 12 (Empat, forces d’interposició, el mínim i el màxim)

Notes de l’estranya campanya – 11 (Comprendre el passat. ni orgull ni vergonya)

Notes de l’estranya campanya – 10 (Bust de Mussolini, distòpia haitiana, polítics feliços)

Notes de l’estranya campanya – 9 (Semblar covard, nacions en pena, unitaris separats)

Notes de l’estranya campanya – 8 (Fractura social, “No te jode el profeta”, homofòbia)

Notes de l’estranya campanya – 7 (Pronòstics, tendències, lleons)

Notes de l’estranya campanya – 6 ( Agents provocadors, “Deep State”, “Macizo de la raza”)

Notes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la història, Pujol-Lear, deixar de fer l’imbècil)

Notes de l’estranya campanya – 4 (“Volem volar”, els dos processos, el principi d’Arquímedes)

Notes de l’estranya campanya – 3 (Feixisme, menyspreu, despit)

Notes de l’estranya campanya – 2  (El llibre d’Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)

Notes de l’estranya campanya – 1 (5 de desembre de 2017)

 

 

3 Responses to Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 14 (L’obscè i el grotesc, bravates, fauna)

  1. Mercè López 18 desembre 2017 at 10:54

    Interesants reflexions d’algú que ha gaudit del plaer de fer política i reflexionar-la.

  2. Mercè López 18 desembre 2017 at 10:56

    Interesants reflexions Sr. Obiols d’algú que ha gaudit del plaer de fer política i reflexionar-la.

  3. Mercè López 18 desembre 2017 at 11:12

    Interesants reflexions Sr. Obiols d’algú que ha gaudit del plaer de fer política i reflexionar-la.

    La inconciencia política s’impossa avui a Catalunya.

    La manca de talla personal de molts dels senyors i senyores dedicats a l’ofici de la política far tenir molta bandera i sentiment pero poc sentit comú.

    En referencia als Comuns, despres d’un temps d’analitzar les polítiques a Barcelona, he arribat a la conclusió que l’activista no ha de ser polític ni entrar a les institucions per la seva visió parcial de la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: