Nou Cicle

Raimon Obiols: Notes de la Gran Pausa – 3 (El pitjor i el millor, Pascal, Beveridge i la gent corrent)

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

El pitjor i el millor

Entre altres coses, aquesta crisi produeix dos efectes contradictoris: ens lliga més solidàriament els uns als altres i, al mateix temps,  exaspera les nostres divisions. Més que “una guerra“, per a la majoria que ens trobem tancat a casa, és un ‘”estat de setge“. Ull als possibles efectes claustrofòbics!

 

I, sobretot, ull a l’excés de contactes i contagis virtuals! Perquè el fet és que, tot mantenint la distància  física del confinament, augmentem molt les interaccions  a través d’Internet.  Diuen que en pocs dies s’ha duplicat els nombre d’usuaris de WhatsApp, i Twitter va que bufa!  El creixement dels intercanvis digitals  és exponencial.  Al costat de la pandèmia es genera una “infodèmia” en la que es barregen la veritat i la mentida (les fake news, les campanyes d’intoxicació, les desqualificacions). La violència verbal i la mala llet és propaguen  tan ràpidament  com el Covid-19. Els seus efectes també poden ser catastròfics. Calmem-nos, si no és demanar massa.

Pascal

Poc que es podia imaginar Blaise Pascal que el març de 2020 una màxima seva  es posaria, valgui la redundància, de màxima actualitat: “Totes les desgràcies dels homes vénen d’una sola cosa: del fet de no saber quedar-se en estat de repòs en una habitació” (“Tout le malheur des hommes vient d’une seule chose, qui est de ne savoir pas demeurer en repos, dans une chambre”).

Jordi Llovet diu que aquest dictum de Pascal s’esmenta massa sovint,  i té raó. També en tenia Pascal.

Però, què seria ara de nosaltres si no hi hagués persones que, per responsabilitat, abnegació, altruisme o necessitat, surten cada dia al carrer i  van a la feina?

Beveridge i “la gent corrent”

Un efecte espectacular de la pandèmia és la valoració immediata d’un cert nombre de professions que habitualment són poc considerades, relegades com a subalternes o fins i tot completament ignorades. En canvi, ara és revelen com indispensables, vitals. Els qui les exerceixen són herois anònims als qui mai agrairem prou.  Beveridge deia, en el seu informe de  l’any 1942  que “la guerra dóna importància a la gent corrent“. 

L’informe Beveridge (“Informe al Parlament sobre la seguretat social i les prestacions que d’ella se’n deriven”), no sols tingué una influència enorme (creà la base del Welfare britànic),  sinó que fou un increïble èxit editorial. Barrejant rigor, tecnicitat, visió i llenguatge popular, aquell informe és convertí en un bestseller. Diuen que la gent feia cua a les llibreries.

Beveridge s’adreçà sobretot a la gent corrent. Proposà  combatre els “cinc gegants“: “Want, Disease, Ignorance, Squalor and Idleness”. És a dir lluitar i vèncer la  Carència (causada per la pobresa), la  Malaltia (causada per la manca d’un servei de salut adequat), la Ignorància (causada per la manca d’educació);  la Insalubritat (causada per la manca d’habitatges i barris dignes) i la Desídia (causada per la impossibilitat de trobar feina).  La gent corrent li va fer cas. 

Per tal de fer front als gegants del segle XXI (als que enumerà Beveridge caldria ara afegir la  Pandèmia, la Crisi ecològica i la Desigualtat) necessitariem un Beveridge i, més exactament, alguns Beveridge europeus. Sorgiran d’aquesta crisi? De moment hi ha la gent corrent, que ja és molt.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: