Nou Cicle

Raimon Obiols: Mario Bunge centenari, traduccions, una “Filosofia política” recomanable

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

          Mario Bunge va complir cent anys abans d’ahir. Fa un parell d’anys encara feia conferències per la Xina, i si hem de fer cas a una breu entrevista telefònica que li ha fet fa poc El País, el cap li funciona a tot drap.

És un cas interessant el de  Bunge. Malgrat ser considerat com un dels grans filòsofs vivents, haver publicat moltíssim i haver-se prodigat en articles, congressos i conferències, ser doctor honoris causa d’una vintena d’universitats, etc., ni és massa conegut ni massa reconegut.

Potser simplement perquè no ho ha volgut. O potser perquè és incòmode, d’esquerres, i contrari als corrents acadèmics dominants, als que critica sense miraments: “Entenc per xerrameca acadèmica la que es produeix en certes universitats, consistent en una barreja de coses sense sentit, falsedats i banalitats enunciades en llenguatge hermètic i més o menys bombàstic.“

O tal vegada un filòsof, per ser famós, és millor que sigui alemany i hermètic. Bunge ha estat sempre molt crític amb Heidegger (“No va fer altra cosa que ajuntar paraules”) i ha estès la crítica fins a Hegel (“El primer i pitjor de tots aquests xarlatans va ser Hegel, al qual ningú s’hauria pres seriosament si hagués escrit en castellà o en català”).

          Mario Bunge es demana què dimonis volia dir Heidegger amb una frase com “das Sein des Seiendes”. Diu que no sols no sabria com traduir-la al castellà (“¿El ser del ser?, ¿el ser del Ser?, ¿el Ser del ser?, ¿el Ser del Ser?”) i que és intraduïble fins i tot a l’alemany.

Traduccions

          Heidegger deia que “el pensament es tradueix tan precàriament com la poesia. Com a molt es pot transcriure. Quan es fa una traducció literal, tot resulta alterat.” Ho digué en la famosa entrevista de 1976 al setmanari Spiegel, on tractà d’explicar, infructuosament i sense excusar-se, la seva adhesió al nazisme.

Quan l’entrevistador comentà que aquesta dificultat de traduir el pensament en paraules era “un pensament  neguitejant”, Heidegger replicà: “Sería bò que aquest neguit portés seriositat a gran escala i es considerés per fí quina decisiva transformació ha sofert el pensament grec en ser traduït al llatí, un esdeveniment que encara avui ens impedeix una comprensió suficient de les paraules fonamentals del pensament grec”. Ho tradueixo d’unes versions castellana i anglesa de l’entrevista i efectivament, Heidegger sona un xic bombàstic, com diria Bunge.

La “Filosofia política” de Bunge

Es pot estar  més o menys d’acord, o gens (jo, molt) amb les coses que Bunge pensa i escriu, en anglès i en castellà, però en una cosa coincideix tothom: és d’una magnífica claredat. I el seu llibre “Filosofia política”, d’una lectura molt més que recomanable!

Una petita diferència

És cert que traduir poesia i filosofia, sobretot la de Heidegger, deu ser dificilíssim i una font d’equívocs. José Laos, que traduí Heidegger al castellà, deia que la clàssica definició de l’home com “animal racional” era imprecisa, perquè era “una traducció interpretativa de la definició grega ‘zõon logon echon’, un animal que posseeix la paraula”. La diferència no és petita.

(Foto Samuel Sánchez, El País)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: