EspanyaL’apunt del diaPortada

Raimon Obiols: L’apunt del dia/225 (Catalunya, la tomba de Pedro Sánchez?)

Catalunya, la tomba de Pedro Sánchez?

13 de setembre de 2023

El 14 de gener de 2023, Enric Juliana va publicar una llarga nota a La Vanguardia, que duia per títol «Catalunya, ¿la tomba de Pedro Sánchez?». Em va interessar i commoure una mica, perquè hi vaig veure resumit succintament el moviment de la història on molts de la meva generació política ens vam sentir inserits. 

Vaig prendre aquests apunts, al fil d’aquell article:

1) Catalunya com a motor de canvi i de convulsió a Espanya (desigual revolució industrial espanyola a principis del segle XIX).  A Catalunya, en els darrers dos-cents anys, una sèrie d’iniciatives polítiques, de diferent signe,  provocant canvis i també aspres reaccions a Espanya (PrimEls Borbons, mai, mai, mai…»-, la Gloriosa i Amadeu de Savoia; la Primera República de 1873 (la «república dels catalans»); Cambó intentant salvar la monarquia; Catalunya ajudarnt  a crear la Segona República i a desestabilitzar-la el 1934; guerra civil, fets de maig, Govern de la República a Barcelona el 1937

2) «Capitalitat “liberal”» de Barcelona durant el franquisme; fort moviment català d’oposició a la dictadura;  reivindicació autonomista que obliga Suárez a pactar el  retorn de la Generalitat de Tarradellas (abans que s’aprovés la Constitució).  Ample suport català a aquesta, en el referèndum del 1978; Catalunya fent de locomotora de l’estat de les Autonomies, «sense ganes». 

3) Felipe González, amb ampli suport electoral a Catalunya i amb catorze anys de suport dels nacionalistes. Aznar  parlant català en la intimitat, pactant amb CiU, eliminant els governs civils i retirant la Guàrdia Civil de les carreteres. Després, rebobinant (“Segunda Transición”). Rodríguez Zapatero  guanyant el 2004 gràcies al vot massiu dels catalans i després mirant de «complir una promesa difícil: renovar l’Estatut català».   

4) De la combustió del nou Estatut al Tribunal Constitucional,  la crisi econòmica del 2008 i la pugnaç competició entre CiU i ERC  neix el «procés»:  deu anys de mobilitzacions sense precedents  culminant l’1-O del 2017 amb un referèndum reprimit per la Policia, una fictícia declaració d’independència i la intervenció estatal de l’autonomia catalana (article 155),  amb diversos polítics a la presó.  Sánchez  arriba a la presidència el maig del 2018 amb una moció de censura en què es decisiu el vot de vuit diputats catalans, proposant «desinflamar el conflicte català».  

5) Juliana acabava així la seqüència: “A Barcelona, ​​aviat farà un any, es va sentir Alberto Núñez Feijóo parlar de la «nacionalitat catalana».  A Catalunya, a Barcelona, ​​hi ha alguns dels principals suports del projecte Sumar, que encapçala Yolanda Díaz.  El factor Catalunya ha pautat en bona mesura la política espanyola del darrer segle i mig (…)  Serà Catalunya la tomba de Pedro Sánchez o el seu decisiu punt de suport a les properes eleccions?».

De moment, sabem que, en les eleccions del passat 23 de juliol, els electors de Catalunya han estat el «decisiu suport» que dona resposta a la meitat de la pregunta que es feia  Juliana.

Pel que fa a la segona part, no en sabem encara la resposta. L’assignatura pendent de Catalunya tornarà a ser decisiva, amb la seva força contradictòria i ambivalent: a la vegada com a amenaça i com a solució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button