L’apunt del diaPortada

Raimon Obiols: L’apunt del dia/125 (Notes del 28 de maig: El fantasma d’ETA i l’eufòria)

Compte amb el fantasma d’ETA (i compte  amb l’eufòria)

23 de maig de 2023 

«ETA está viva, está en el poder, vive de nuestro dinero, mina nuestras instituciones, quiere destruir España», va dir fa uns dies la candidata del PP a la comunitat de Madrid. No va ser un estirabot mitiner, a cop calent, a mig discurs. Ho estava llegint. Ho havia preparat (o, molt més probable, ho havien  preparat des del laboratori trumpista del PP madrileny). Després ha exigit al seu partit que explori vies per il·legalitzar Bildu, malgrat que Núñez Feijóo ho havia descartat i havia donat per tancat el debat.

S’apropen les eleccions del dia 28, i puja la crispació de les dretes. Quin sentit té aquesta estrident reaparició post mortem d’ETA, dotze anys després de morir? Com s’ha d’interpretar aquesta voluntat d’il·legalització de Bildu?

Pablo Iglesias ha donat una resposta: «Revela la voluntat de les dretes polítiques, mediàtiques i judicials d’il·legalitzar partits (no només Bildu) per assegurar-se per sempre el Govern. No ho penso només jo. Fins i tot Enric Juliana se n’ha adonat»

Es referia a un comentari de Juliana a la tertúlia que presenta Xavier Fortes a TVE, «José María Aznar, en un col·loqui amb l’alcalde de Madrid, va dir que el PSOE només pot governar Espanya amb Bildu i amb els independentistes catalans. Podria haver-ho dit d’una altra manera: estem condemnats a estar a l’oposició mentre aquest esquema sigui present»; una anàlisi molt inquietant que el badaloní ha desenvolupat en un article: «S’està sembrant la llavor d’un programa de llarg abast: la transformació del sistema espanyol de partits mitjançant la il·legalització en cadena de diverses formacions polítiques, amb una legislació especial que avui no existeix i que una nova majoria parlamentària podria arbitrar».

Que les dretes  parlin d’ETA i d’il·legalitzar partits és francament sinistre.

A Catalunya, miilor ambient. Els socialistes tenen (i tinc jo des de Brussel·les) la percepció d’estar guanyant.  Em diuen que els actes van molt bé, que l’ambient és d’entusiasme.  Feia goig veure el teatre municipal de Girona, ple de gom a gom, donant suport a Sílvia Paneque, que pot ser una alcaldessa extraordinària. Als altres municipis, les perspectives son també optimistes. 

Però cal evitar una eufòria prematura. Si poses molt amunt el llistó de les expectatives, uns  bons resultats et poden acabar semblant insuficients, no del tot satisfactoris. Ès millor que  les esperances siguin prudents,   i dedicar totes les energies a convèncer  els electors i electores, amb modèstia i bons arguments, fins al darrer minut.

Em fa l’efecte que els resultats de conjunt del dia 28, a Catalunya i a Espanya, no permetran arribar a unes conclusions massa clares, de cara a les futures eleccions generals. En aquestes consultes electorals, tots els partits acostumen a proclamar-se vencedors: si perden en un o altre municipi o comunitat autònoma, sempre tenen el recurs de subratllar que han guanyat en altres. Seguirà la tensió.

P. S. 1- A Barcelona, l’actual cursa electoral és molt disputada, amb molta adrenalina. Val la pena seguir una pàgina de Betevé, molt ben dissenyada, que va recollint en temps real totes les enquestes. Sembla un emocionant ral·li o una carrera de cavalls (sigui dit amb tot el respecte pels candidats i candidates).

P.S. 2 – A Madrid, ha escrit Pep Martí en una crònica interessant a Nació Digital, «està en qüestió l’abast de l’hegemonia d’Isabel Díaz Ayuso al capdavant del govern de la Comunitat i ahora un possible gir a l’esquerra, difícil però possible segons algunes enquestes, a l’Ajuntament, el que seria un èxit per al bloc progressista».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button