«No es parla que estem en guerra», escriu Lluís Foix, referint-se al conflicte d’Ucraïna: «Estem en guerra i ningú no s’hi refereix en la campanya electoral. Com si no anés amb nosaltres». I no és imputable només a la campanya: se’n parla poc en tots els àmbits. Succeeix el mateix amb l’actual tragèdia migratòria al Mediterrani. La podem veure en temps real, a la televisió, a la premsa, a les xarxes. una altra tragèdia que tenim diàriament davant dels nostres ulls. Els alemanys que vivien al costat dels camps nazis podien esgrimir almenys la coartada de no saber què hi passava.
Ens culpem, amb raó. Però en realitat, és més complicat: hem de sumar-hi la desorientació i el desconcert profund que ens produeixen aquestes situacions desesperades. Ens angoixen per la seva crueltat, però també perquè no és fàcil de veure quina solució poden tenir.
També ens impressionen les xifres, la seva imponent magnitud. A Ferrara (Itàlia), fa cinc anys, en un festival de la revista «Internazionale», es van llegir en veu alta els noms dels més de trenta-quatre mil migrants que havien mort intentant arribar a Europa, que la revista acabava de publicar en un annex. Aquesta xifra terrible ha anat augmentant. Per als migrants que travessen el Mediterrani, el primer trimestre del 2023 ha estat el més mortífer, des de 2017: 441 morts, segons va dir l’ONU el dimecres passat.
«La guerra d’ Ucraïna s’ha estabilitzat en la destrucció i la mort», diu Lluís Foix, «com ara fa un segle amb la Gran Guerra que va portar Paul Valéry a escriure que “la guerra és una matança entre persones que no es coneixen, en profit de persones que es coneixen però que no es maten”».
Els morts dels dos bàndols, afegeix Foix, son «desenes de milers segons les estimacions més conservadores». L’agència Reuters parla de 354.000 víctimes, entre morts i ferits. «És un fracàs de la humanitat», diu Lluís Foix.
El conflicte d’Ucraïna durarà, però tindrà un final. Probablement vindrà per dos factors combinats: la tenacitat dels qui vulguin la pau i el desgast de les circumstàncies. La fatiga farà possible l’acció política, vers una sortida de pau. Aquest enfilall a Twitter potser dóna una clau:
«Els russos, que declaren tan massivament donar suport a la guerra d’Ucraïna, estan disposats a allistar-se a l’exèrcit per anar a lluitar? El Comissari Militar de Carèlia, una regió d’1/2 milió d’homes al nord-oest de Rússia, ens dóna una resposta parcial».
«La remuneració promesa és d’almenys 200.000 rubles al mes (2300 euros), quatre vegades el salari mitjà de la república. Avalat amb l’argument de fer una feina d’home, digna, professional i lucrativa».
«El comissari militar de Carèlia, en una reunió, parla i explica que la capital, Petrozavodsk, 235.000 hab., ha de proporcionar aquest any 800 soldats sota contracte. I que ha aconseguit reclutar-ne només 100».
«El culpable? Les empreses, que obtenen certificats de destinació especial (protecció de la mobilització militar) per a tots els seus empleats, inclòs el personal de neteja. El comissari, enfadat, avisa que no ho tolerarà».
«Sembla que els russos segueixen fent el que els han demanat durant 30 anys: cuidar la seva pell per sobre de tot, i deixar que la política (i la guerra) es faci en un altre lloc, el més lluny possible de casa seva, tot mostrant patriotisme».
P. S. – Una missió de pau liderada per sis líders africans viatjarà “el més aviat possible” a Ucraïna i Rússia, va anunciar abans d’ahir el president sud-africà, Cyril Ramaphosa. La missió inclourà, a més de Sud-àfrica, Senegal, Zàmbia, Congo, Uganda i Egipte. El Senegal i Sud-àfrica es van abstenir, a l’ONU, en una resolució que condemnava la invasió russa.
