EspanyaL’apunt del diaPortada

Raimon Obiols: L’apunt del dia/115 (Notes del 28 de maig, 1: Feijóo i l’espectre d’Elsinor)

Notes del 28 de maig, 1: Feijóo i l’espectre d’Elsinor

13 de maig de 2023

El proper 28 de maig se celebren eleccions a tots els ajuntaments i a 12 comunitats autònomes. Com ha escrit Pere Rusiñol a Alternativas económicas, aquestes eleccions són molt més que unes eleccions locals i autonòmiques. Si els resultats permetessin una lectura unívoca i mostressin una tendència forta (cosa que no sabem, i que no veig massa probable) serien una mena de pròleg de les properes eleccions generals. Aquestes encara no tenen data, però si s’esgota la legislatura se celebraran, com a molt tard, el 10 de desembre del 2023

En les eleccions locals i autonòmiques, el balanç de gestió i el perfil dels candidats i candidates pesen molt; però en aquesta ocasió també influiran les tensions polítiques, ideològiques i territorials: la polarització. 

El panorama polític general d’aquestes eleccions de 28 de maig no és dificil de descriure: al govern d’Espanya hi ha  una  coalició (la primera d’ençà de la recuperació de la democràcia) que uneix, amb tensions, el PSOE i Unidas Podemos, i que té el suport d’una majoria parlamentària, que l’Ernest Lluch potser qualificaria d’ «austriacista».  A l’oposició, hi ha un PP amb un líder recent, Alberto Núñez Feijóo, que sembla impel·lit a una duresa que no li acaba de sortir de l’ànima o del cos. Aquesta pressió procedeix de Vox i, sobretot, d’un laboratori trumpista de Madrid que, al voltant d’Isabel Díaz Ayuso, combina el dúmping de les rebaixes fiscals amb l’augment de l’agressivitat i la xuleria.  

Descriure el panorama general és fàcil. Allò que no es veu és més difícil d’esbrinar. Hi ha temes que es mouen en la obscuritat que determinaran els resultats. Entre ells, dos que (almenys per a mi) són dues incògnites considerables: els efectes de la inflació, i els de la pugna entre Sumar i Podemos, minimitzats en el darrer moment.

Hi ha nervis. Entre els líders també hi deuen ser, però semblen mal repartits. Pedro Sánchez es mostra impertorbable, com un ganivet inoxidable. Acaba d’entrevistar-se amb Biden, i ahir un editorial de La Vanguardia comentava que «ha guanyat reconeixement més enllà de les nostres fronteres» i que «parla anglès amb fluïdesa –cosa que se suposa, però, incomprensiblement, no sempre es dóna en tota persona amb aspiracions al seu càrrec ». L’al·lusió a Alberto Núñez Feijóo és evident. 

A Núñez Feijóo, en canvi, no se’l veu tranquil. «Acabo con la palabra ilusión, porque eso es lo que percibo cada vez que vengo a Andalucía», acaba de dir, a Extremadura. I en el mateix discurs de Badajoz s’ha referit a Sánchez dient que «pretende ocultar algunas medidas que ha realizado en el futuro».

Si les relliscades d’Isabel Díaz Ayuso provoquen, les de Feijóo proven. Les primeres semblen preparades per algun estrateg ebri i ferotge; les del segon són reveladores d’un estat d’ànim. L’espectre de Pablo Casado  passeja de nit per Elsinor.

 

 P.S.- El que passi el 28 de maig a València tindrà una importància considerable, simbòlica i real. Com diu Rusiñol, al País Valencià hi ha «una llarga tradició de fixar cicles polítics o anticipar canvis – hegemonia socialista, primer; conservadora, després, i ara govern de coalició d’esquerres -, i totes les enquestes coincideixen en què els resultats estan molt oberts, tant a la comunitat com a la capital».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button