Raimon Obiols: L’apunt del dia/12 (Kissinger, Europa, el futur)
Kissinger, Europa, el futur
30 de gener de 2023
«Henry Kissinger complirà cent anys d’aquí a unes setmanes i ha publicat cinc llibres des que va fer els noranta», escriu avui Josep Maria Colomer a La Vanguardia.
Diuen que Kissinger camina amb bastó, usa audífon i parla poc i a poc a poc. Un dels seus biògrafs, Niall Ferguson afirma, amb raó, que “segurament cap estadista i sens dubte cap secretari d’estat nord-americà ha estat tan venerat i tan denigrat com Kissinger”. Denigrat, ho ha estat per raons òbvies (els bombardeigs de Cambòdia, la prolongació de la guerra del Vietnam, el cop d’Estat contra Allende, etc). Però té raó Ferguson quan diu que Kissinger ha estat “un dels teòrics més importants sobre política exterior que mai han produït els Estats Units”. Quan Nixon el trià com a Conseller de Seguretat Nacional, Eisenhower va protestar: ““Però si és un professor! Als professors els hi demanes que estudiïn les coses, però mai els poses a càrrec de res!”.
Ara, centenari, el vell professor de Harvard (que en algun moment potser fou l’home amb més poder del planeta) diu coses simples, d’un sentit comú afermat per una enorme experiència i una bona informació.
Partint de l’enfocament realista de Kissinger («que continua elogiant la construcció de la Unió Europea, que ha evitat noves guerres generals al continent»), Colomer constata que «La Unió Europea comença a desenvolupar, per primera vegada, una animosa política internacional comuna, en contrast amb les dissidències durant la guerra de l’Iraq, quan els governs de la Gran Bretanya i Espanya anaven per una banda i els de França i Alemanya per una altra. Els governants de la Xina i l’Índia, que són rivals entre ells, han dit a Rússia que el món no està per a guerres. Aquesta configuració amb més de tres potències importants apunta a un equilibri de poders capaç d’evitar la polarització, ja que, altrament, una coalició de dos contra un preludia el conflicte».
Diu Colomer que «després de la guerra d’Ucraïna, caldrà definir una nova estructura internacional, especialment per a l’Europa Central i Oriental, en la qual, com diu Kissinger en una entrevista recent, “Rússia hauria de tenir-hi un lloc”. El realisme mostra que l’ambició de poder explica moltes coses i que l’equilibri de poders pot evitar una guerra general. Però quan no hi ha una sola potència dominant ni una confrontació entre dues, les regles i les institucionals liberals poden ser el millor mecanisme per a la pau i la cooperació multilateral».
_______________
Josep Maria Colomer: Realistes però liberals
Henry Kissinger: How to avoid another world war
