Armes, murs i guerres
30 d’abril de 2023
En un article del diari italià Avvenire, Mauro Magatti dona algunes dades que espanten bastant.
En primer lloc, s’accelera la cursa armamentística. Segons l’ informe del SIPRI (Institut Internacional d’Investigació per la Pau d’Estocolm) corresponent a l’any 2021 (és a dir, d’abans de la invasió d’Ucraïna), la despesa militar global a nivell mundial va superar, per primera vegada des de 1949, la xifra dels 2 bilions de dòlars anuals.
L’ascens es va accentuar a partit de 2015, impulsat per cinc països que representen dos terços de la despesa militar mundial: EUA, la Xina, Rússia, l’Índia i el Regne Unit. Els Estats de la UE quedaven enrere, però amb la guerra d’Ucraïna han reprès la cursa: França ha anunciat un programa de més de 400.000 milions d’euros pels propers set anys, i Alemanya duplicarà la despesa fins als 100.000 milions anuals.
En segon lloc, s’accentúa la tendència a construir més murs fronterers. Va començar abans de la guerra d’ Ucraïna, però aquesta l’ha accelerat: «Avui hi ha uns 80 murs al món, que sumen quasi 50.000 km, l’equivalent a la circumferència del planeta». A finals de 2022, hi havia 2.048 quilòmetres de murs a les fronteres europees (el 2014 eren 315, i el 1990 no n’hi havia cap: l’any abans havia caigut el de Berlin).
Després de la invasió d’Ucraïna, Finlàndia ha començat a construir un mur a la seva llarga frontera amb Rússia. I, fa uns mesos, dotze estats membres (Àustria, Bulgària, Xipre, República Txeca, Dinamarca, Grècia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Eslovàquia) van demanar a la Comissió finançament per a la construcció de noves barreres físiques de defensa.
En tercer lloc, s’accentúa la tendència a més conflictes armats, de caràcter cada cop més híbrid: «invasions reals com la russa a Ucraïna; guerres civils amb fortes implicacions i interferències internacionals, com a l’Afganistan, el Iemen, Síria i el Congo però també a Myanmar; terrorisme crònic barrejat amb bandolerisme com a Nigèria, el Sahel, Sudan (…) és una situació que el papa Francesc ha qualificat com una ‘tercera guerra mundial fragmentada’».
A aquestes tres tendències tan inquietants, Magatti hi oposa tres consideracions més esperançades:
1) Per bé que insuficient per silenciar les armes, «la qüestió econòmica segueix sent un element important a utilitzar per tal d’evitar o aturar les derives de la guerra»; 2) La gestió de la transició ecològica «afecta tothom i va a favor de la cooperació i en contra dels motius de la guerra»; 3) «El tercer factor de retenció es refereix a la consciència generalitzada dels riscos d’una escalada nuclear».
P.S.- La historiadora Margaret MacMillan diu que és en els temps pitjors que es pot obrir el camí cap a un futur millor, perquè és en aquestes situacions que «el riu de la història canvia de curs».
SIPRI: Augmenten les importacions d’armes a Europa
