Raimon Obiols: L’apunt del dia/1 (Una jornada particular)

Una jornada particular (19 de gener de 2023)

La jornada d’avui ha estat interessant. Calia veure el volum i el tò de la manifestació independentista, veure què es deia a l’entorn de la cimera hispano-francesa de Montjuïc, veure quina imatge de conjunt es generava.

Aragonès ha publicat un article a Le Monde:  “Històricament, per convicció i sobretot per vocació de futur, Catalunya és una nació europea oberta al món.  Per amor a la llibertat –com  va escriure Voltaire– i sobretot, pels ideals compartits i inalienables de pau, democràcia i drets humans.  Sempre ho hem fet.  Des de les primeres iniciatives, adoptades al final de la Segona Guerra Mundial per promoure la unificació europea -com el Congrés d’Europa a La Haia, el 1948, amb la participació d’il·lustres exiliats com el músic Pau Casals o Josep Trueta al costat de Churchill, Adenauer, Spinelli, Daladier, Reynaud o Mitterrand. I fins avui, amb la participació de les institucions catalanes als diferents espais euroregionals”.

A la Font Màgica, 6.500 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, 30.000 segons els convocants (10.000, diu Juliana, “essent tremendament generosos”).  Junqueras, ha estar esbroncat per un grup d’una trentena d’assistents (“Botifler”, “Puigdemont president”…).

Alguns fins i tot han estat més contundents: han cridat “Junqueras, traïdor, et volem a la presó”, segons informa, amb una certa delectació (autolesionista), un digital puidemontista,  El Nacional. Junqueras ha marxat  abans que acabés l’acte. Per acabar-ho d’adobar, a la Plaça de Catalunya, els mossos d’Esquadra estossinen un vicepresident de l’ANC. Entretant, Sánchez i Illa, a la llibreria La Central, es regalen llibres (ben triats: Mercè Ibarz, Javier Pérez Andújar, Adrien Bosc). Xavier Trias ha fet mutis i no ha anat a la manifestació (Juliana diu que era a Múrcia jugant al golf). Les imatges!

És a dir, com a conclusió (sempre provisional): el món és dels audaços. Em va semblar innecessàriament imprudent la decisió de celebrar la cimera hispano-francesa a Barcelona, i m’he equivocat. Ha estat una iniciativa d’allò que els militars anomenen “explotació de l’èxit”.

Juliana escriu, parlant de l’error independentista: “Tambor de llauna i insults.  Disgregació.  Desarticulació.  Antipatia.  Aquesta és la trista estampa”.