Portada

Raimon Obiols: Illa, Carner i els accents

Com que estan desconcertats amb la candidatura de Salvador Illa i no saben massa com replicar a les coses que diu, hi ha articulistes del “procés” que s’han dedicat a  comentar com les diu. “Parla un castellà ridícul, passat de moda“, ha dit l’un;  i una altra: “marca sense parar el fonema de la zeta castellana (…), una característica que a cap català li surt de forma natural”.

Això dels accents és una cosa complicada.  El president Tarradellas li va dir a Josep Martí Gómez que Jaume Carner (que fou ministre d’hisenda de la República) era el polític que més l’havia impressionat: “Parlava un castellà fatal, el pitjor castellà que he escoltat mai, però quan a les Corts s’anunciava que parlava,  els passadissos es buidaven i els diputats ocupaven els seus escons per a escoltar-lo, perquè el què deia era sempre fantàstic, encara que ho pronunciés malament”.  De Jaume Carner (avi d’en Joan Reventós) és una frase exacta, que és recordada: “O la República acaba  amb Joan March o Joan March acabarà amb la República”.

Fa un parell d’anys, Jean-Luc Mélenchon, el líder de La France insoumise, en la sala de passes perdudes de l’Assemblea Nacional de Paris, respongué a una pregunta que jutjà impertinent imitant amb mala sombra l’accent meridional de la periodista que l’interrogava.  A Mélenchon no el deixaren tranquil: no li perdonaren la rèplica foteta, i la criticaren com una forma vexatòria de discriminació. El sociòleg  Pierre Bourdieu, que evocà en diferents ocasions la “vergonya” que havia sentit de petit per la seva pronuncia bearnesa, parlava de “dominació lingüística“. 

Potser és cert que, en la qüestió dels accents, sobretot en la befa dels accents, hi ha jocs  de poder. A la Venècia del segle XVI estava de moda un teatre pràcticament basat del tot en la burla del’accent dels altres, alemanys, grecs, bergamascs, etc. També la comedia dell’arte en féu un gran ús. És un recurs còmic indefectible, fàcil, recurrent. A França, Fernandel (“Tu parles, si je suís du Midi!”), Pagnol i molt d’altres n’han fet ús. A tots els països deu passar. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button