Nou Cicle

Raimon Obiols: Desconfiances, Lluis Duch, “Malamente”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Desconfiances 

  • Elsa Artadi ha dit que no és del tot cert que no hi hacomunicació entre  Puigdemont i Junqueras: “Hi ha comunicació unidireccional en el sentit que el president Puigdemont ha escrit quatre cartes al vicepresident Junqueras, i també li va enviar un llibre dedicat, sense resposta“. Artadi ha afegit, irònicament: “potser la resposta a les quatre cartes està en camí“. Puigdemont i Junqueras no es parlen des de fa un any i Artadi en fa gala i en fa broma.
  • No és estrany que la desconfiança imperi. De fet, no es pot entendre el que ha passat i passa en el mal anomenat “procés” (que no ho és), sense tenir present que el factor de la desconfiança – entre Puigdemont i Rajoy, i entre els socis del govern de la Generalitat – ha estat i és un factor determinant.

Lluís Duch: desconfiança, credulitat, identitarisme

  • En Lluis Duch, l’antropòleg i monjo de Montserrat, que acaba de morir, era tant simpàtic que potser aquest fet m’influïa, però la veritat és que he tendit a estar d’acord pràcticament amb tot el què li he escoltat i li he llegit. En una de les seves últimes entrevistes, insistia en un aspecte  aparentment contradictori, paradoxal, de les nostres societats d’avui, que és la coincidència simultània de la desconfiança i de la credulitat, com a fenòmens en creixement.
  • Creix la desconfiança, escriu Duch: Qui utilitza ja termes com’decència’, ‘probitat’ o ‘punt d’honor, o bé locucions antany tan freqüents comactuar amb rectitud, ser unapersona de paraula’, ‘emparaular’ un acord odonar la paraula, equivalent oral d’un solemne jurament escrit? No salta a la vista contínuament que l’eufemisme ha esdevingut un dels trops més gastats de la comunicació col·lectiva i interpersonal? Per què ha deixat fins i tot de preocupar que s’hagi convertit en habitual faltar a la pròpia paraula, en una època en què l’engany, la martingala i la mentida són massivament esperonats pel cinisme que per tot arreu s’estén? No serà que una desconfiança generalitzada s’ha imposat en les nostres societats, com uns atmosfera letal que tot ho corromp i falsifica?
  • Però creix simultàniament la credulitat: “Encara que sembli paradoxal, ens trobem immersos de ple en una atmosfera de credulitat generalitzada, d’acord amb Peter Berger; una atmosfera que posseeix notables coincidències amb l’antany anomenada fe del carboner.”
  • L’auge de l’identitarisme, “constatable per tot arreu” és, segons Duch, una conseqüència d’aquesta suma de desconfiança i credulitat, que junt amb el narcisisme i el temor caracteritzen l'”escenari paradoxal i incert” del nostre temps. “La nostàlgia d’absolut“, deia Duch, “troba un dels seus tòtems predilectes en la veneració per la suposada ‘identitat’, vidriosa noció de la que inescrupulosament abusen els mesianismes i demagògies que per tot arreu condeixen. Contra allò que el romanticisme populista i la mercadotècnia política proclamen – quasi sempre valent-se del poder s’amplificació de la indústria de les mentalitats no té fonament postular identitats col·lectives pre-donades i homogènies”.

“Malamente”

  • Llegint aquestes línies de Lluís Duch, no resulta inevitable pensar en el que penso, és a dir, en el que ens està passant? Una cosa són les identitats col·lectives – la seva afirmació, la seva defensa, la seva riquesa, la seva potencialitat d’excel·lència – i una altra completament diferent, sovint antagònica, són els identitarismes que s’aprofiten dels sentiments d’identitat, n’exciten i irriten les emocions; en fan us i abús per interessos espuris, disfressats, en benefici propi. Aquests identitarismes són destructius.
  • No hi ha fractura social a Catalunya, Però segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els electors que s’informen majoritàriament per TV3 són els de Junts X Cat (81,1 %), ERC (78,8 %) i les CUP (74,4 %). En canvi quasi no compta pels qui voten PSC (11,6%), En Comú Podem  (22,4 %), Ciutadans (3,9 %) i PP (1,2 %).
  • Malamente“, com diu la Rosalía Vila de Sant Esteve Sesrovires, “mal, muy mal, muy mal, muy mal, muy mal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: