Nou Cicle

Raimon Obiols: Apropar-se a Ítaca, ensenyar el currículum, Cambó levitant

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Acostar-se a Itaca

*     A 92 anys i quasi cec, Andrea Camilleri va actuar al teatre grec de Siracusa, el passat 11 de juny, davant de milers d’ espectadors, en el paper de Tirèsias, l’endeví orb de Tebes que indicà a Ulisses el camí d’Ítaca. Diu Camilleri que ara viu envoltat de boira, però que allò que veu és extremadament clar. “Potser la vista em distreia del pensament“, comenta.

*     M’hauria agradat escoltar Camilleri a Siracusa. Potser va donar  pistes per apropar-se a Ítaca, ara que s’ ha perdut de nou el camí. En tot cas, de senyal de camí n’he trobat un,  breu però fonamental, llegint  la seva darrera novel·la, Il metodo Catalanotti, (un títol que sembla dedicat):  “Non ristava che accetari la rialtà. Ah, l’evidenza di questa fottuta rialtà!

*     Camilleri, quan escriu en sicilià o en neosicilià-camillerià, et pot fer malbé el poc italià que puguis saber. En canvi aprens  expressions magnífiques,  que s’endevinen prou bé: addrummiscire, ammammaluccuto, ciriveddro, fimmina, ‘mparpagliato, murmuriari, sdilicatizza, etc.; o que no tens més remei que consultar: (lento d’incascio: incontinent, que no pot guardar un secret; omo di panza: que sap guardar un secret (a la panxa).

Ensenyar el currículum

*     Dos dels imputats en el cas del màster de Cifuentes van aprovar a Pablo Casado, amb qualificació d’excel·lent, les quatres assignatures d’un màster, malgrat que no assistí a classe i només presentà quatre treballs que sumaven 92 folis. Recordo que en Pallach ens deia que Alejandro Lerroux, essent diputat, havia fet de cop. en un any,  la carrera de dret. Ho he confirmat a Internet: el setembre de 1923, a la Universitat de La Laguna, l’Emperador del Paral·lel, que tenia aleshores 58 anys, va aprovar 19 assignatures en un día, amb 9 matrícules d’honor. Comparat amb això, els casos de Cifuentes i Casado semblen un cosa d’aficionats.

*     Aquesta obsessió pel currículum deu tenir una base inconscient. Em recorda un acudit dels temps de Franco. Un ciutadà es presenta a El Pardo, on demanen  candidats a majordom. Carmen Polo li diu: “por favor, enséñeme el currículum”…  I aleshores, es lamenta el ciutadà després, “la vaig espifiar i em vaig descordar la bragueta”.

*     Pier Luigi Battista escriu al Corriere una cosa terrible: a Itàlia hi ha joves que retoquen el seu currículum  i l’escurcen, per no espantar a qui els pot contractar. Per trobar feina, és millor aparèixer pitjors i menys cultes. No sé si en el nostre país passa el mateix.

Cambó levitant

*     Cambó, que de jove bategava amb la base social del catalanisme, a mesura que es féu molt ric levità i perdé aquesta sintonia. En una entrada del seu dietari, datada a Anvers en plena guerra civil espanyola, escriu: “He menjat esplèndidament, com es menja arreu de Bèlgica”;  i arriba a afirmar que aquest fet explica “perquè  els flamencs no es podien entendre amb els castellans“. Cambó devia menjar divinament en bones residències, hotels de luxe i restaurants de quatre forquilles, però treure’n la conclusió que a Bèlgica es menja bé mostra  que, levitant, levitant, havia anat perdent el món de vista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: