Eleccions al ParlamentPortada

Rafael Jorba: Democràcia en suspens

Les eleccions catalanes no han sigut ajornades; han sigut suspeses. No faré un judici d’intencions. A l’anàlisi del Decret 1/2021, del 15 de gener, em remeto. Al seu article 1, «es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al pròxim 14 de febrer». Al seu article 2, s’estableix que «les eleccions (…) es convocaran perquè tinguin lloc el dia 30 de maig, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques (…) i amb la deliberació prèvia del Govern».

Firma el decret Pere Aragonès, «vicepresident del Govern de la Generalitat en substitució de la presidència de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda» (sic). La cita electoral del 14-F, en conseqüència, ha sigut suspesa. La diferència entre un ajornament tècnic, motivat per raons de salut pública, i una nova convocatòria encara per determinar rau que ara es posa el comptador a zero –formalització de coalicions, presentació de llistes…–, s’anul·la el procés electoral i es canvien les regles del joc.

En aquest context, s’invoquen com a precedents els casos del País Basc i Galícia. La comparació és errònia, políticament i jurídicament. En el pla polític, els presidents Urkullu i Feijóo havien anticipat la cita electoral en exercici de les seves prerrogatives. En el cas català, la convocatòria electoral va ser fruit d’un automatisme legal després de la inhabilitació de Quim Torra: cap partit va presentar candidat a la investidura, el Parlament va quedar dissolt i les eleccions havien de celebrar-se «entre quaranta i seixanta dies després».

Sent així les coses, sent laxos en la interpretació de la norma, «el vicepresident en substitució de la presidència de la Generalitat» podia ajornar tècnicament, per raons de salut pública, la cita del 14-F, però en cap cas suspendre un procés electoral derivat de la dissolució del Parlament ni menys encara tornar a convocar sine die les eleccions. En el pla jurídic, a més, a Catalunya no hi ha una llei electoral pròpia per incompetència del Parlament, que no l’ha elaborat, i regeix una disposició transitòria de l’Estatut del 1979, repescada en l’Estatut del 2006, que remet al règim electoral espanyol i, en conseqüència, a l’arbitri de la junta Electoral Central.

Resumint: Pere Aragonès ha desconvocat unes eleccions que no havia anticipat ni convocat –van ser el resultat dels automatismes i els terminis fixats per la no-investidura parlamentària d’un president– i ara anuncia que convocarà altres eleccions per a les quals no està facultat. Aquest galimaties electoral –«embolica que fa fort», diem en català– no fa més que allargar la situació de desgovern que va certificar el president Torra el gener del 2020 quan va donar per amortitzada la coalició de govern.

Ha passat un any i ara estarem, com a mínim, uns altres quatre mesos amb una democràcia en suspens. Una campanya electoral permanent que mina l’acció de govern, impedeix el control parlamentari de l’oposició i encoratja la desafecció. Sí, una democràcia en suspens i un suspens en democràcia.

El Periódico, 16 de gener de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button