Espai socialistaPortada

Pere Ríos: Jordi Parpal, pare de la Barcelona olímpica

jordiparpalJordi Parpal Marfà, pare de la Barcelona olímpica del 1992, va morir la tarda de diumenge passat a la capital catalana als 73 anys. La seva trajectòria política es va iniciar en la lluita antifranquista des del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ​​on es va mostrar bel·ligerant contra les penes de mort des de la comissió de defensa dels drets de la persona.

L’advocacia era en aquella època la seva professió i ho va continuar sent durant molts anys fins a la seva mort. Enmig queda el parèntesi d’una dilatada carrera política, que es va iniciar el 1978, quan Parpal va participar activament en el naixement de l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a partir de tres famílies: l’anomenat PSC Congrés, el PSC Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE.

Aquest mateix any, Parpal va ser secretari general del Departament d’Obres Públiques del Govern de la Generalitat provisional que va presidir Josep Tarradellas després del seu retorn de l’exili i fins a la celebració de les primeres eleccions autonòmiques al març de 1980 que van donar una inesperada victòria a Jordi Pujol davant a les forces de l’esquerra catalana.

Amb l’arribada del nacionalisme a un costat de la plaça de Sant Jaume, Parpal va recalar a la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), organisme supramunicipal que va garantir diversos serveis a les ciutats del cinturó barceloní, tots ells amb alcaldes d’esquerra davant la inanició inversora de la Generalitat. Pujol va advertir el perill que la CMB acabés sent en un contrapoder en mans dels socialistes i els llavors comunistes del PSUC i la va acabar dissolent per llei.

Abans que tot això passés, Parpal va exercir de gerent i vicepresident de l’organisme metropolità entre 1980 i 1984. “Pasqual Maragall era el que tenia les idees, però Parpal va ser el veritable gestor de la CMB”, explicava ahir Carles Martí, l’actual primer secretari del PSC de Barcelona, ​​un altre càrrec que va ocupar Parpal de 1982 a 1984.

En aquella època el socialisme català va començar a viure la seva època daurada. Felipe González va arrasar a les generals d’octubre de 1982 i Narcís Serra va deixar l’alcaldia de Barcelona per ocupar-se del ministeri de Defensa. El va substituir Pasqual Maragall fins a final del mandat, el 1984, i aquest mateix any, l’alcalde va revalidar el seu càrrec en les segones eleccions municipals de la democràcia.

Va ser llavors quan Maragall es va portar de lloctinent a l’Ajuntament a Jordi Parpal, com ja havia fet en la CMB, i va nomenar-lo primer tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme. El somni olímpic es va fer realitat el 1986 amb la cèlebre frase de Joan Antoni Samaranch anunciant a Lausana l’elecció de Barcelona. Als pocs mesos de que això succeís i fins a 1991 Parpal va compaginar la seva responsabilitat amb l’urbanisme de Barcelona amb la presidència de les principals empreses municipals que havien de construir totes les infraestructures necessàries. Va ser el segon i últim mandat que va compartir amb Maragall.

“Es tracta de fer uns Jocs Olímpics per a la ciutat, no una ciutat per als Jocs Olímpics”, deia Parpal en aquella època segons va recordar ahir l’alcalde nacionalista de Barcelona, ​​Xavier Trias, a l’expressar el condol per la seva mort. El PSC també ha lamentat la mort i ha recordat que va ser “impulsor del desenvolupament i l’equilibri territorial de l’àrea metropolitan de Barcelona”.

Les inundacions de 1989 del recent acabat estadi olímpic de Montjuïc per defectes de construcció, van portar Maragall a sacrificar Parpal. Quan es van inaugurar els Jocs, al juliol de 1992, havia tornat a vestir la toga d’advocat que va deixar penjada. Ja no va tornar més al primer pla de la política, però seguia acudint a les assemblees de la seva agrupació del PSC, al districte barceloní de Sarrià. A diferència d’altres, mai va trencar el carnet del partit.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button