Nou Cicle

Pere Navarro: «Vull catalanitzar el PSOE»

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Entrevista de El Temps a Pere Navarro, alcaldable del PSC a Terrassa, i un dels noms que més sonen a substituir Montilla a la direcció del partit.

Pere Navarro (Terrassa, Vallès Occidental, 1959) és alcalde de Terrassa i membre del comitè federal del PSOE. El seu nom apareix a les travesses per a rellevar José Montilla al capdavant del PSC al pròxim congrés del partit. Però de moment el seu objectiu és continuar liderant el govern egarenc.

Quines qualitats específiques ha de tenir un primer secretari del PSC en el moment actual?

El PSC de Terrassa?

El PSC de Catalunya.

Més que una persona concreta, necessitem un equip de gent representativa d’allò que és el partit, que garanteixi més i més bon contacte del partit amb la societat. Avui, el PSC –i els partits socialistes en general– si una cosa té és cos doctrinal, però ens falla la capacitat de transmetre què pensem i com analitzem la societat en cada moment. La feina que se’ns presenta després de les municipals és un esforç de comunicació, d’aclarir quins són els plantejaments del partit.

Creieu, doncs, que al PSC li cal una direcció més col·legiada?

Sempre he cregut en direccions col·legiades, tot i que al final sempre hi ha una persona que surt a la foto.

Com es poden integrar en aquesta nova direcció les diverses sensibilitats que aplega el PSC?

Hem de recuperar l’esperit del congrés de la unitat socialista. En aquell congrés ens vam unificar tres partits amb unes tradicions molt diverses. El PSC Congrés, del qual jo provenia, era un partit que es reivindicava d’esquerres i catalanista; també hi havia la federació catalana del PSOE i el PSC Reagrupament, un partit que feia quatre dies que havia anat a les eleccions amb CDC. Eren estructures diferents i tradicions diferents, però vam aplegar el socialisme català. Encara avui al PSC hi ha gent que opina que ens hem de vincular més o menys a Madrid, gent que creu que hem d’anar a posicions més centristes i gent que propugna un tomb cap a l’esquerra, però la cosa més important és que ens posem d’acord en quina política duem endavant, independentment d’aquestes opinions diverses.

Heu anat a parar al moll de l’os, el problema de relació entre el PSC i el PSOE. Ara hi ha un model de relació, que impedeix que el PSC es visualitzi a Madrid com a grup polític amb autonomia. Com penseu que es pot superar aquest problema?

El PSC hauria de liderar més al PSOE. Al PSC hi ha prou matèria grisa, prou projecte i prou capacitat perquè nosaltres siguem la locomotora dels socialistes d’Espanya i també d’Europa.

Com penseu guanyar pes dins el PSOE?

Vam tenir en Narcís Serra i ara sona Carme Chacón, però molt pocs altres companys han sortit de l’Ebre enllà per a plantar-se al carrer Ferraz i manar de veritat.

Potser aquesta escassa presència de socialistes catalans no és només per manca de valentia dels catalans, sinó també perquè Madrid sempre els ha rebutjats. Potser Chacón tindrà més sort.

Les coses no les canvia només una persona. Ha de ser tot un col·lectiu que es decideixi a fer aquest pas. Els socialistes catalans hi hem treballat poc, a Madrid, i això ha comportat que des d’allà no ens mirin amb passió, malgrat que Zapatero ha estat el secretari general del PSOE que més ha entès Catalunya.

A Catalunya no s’ha visualitzat gaire, aquesta entesa, mentre governava el tripartit.

Si el PSC no influeix prou en el PSOE, al final el PSOE pensa que el fet de tenir aquesta posició més catalanista el perjudica en uns altres territoris. Aquest perill hi és. Alguns companys van interpretar que el PSOE havia retrocedit a tot Espanya precisament per l’Estatut, i no és cert. Ara, si fóssim capaços de fer entendre als companys de les Espanyes que l’estructura d’Espanya pot canviar a un model federal, que hi ha comunitats autònomes que tenen una personalitat determinada, si podem fer entendre aquest discurs a tot l’estat, podrem avançar. Vull catalanitzar el PSOE.

Quin és el vostre pla?

Hem de tenir més influència, impregnar l’estructura de PSOE, amb càrrecs i influència ideològica, fent propostes des de Catalunya per a liderar la construcció del nou socialisme espanyol i europeu, que ha de donar resposta a un avanç brutal de les posicions conservadores.

Compartiu el criteri del secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, que els alcaldes amb més bons resultats electorals podrien tenir més possibilitats de dirigir el partit a partir del congrés de la tardor?

Això de l’Operación Triunfo dels alcaldes té gràcia, però hauríem de posar de primer secretari aquell que es presenta en un municipi on el PSC sempre ha tingut el 70% dels vots. En unes eleccions municipals hi ha aspectes molt condicionadors que fan molt difícil de preveure què pot passar. Ara, és clar, un alcalde que s’enfonsi totalment és molt difícil que pugui liderar el partit .

A banda d’obtenir bons resultats a les municipals, un aspirant a primer secretari del PSC, i de qualsevol altre partit, ha de ser molt proper a l’anomenat aparell del partit.

No és escrit enlloc que el primer secretari del PSC hagi de ser un alcalde o una alcaldessa. Sí que és escrit que el món municipal és la base territorial i de persones per a dirigir el PSC. L’aparell del partit sembla que sigui una maquinària precisa, però en realitat l’aparell és tot el partit. Aquest congrés serà molt obert.

“Molt obert” pot significar també confrontació?

Jo espero que hi pugui haver una candidatura de consens amb les persones representatives de les diverses sensibilitats que hi ha al partit, tot i que també podem anar a parar a un procés com el que va viure el PSOE l’any 2000, amb quatre candidatures. Pot passar qualsevol cosa. En aquest procés, la figura de l’aparell del partit és molt diluïda, entre més motius perquè el primer secretari ha dit que no es presenta a la reelecció. Serà un procés molt obert, perquè la militància també té moltes ganes de dir coses, i és bo que les digui.

Es pot ser primer secretari del PSC i alcalde d’una ciutat com Terrassa?

José Montilla va ser primer secretari i alcalde de Cornellà. I Pasqual Maragall va ser president del partit i alcalde de Barcelona.

Us veieu amb possibilitats de rellevar José Montilla?

No sé què passarà el 22 de maig. Si canviés el govern de la ciutat, jo m’hauria de quedar a Terrassa a les trinxeres. Sigui com sigui, sí que em veig al pròxim congrés aportant coses, intentant facilitar acords, perquè tinc molt bona relació amb tots els sectors del partit. I crec que Terrassa ha de tenir més pes a l’executiva del PSC.

Per què va fracassar políticament la fórmula del tripartit?

A banda els efectes de la crisi econòmica, no vam ser capaços de guanyar la batalla de la comunicació, d’explicar no tan sols què havíem fet sinó per què s’havia fet. Els governs presidits per Maragall i Montilla van fer una gestió espectacular, però no vam ser capaços d’explicar que tot plegat es feia no perquè s’hagués fer, sinó perquè teníem una visió del país i de l’estat del benestar. I finalment, no vam ser capaços de donar una idea de govern sòlid. Els tres partits, inclòs el PSC, teníem massa veus, no sempre harmonitzades, I en un moment de crisi, la gent demana un govern sòlid i algú que dirigeixi. Aquí hi ha el nostre mal resultat electoral i el bon resultat de CiU. Artur Mas va saber crear aquesta imatge, tot i que després s’ha vist que només era una imatge. Estem una mica espantats.

Què us espanta?

Per exemple, que el 10 d’abril la vice-presidenta, Joana Ortega, anés a votar, i que no ella, sinó el seu cap de files, expliqui públicament –a TVE a més a més– que ella ha anat a votar, i que ha votat no.

Ara per ara, l’alternativa a CiU continua essent el tripartit. Descarteu aquesta fórmula?

No hem de renunciar a guanyar les pròximes eleccions al Parlament. El PSC s’ha de presentar com a partit, però també com a portaveu d’una àmplia base social de Catalunya. Catalunya és un país d’esquerres, i per què els socialistes no guanyem les eleccions? Això vol dir que hi ha marge per a treballar amb diversos sectors socials que potser ara no troben representació política.

Si no guanyéssiu les eleccions, tripartit sí o no?

Hauríem de veure el resultat. Si s’ha de fer un pacte amb uns altres partits, es fa. A Terrassa tenim un pacte del qual estem contentíssims. És important fer pactes sòlids, amb papers, però també és important que siguin sòlids des del punt de vista personal. La lleialtat personal és fonamental, i que tothom sàpiga que forma part d’un govern.

Repetiríeu pacte amb ERC i ICV, a Terrassa?

La meva valoració fins ara del pacte amb aquestes dues formacions és molt positiva. Ara, esperem el 22 de maig a veure quin resultat tenim i quins programes presenten els altres patits. Aleshores veurem si hi ha lloc per a cap mena d’aliança, estable o esporàdica. Durant aquesta legislatura també hem fet aliances per a qüestions importants amb els partits de l’oposició.

Hi ha la percepció social que l’actual govern de la Generalitat ha iniciat un pla de retallades que havia quedat ajornat arran de la proximitat del 28 de novembre. Pot passar una cosa similar amb els ajuntaments, l’endemà dels comicis municipals?

No crec que un govern d’esquerres hagués utilitzat l’excusa de la crisi per a retallar d’una manera tan dura el sistema públic de salut i d’ensenyament. L’Ajuntament de Terrassa ha retallat molt, i el 2011 hem fet un pressupost inferior al de l’any passat. Han augmentat les partides per a serveis socials, formació, promoció econòmica, etc. Han pujat, reduint qüestions estructurals i rascant fins al darrer euro d’allà on hem pogut. I ho hem fet tan intensament que hem tancat el pressupost del 2010 amb superàvit. Hem fet una guardiola que ens permet de fer un altre pla anticrisi. Fem servir els recursos que estalviem per a fer obra pública que serveixi per a contractar gent, entre més coses. Per tant, no hi haurà retallades durant el pròxim mandat. Però si l’any vinent i l’altre tenim menys ingressos, les administracions s’hauran de coresponsabilitzar molt clarament, perquè és als municipis on tenim els problemes i es noten. No sé si a Mas i a Zapatero els escriuen correus electrònics persones que no tenen feina ni tenen cap recurs. A mi, sí, i és molt dur.

Nació Digital

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: