EspanyaPortada

Per què Felipe González no es decideix

felipeEn política, a vegades “no” vol dir que “sí” o “potser sí”.Des de fa mesos, hi ha insistents rumors que afirmen que el president francès Nicolas Sarkozy donaria  suport a Felipe González com a president permanent del Consell europeu, una vegada ratificat el Tractat de Lisboa. Javier Solana, l’Alt Representant de la Política Exterior de la UE, va afirmar públicament el passat mes de juny que creu que l’ex-president “té l’energia i la capacitat per al càrrec“.

Un periodista del Financial Times, John Thornhill, va preguntar fa dues setmanes a González, en una conferència a Itàlia, sobre la seva candidatura. L’ex cap de govern espanyol va respondre: “Algunes persones estan parlant de mi i jo he dit que no seré un candidat. Això significa que he de ser extremadament acurat al parlar sobre d’altres candidatures, ja sigui a favor o en contra. Algunes persones poden criticar-me per fer públiques les meves opinions no essent jo candidat“.

Segons el Financial Times, “la resposta de González sembla aparentment un ‘no’. Però en realitat afirmar que no seràs candidat no és el mateix que dir que en cap  circumstància no acceptaràs el càrrec”.

Felipe González, que actualment presideix el Grup de reflexió sobre el futur de la UE, només s’ha permès una sola excepció al seu mutisme per a discrepar d’una eventual candidatura de Tony Blair per a presidir la UE, recordant que el Regne Unit no és a la zona euro i s’ha autoexclòs de moltes polítiques europees.

El diari apunta una raó per a explicar l’actitud  de discreció de González. La presidència permanent de la UE està previst que entri en funcionament el proper gener de 2010 (sempre que els irlandesos aprovin el Tractat de Lisboa en el referèndum del proper mes i, si Klaus i Kaczynski, els presidents txec i polonès, signen finalment el document).

Però l’establiment de la presidència permanent de la UE no significarà l’abolició del sistema existent, en què cada país exerceix la presidència rotativa del Consell durant sis mesos.

I sabeu què? El país que ostentarà la presidència rotatòria des del proper 1 de gener a fins el 30 juny de 2010 – just quan la presidència permanent podria posar-se en marxa – no és altre que Espanya. “El govern espanyol no té cap intenció de perdre aquesta oportunitat i permetre que el primer president permanent de la UE aclapari tota l’atenció”, diu el Financial Times, tot afegint que  “potser l’orgull nacional provocaria una actitud més complaent d’Espanya si González fos escollit”.

De moment, no s’ha sentit cap veu del govern de Zapatero a favor de la candidatura de Felipe González.

Financial Times

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button