CatalunyaPortada

Oriol Bartomeus: La gran rasa

A l’àlbum homònim de la sèrie d’Astèrix, d’Uderzo i Goscinny, un poblet gal està dividit per la meitat. Una divisió política, però també física: una enorme rasa parteix el poble en dos, impedint que els habitants d’una i altra banda puguin passar a l’altra.

Si hom mira els desplaçaments del vot a Catalunya s’hi pot veure una rasa similar. A una banda, els partidaris de la independència, fortament majoritaris entre els que se senten més catalans que espanyols o únicament catalans. A l’altra, els contraris a la independència, que són majoria entre els que se senten més espanyols que catalans o únicament espanyols i aquells que manifesten una pertinença dual (se senten tan espanyols com catalans).
La rasa divideix les preferències electorals d’uns i d’altres. Són pocs els que s’atreveixen a creuar-la. Segons l’enquesta preelectoral del CEO, menys de cent mil electors traspassarien aquesta frontera, és a dir, votarien un partit d’un dels cantons després d’haver optat per un de l’altre cantó el 2017. Aquests representen un raquític 1,7% del total del cens català per a les eleccions del 14F.Ubicació en els eixos esquerra-dreta i sentiment de pertinença dels votats fidels (cercles de colors) i transvasats (cercles transparents)

Ubicació en els eixos esquerra-dreta i sentiment de pertinença dels votats fidels (cercles de colors) i transvasats (cercles transparents)

La resta d’electors que manifesten intenció de votar per un partit diferent del que van escollir el 2017 (uns 470.000) es mouran dins dels límits estrictes de cadascun dels camps definits per la gran rasa, ja sigui entre els partits independentistes (175.000) o entre els contraris a la secessió (295.000).

Aquesta configuració en dos espais pràcticament impermeables és relativament nova en el cas català. Tradicionalment, la competència entre forces polítiques a Catalunya s’articulava al voltant d’un gran centre, a l’entorn del qual orbitaven els diferents electorats partidistes. Aquest centre era de naturalesa híbrida, situat a mig camí d’allà on ara passa la gran rasa, a cavall del sentiment de pertinença dual i el més català que espanyol, al centreesquerra.
Aquest espai central, aquest centre de gravetat, com l’anomenava Isidre Molas, atreia els partits, que pugnaven per fer-se amb la porció més gran d’aquest grup. CiU, des del centre de pertinença català, el PSC des del centreesquerra dual. Ambdós es movien en direcció a aquest espai, la conquesta del qual es feia imprescindible si es volia guanyar les eleccions.
D’aquí que els mateixos electorats dels partits també mostressin una naturalesa híbrida. La sèrie de sondeigs anuals de l’ICPS n’és testimoni. Les forces nacionalistes penetraven fàcilment en l’espai de pertinença dual, mentre que els no nacionalistes catalans eren capaços d’atraure votants de l’altre bàndol.

Fins al 2004, els partits nacionalistes catalans obtenien el suport del 13% dels electors situats en els espais de pertinença espanyola, i fins al 25% entre els que deien sentir-se tan espanyols com catalans. Per la seva part, els partits no nacionalistes catalans obtenien el suport del 16% dels electors que deien sentir-se més catalans que espanyols o únicament catalans.
En el sondeig de 2003, per exemple, el 31% dels votants eren “mestissos”, és a dir votaven per partits que no s’asseien al seu cantó de l’actual rasa. Disset anys després, però, aquests només representaven el 12% de tots els que recordaven haver votat un partit.

La sèrie de l’ICPS és prou explícita pel que fa a la cronologia. Fins al 2011 els votants “mestissos”, que transiten sense problemes de la seva posició a la d’un partit que s’ubica en un espai diferent del seu, representen entre el 25 i el 30% de tots els votants en cadascun dels sondeigs. El 2012 aquest grup cau abruptament al 18% i al 14% el 2015. Des d’aleshores queda clavat allà, assolint el mínim el 2020 (12%).

Vist d’una altra manera, els espais definits pel sentiment de pertinença es fan més homogenis electoralment a partir de 2012. En l’últim sondeig de l’ICPS, de setembre de 2020, només un 2% dels que se senten espanyols opta per un partit independentista, igual que fa un 12% dels que se sent tan espanyol com català. Així mateix, dels que se senten més o únicament catalans només el 6% indica haver votat per un partit no independentista.
O dit al revés. En els últims vint-i-cinc anys, entre els que se senten espanyols el vot als partits no independentistes ha passat de representar el 77% al 94%, mentre que entre els que se senten catalans el vot als partits independentistes ha passat de ser el 86% a ser el 92%. Ambdós espais han perdut pluralitat. I en l’espai dual, l’equilibri entre forces d’un i altre costat que s’observava el 1995 s’ha convertit en un desequilibri a favor dels partits no independentistes (75 a 25).

És un canvi de fons, que ens acosta a allò sobre el que va alertar encertadament Mario Ríos el 2018: a Catalunya s’ha produït una assimilació entre el sentiment de pertinença i l’opció electoral, de manera que s’han anat construint dos blocs pràcticament homogenis entre els quals el traspàs és anecdòtic. El que abans del “procés” era una planura estesa per on circulaven partits i votants en totes direccions, avui és una gran rasa que separa el camp polític en dues meitats, un tall que impedeix el trànsit entre elles, tot configurant dos mons a part sense connexió aparent. Els electors ubicats a cadascun dels bàndols opta per partits que s’ubiquen al mateix espai.

La competència pel vot ja no es produeix en la intersecció d’ambdós mons sinó dins de cadascun d’ells, i a partir de la radicalitat de cadascun dels partits que hi habiten. Ja no hi ha centre de gravetat que atrau les forces polítiques i les obliga a adoptar posicions híbrides, mestisses. Ara és tot el contrari. Per guanyar cal mostrar-se com el més pur del mateix espai, el més dur, el més inflexible. Entre ambdós espais s’estén la rasa, un espai inhòspit, una mena de línia verda que ningú no gosa traspassar.

Política&Prosa, 3 de febrer de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button