Nou Cicle

Oriol Bartomeus: A la DUI amb el 30 %?

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Aquests dies semblem instal·lats en arenes movedisses. La situació política ha capgirat sorprenent des de diumenge. Quan les forces policials van carregar contra els munts de ciutadans pacífics que es congregaven davant els punts de votació, es va generar una espiral de solidaritat dins i fora del país que, per uns moments, va donar la idea que la consulta plantejada per la Generalitat seria un gran èxit de participació.

Aquesta expectativa de mobilització majoritària es va esvair quan, entrada la nit, els responsables del Govern van fer públiques les dades del recompte. Malgrat les deficiències, derivades de la mateixa convocatòria i de l’acció indiscriminada de Policia i Guàrdia Civil, el mateix Govern de la Generalitat admetia que no s’havia arribat a una participació majoritària. Havien comparegut davant les urnes 2.262.424 votants, dels quals nou de cada deu havien optat pel sí. No s’havia produït la mobilització massiva que reclamaven els independentistes, i que l’acció policial va semblar, efímerament, facilitar.

Com va passar la mateixa nit del 27-S, un cop coneguts els resultats de les eleccions “plebiscitàries“, els portaveus independentistes es van afanyar a celebrar l’èxit de la convocatòria. Però, com també va passar llavors, la curtesa del resultat pesa com una llosa sobre el seu marge d’actuació.

Segment important, però no majoritari

L’1-O torna a posar de manifest que els independentistes segueixen sent dos milions, un segment important, extraordinari, però no majoritari. A més, no és un grup homogeni, o almenys no a l’hora de donar el següent pas, definit en la llei del referèndum, la DUI. Segons les dades del sondeig del CEO de juliol, el 24% dels que tenien intenció de votar ‘sí’ a l’1-O ho feien per pressionar el Govern central en una futura negociació. Això deixaria els possibles partidaris de la DUI en 1,5 milions, només un 30% de tot el cens.

Aquesta xifra és la que explica tot el que ha passat des de diumenge, els dubtes al Govern, la posició tancada del Govern i fins i tot el to del Rei en el seu discurs. Una part del món independentista comença a veure que ja no hi ha marge, que s’ha tocat sostre, i dubta. Rajoy, que també ho veu, prem i deixa Puigdemont sense pista d’aterratge. El cop de porta del Rei va ressonar a tot arreu. O rendició o res.

Puigdemont ha d’escollir. O segueix endavant amb la DUI, comptant amb un suport exigu, i plantant cara a unes conseqüències dramàtiques per a les institucions de l’autogovern i per al país sencer (començant per l’Agència Europea del Medicament), o signa la rendició total davant l’Estat.

A un pas del final es fa evident el majúscul error de càlcul de l’independentisme. Han accelerat creient que així guanyarien la majoria que se’ls resisteix des de fa tres anys i ara es troben a la vora del precipici amb les mateixes forces amb les que van començar la cursa. O amb menys. I sense marge. És per això que precisament ara floreixen les propostes de mediació, com una manera de poder salvar el que es pugui abans de perdre-ho tot.

elPeriódico

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: