Nova edició del llibre de Francesc Viadel:“No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme”

Publicacions Universitat de València acaba de reeditar, tres anys desprès de la seva sortida, el llibre de Francesc Viadel que vam tenir l’ocasió de presentar al seu dia a Nou Cicle-el color del progrés. Aquest mateix article que us invitem a consultar el vam reproduir en el nostre bloc d’un temps, d’un país….

L’autor ha aprofitat la reedició per precisar que no només ha procurat depurar d’imperfeccions tant com ha pogut l’escriptura, sinó que “hi ha hagut també un treball d’actualització dels continguts així com una considerable ampliació de la informació”. Ho diu a l’excel·lent pròleg que encapçala el llibre i que no figurava a l’anterior edició.

I en efecte, hi trobem nous episodis, en particular un que explica el paper de l’església oficial valenciana dels anys setanta en el conflicte que s’ha convingut anomenar “la batalla de València”. Així mateix, justificant el qualificatiu  d’inacabada que l’autor va aplicar a la història del blaverisme, afegeix al llibre un important epíleg on amplia, fins la data de publicació de l’actual edició, la relació d’actes violents perpetrats amb tota impunitat, recollits en el llibre. Encapçala el capítol amb el títol de Kale Barraka i bombes contra el Bloc i ERPV.

Per fer-se una idea de la situació al País Valencià, des de poc abans dels inicis de la transició fins a l’actualitat, és il·lustrativa la reacció de la policia desprès de desactivar un artefacte incendiari col·locat junt a la seu del Bloc, el  9 d’octubre del 2007. La primera pregunta que van fer els investigadors als responsables del Bloc va ser si “sospitaven d’alguna facció interna crítica amb la direcció”! O sigui, que a més de còmplices per passiva -com es demostra al llarg del llibre- insolència cínica!

En el nou capítol L’església  en l’ofensiva, Viadel explica la batalla de la introducció de textos litúrgics en valencià i la difícil i accidentada història del Llibre del Poble de Déu pel qual es va crear una Comissió presidida per monsenyor Josep Gea Escolano. Aquest prelat va alimentar el secessionisme lingüístic fent preguntes capcioses sobre si calia escriure els textos litúrgics en català o al contrari en valencià i presentà els treballs de la Comissió de manera demagògicament partidista i falsa, esmentant l’existència dels dos bàndols enfrontats. Va descriure d’una banda els qui optaven “pel desig d’un llenguatge literari al màxim possible” i per l’altra, els qui volien “fer concessions de cara al poble fidel per a fer-li més entenedores les paraules”, és a dir presentà “els catalanistes com apartats del poble i els blavers amb el poble”.

Tanmateix els blavers van perdre la batalla de la llengua en aquesta ocasió però la reacció no es va fer esperar. El Butlletí Oficial de l’Arquebisbat anunciava que restringia l’ús del Llibre del Poble de Déu a la celebració eucarística  i el 1978 es publicaven nous textos “en llengua valenciana”, tots “farcits de faltes d’ortografia, vulgarismes, barbarismes… “, ens precisa l’autor.

L’excel·lent periodista que és Francesc Viadel alimenta el llibre de fets que permeten seguir amb tota claredat el conflicte blaver dels inicis de la transició fins els nostres dies on encara cueja com es demostra a l’epíleg que hem esmentat i que tanca el llibre.

No sé si l’autor –que és igualment escriptor- hi serà d’acord però No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme és un llibre que té el fons i el contingut d’un assaig però que es llegeix com una novel·la.  És un llibre que a través la simple exposició dels fets es verifica, un cop més, que hi un camp que defensa els seus compromisos -en aquest cas el País i la seva llengua-  amb la veritat per davant encara que beneficií a creences que no comparteix. I hi ha un altre camp en el que trobem, des la jerarquia eclesiàstica als que interrompen misses en la llengua dels “catalanistes” (800 en castellà, 10 en la llengua del país a València ciutat), que sacrifiquen els interessos de les seves creences més sagrades, a l’altar de les seves fòbies barroeres que solament demostren incultura o mala fe.

Dèiem a l’article presentant la primera edició i reiterem amb més convicció i motius que “No mos fareu catalans és un llibre que tot aquell que vulgui conèixer i entendre els orígens del desgavell que pateix el País Valencià no pot deixar de llegir”.

En una cita de Fuster que introdueix Viadel al seu llibre, podem llegir: “Intenten suprimir per la força bruta allò que pertany a l’àrea de la raó, del debat seré”. Prenem aquesta frase com a conclusió.

No en podem trobar de més encertada desprès de llegir No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme, on Viadel ens ofereix les claus per comprendre el que ha passat i està passant al País Valencià.