Nou Cicle

Stiglitz: Nous indicadors per a mesurar la riquesa

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

world_in_handsAhir es va presentar a París l’informe de la Comissió sobre el mesurament de l’economia econòmic i el progrés social que el president francès, Nicolas Sarkozy, va encarregar el passat febrer de 2008 a una vintena d’experts destacats. La presentació de l’informe ha tingut lloc precisament un any després del col·lapse del banc nord-americà Lehman Brothers, un esdeveniment que va precipitar la crisi econòmica i financera de caràcter global, i pocs dies abans de la cimera del G20 a Pittsburgh de l’Assemblea General de les Nacions Unides, on els caps d’Estat tractaran de posar-se d’acord sobre les noves regles del joc econòmic.

L’informe que ha estat impulsat per Joseph Stiglitz, Amartya Sen – dos premis Nobel d’economia – i Jean-Paul Fitoussi, president de l’Observatoire français des conjuntures econòmiques (OFCE), proposa el desenvolupament de nous instruments i nous indicadors que serveixin permesura més acuradament la riquesa de les nacions.

La idea clau del treballs ha estat posar un major èmfasi en mesurar el benestar de la població en lloc de la producció econòmica. Així, en comptes del Producte Interior Brut (PIB), s’hauria més recomanable utilitzar el Producte Net Nacional (PNN), que té en compte els efectes de la depreciació del capital en totes les seves dimensions: natural, humana, etc…

Les “dotze recomanacions” de la Comissió confirmen la insuficiència dels sistemes comptables actuals, que no han estat bones eines per alertar sobre la crisi que encara estem patint.

Les “dotze recomanacions” de la Comissió:

1. Consultar els ingressos i el consum per tal d’avaluar el benestar. El producte intern brut, que mesura la producció del mercat, sovint s’utilitza per avaluar el benestar econòmic. La confusió entre aquests dos conceptes dóna lloc a indicacions enganyoses sobre el nivell de satisfacció de la població. La Comissió recomana fer un seguiment de l’evolució dels canvis en els ingressos reals i el consum de les famílies per mesurar el benestar.

2. Tenir en compte el punt de vista de les famílies. Per comprendre millor l’evolució del nivell de vida, la Comissió proposa que es tinguin en compte els impostos, les prestacions socials, els interessos dels préstecs, així com els serveis proporcionats per l’Estat (com la salut i la l’educació).

3. Integrar el patrimoni del país. La idea és generalitzar el concepte del full de balanç a les llars amb un actiu i un passiu com es fa en les empreses.

4. Donar més importància al repartiment dels ingressos. Els ingressos, el consum i la riquesa es mesuren per les mitjanes. La Comissió considera que el concepte de “mediana” (per exemple, l’ingrés mitjà, que divideix la població en dos parts iguals: el 50% que no hi arriba i el 50% que l’excedeix) proporciona una eina de mesura millor.

5. Ampliar els indicadors de les activitats de no-mercat. Alguns dels serveis (com la cura de nens, les tasques domèstiques, el bricolatge, etc.) figuren en els comptes nacionals si una família ho sol·licita a un empleat. En canvi, quan aquestes tasques són encomanades a un membre de la família, no són tingudes en compte. La Comissió proposa mesures per poder identificar ambdos casos.

6. Millorar les mesures de la salut, l’educació i les condicions ambientals. El Comitè demana desenvolupar mesures objectives i subjectives (com enquestes) sobre la qualitat de vida, que depèn, entre altres coses, de la salut, l’educació, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, la participació en el procés polític, la seguretat …

7. Avaluar les desigualtats de manera exhaustiva. Cal analizar les desigualtats entre les persones, gèneres, generacions, prestant especial atenció a les desigualtats relacionades amb la immigració.

8. Realitzar estudis per a comprendre com els canvis en una àrea de la nostra qualitat de vida pot afectar a altres àmbits.

9. Proposar índex estadístics sobre la qualitat de vida, com per exemple, el grau de satisfacció o insatisfacció.

10. Integrar en les enquestes preguntes sobre l’avaluació que cadascú fa de la seva vida, de les seves experiències i de les seves prioritats.

11. Avaluar la “sostenibilitat” del benestar, és a dir, la seva capacitat per mantenir-se en el temps. Cal disposar d’indicadors que proporcionin informació sobre els canvis en diversos factors importants per al futur del benestar com poden ser els recursos naturals, el capital humà, el capital social i/o el capital físic.

12. Establir un conjunt d’indicadors relacionats amb el medi ambient que donin resposta a fenòmens com el canvi climàtic, els recursos naturals…

Aquí podeu descarregar el text complet (pdf) i el video de presentació de l’informe:

http://www.stiglitz-sen-fitoussi.fr/fr/index.htm

2 Responses to Stiglitz: Nous indicadors per a mesurar la riquesa

  1. Eduard Rivas 15 setembre 2009 at 18:00

    Benvinguts siguin aquests nous indicadors, tot i que encara queda molta feina per fer. Cal que aquestes noves mesures no siguin només implementades per França, que és qui ha demanat l’informe, sinó que es realitzi a nivell internacional. Si no és així, tot seguirà igual.

  2. Jordi 25 setembre 2009 at 10:55

    A la cimera de Pittsburg, es on han de prendre i traslladar a BM i FMI, aquest informe i presionar per que siguin adoptades pel messurament de la riquesa del mon, ja que les eines empraes fins ara s’hi han demostrat ineficaces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: