CatalunyaEleccions al ParlamentPortada

Neus Tomàs: Cinc claus que expliquen el xoc entre Junts i ERC

40 dies no han estat suficients perquè ERC i Junts s’hagin posat d’acord per investir Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat. Les dues formacions descarten portar Catalunya a unes noves eleccions però és probable que en la segona votació, el dimarts, el candidat republicà tampoc aconsegueixi els suports necessaris per ser escollit. En el partit de Carles Puigdemont insisteixen que l’acord està encara molt lluny i exigeixen una major concreció a ERC per no frustrar de nou l’elecció de Aragonès.

Les cinc claus per entendre l’enèsim xoc entre Junts i ERC passen per Waterloo, el pacte entre els republicans i la CUP, el futur repartiment dels fons europeus, la negociació amb l’Executiu de Sánchez o el paper de Laura Borràs. S’han intercanviat 8 documents de treball diferents però persisteixen diferències en la forma en què s’ha plantejat la negociació i també en el fons, per exemple en com s’ha d’abordar aquesta legislatura a Madrid.

  1. Malestar pel pacte ERC-CUP. ERC va sorprendre tothom a l’anunciar que començava per la CUP la negociació per buscar els suports necessaris per investir Pere Aragonès. Va sorprendre a la resta de grups i va molestar i molt a Junts, que llavors i ara insisteix en recordar que els anticapitalistes tenen 9 diputats enfront dels 32 que va obtenir la llista de Laura Borràs. A més, la CUP no té intenció d’entrar al Govern mentre que el propòsit de Junts i ERC és compartir de nou Executiu. “No s’explica que pactin primer amb els socis parlamentaris en comptes de fer-ho amb els que van a ser els socis de Govern“, afirmen a Junts. Els republicans han tancat un pacte amb els cupaires que el partit de Puigdemont no reconeix ni assumeix. ERC interpreta que la posició de Junts respon al fet que encara no han assumit la derrota ni el seu encaix en la nova legislatura, en què, per primera vegada des de Tarradellas, la presidència de la Generalitat recaurà en mans dels republicans. Una prova de la desconfiança entre les dues formacions és que en el partit de Junqueras asseguren que es van assabentar pels mitjans de què Junts havia decidit abstenir-se en la primera votació per a la investidura d’Aragonès mentre que Junts respon que havien donat pistes suficients, en les reunions i també davant les càmeres de que la seva intenció era aquesta. El partit de Puigdemont considera que el candidat d’ERC i els seus només buscaven un “acord d’investidura“, sense haver tancat un pacte global i insisteix que el seu propòsit és tancar un “acord de legislatura”.
  2. Puigdemont i el Consell de la República. Junts es refereix sempre a Carles Puigdemont com el president legítim i molts dels seus dirigents encara no han perdonat a ERC que bloquegés la possibilitat d’investir-lo després del 21D. Quim Torra ni tan sols va ocupar el despatx destinat al president al Palau de la Generalitat, cosa que Aragonès, si aconsegueix ser investit, sí que té previst fer. A ERC s’apunta que Puigdemont és dels que pitjor porta que Junts no guanyés les eleccions el passat 14 de febrer i que tem ser desplaçat en les decisions estratègiques. “Totes les victòries dels últims tres anys porten el segell de l’exili. El Consell per a la República és la clau“, ha insistit el portaveu de Junts, Albert Batet, en el ple d’aquest divendres. L’al·lusió al Consell de la República no era intranscendent. Creat fa tres anys, aquest organisme sempre ha estat motiu de baralla entre els partits independentistes. ERC i també la CUP el veuen com un instrument al servei de Puigdemont mentre que Junts considera que ha de ser el referent de la “internacionalització” del conflicte. De fet, els republicans fins i tot van arribar a plantar-se i no van assistir a la creació de l’assemblea de representants, el desembre de l’any passat, perquè ho van considerar un acte partidista. L’objectiu inicial del Consell era tenir un milió d’associats tot i que de moment no han arribat als 100.000. ERC no rebutja que hi hagi un organisme de coordinació també per als passos a seguir a nivell internacional però exigeixen “reformular” el Consell de la República per acabar amb les seves “disfuncions” i que no sigui concebut com una mena de Govern paral·lel.
  3. Estructura de Govern. Tant Junts com ERC asseguren que no s’ha entrat en la concreció de com hauria de ser l’estructura de el nou Govern. Coincideixen també en què hauria de tenir un disseny diferent i no només perquè respongui als resultats electorals sinó per millorar la coordinació interna. “Evitar un nou Vietnam“, repeteixen. ERC és partidària de plantejar algunes macroàrees, fins i tot s’ha debatut la possibilitat d’unir Interior (una de les patates més calentes) i Justícia. Encara que algunes veus de Junts fins i tot especulen amb la possibilitat de no entrar al Govern, es dóna per fet que, si hi ha acord, la vicepresidència econòmica serà per a ells i que Elsa Artadi és la que té més opcions d’ocupar aquesta cartera. Aquí la pugna és per qui controlarà el repartiment dels ajuts europeus. Aragonès aspira que depengui de Presidència a través d’un comissionat que dirigiria Miquel Puig mentre que Junts reivindica que la gestió econòmica hauria d’estar a les seves mans. Des que a Catalunya els governs són de coalició, una de les pugnes en totes les negociacions és sempre el control de la ràdio i televisió públiques, així com de l’àrea de Difusió, encarregada del repartiment de les subvencions als mitjans de comunicació. Aquesta vegada no és diferent. Els republicans asseguren que per a la configuració del nou Executiu no existeixen “diferències insalvables” mentre que Junts afirma que ells fa tres anys ja van proposar una estructura diferent i que l’objectiu ha de ser guanyar en eficiència. De moment, Aragonès ha anunciat la seva intenció de crear tres noves conselleries: Feminismes, Acció per al Clima i Universitats i Recerca.
  4. L’estratègia a Madrid. ERC reconeix que la taula de negociació amb el Govern central no ha donat fruits però defensa que cal insistir en explorar aquest camí abans d’endinsar-se en noves vies unilaterals de conseqüències que ja s’han demostrat molt dures també en termes personals per a molts dirigents independentistes. Junts reclama aplicar el “mandat de l’1-O” i fixar una nova estratègia a partir del 52% de vot independentista aconseguit el 14F. Però més enllà de les proclames no ofereix molta més concreció, malgrat que és això el que precisament exigeix ​​a Aragonès. ERC va defensar ja durant la campanya que no canviaria d’estratègia i que mantindria la seva aposta pel diàleg. En el pacte que ha assolit amb la CUP, Aragonès s’ha compromès a sotmetre’s a una qüestió de confiança a mitja legislatura ón s’analitzarà com ha evolucionat també l’aposta per una negociació amb l’Executiu de Sánchez i si consideren que ha arribat l’hora d’explorar alternatives que passin de nou per la desobediència. De moment, els republicans han acordat amb els ‘cupaires’ un “nou embat democràtic, preferentment en forma de referèndum“. Junts voldria que les formacions independentistes es coordinessin al Congrés dels Diputats. Però una cosa és mostrar unitat a l’hora de reivindicar peticions com la d’una llei d’amnistia, que la setmana passada no va passar el filtre de la Taula pel rebuig de PSOE, PP i Ciutadans, i una altra és haver de votar el mateix a totes les propostes, cosa que el grup de Gabriel Rufián ja ha mostrat que no està disposat a acceptar. L’exemple més recent és d’aquest dijous, en l’aprovació del pla d’ajudes directes a les empreses, i on malgrat coincidir en els retrets a la gestió de la vicepresidenta Calviño, ERC va votar a favor, el PDeCAT es va abstenir i Junts es va mantenir en el ‘no‘.
  5. El contrapoder de Parlament. Laura Borràs tenia l’opció d’estar al Govern però va preferir la presidència de Parlament. Reconeix que en aquest càrrec pot tenir més “llibertat“. Els republicans saben que Borràs no els ho posarà fàcil perquè ja ha deixat clar que el Parlament serà també escenari d’aquest embat de què parla l’independentisme. En el seu primer discurs va aprofitar per mostrar les seves diferències amb el seu antecessor, el republicà, Roger Torrent, i la seva voluntat de reprendre el treball iniciat per Carme Forcadell. Borràs ha suggerit que vol rellevar el secretari general de Parlament, Xavier Muro, a qui Junts retreu, entre d’altres decisions, que en la passada legislatura decidís no publicar en el Butlletí Oficial una part de la resolució sobre la Monarquia que li ha costat una querella a Torrent. En aquell moment, Torrent va sortir en defensa de l’secretari general davant els atacs que va rebre fins i tot de l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. La qüestió és que Borràs no pot prendre pel seu compte aquesta decisió. Hauria de ser un acord de la Mesa i aquí es veurà què fan els representants d’ERC.

eldiario, 27 de març de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button