Nou Cicle

Miquel Iceta: Finançament just per a la Hisenda federal

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Els socialistes catalans volem participar de manera activa en el debat i la negociació del nou sistema de finançament autonòmic que s’ha d’acordar en un futur immediat. La nostra proposta se sosté sobre la base de dos fonaments polítics: primer, les comunitats autònomes, totes, han de poder ser governs autèntics -no meres gestores d’un estat descentralitzat- i segon, com a socialistes defensem un Estat federal per a Espanya i Europa, i per tant defensem la necessitat ineludible de l’existència de transferències interterritorials per assolir els nostres objectius de justícia social i de cohesió interna, sense la qual els pactes i els acords són difícils d’aconseguir i de complir.

És imprescindible reconèixer l’actual situació econòmica i social, després d’una greu crisi econòmica, que ha deixat el nostre Estat de Benestar seriosament tocat. El nostre objectiu és, en primer lloc, recuperar i consolidar aquest Estat de Benestar per a després aprendre de la història recent, en aquest cas dels nou anys transcorreguts des de la posada en marxa del sistema de finançament actual aprovat en 2009.

Hi ha alguna cosa que convé tenir molt clara i és que en la realitat espanyola actual, dels cinc pilars de l’Estat de Benestar dos recauen en el Govern central: les pensions i les prestacions per desocupació, que són pagaments monetaris preestablerts i estan en part, encara que no prou clarament, protegits per les lleis i els pressupostos públics. En canvi, els altres tres pilars (l’educació, la sanitat i els serveis socials) són competència de les CCAA i el seu compliment ha anat lligat als avatars del sistema de finançament. Un sistema que per a les comunitats de règim comú ha fet aigües durant la crisi, i s’ha deteriorat encara més per la negativa del Govern del PP a posar-hi remei quan tocava; d’això ja fa quatre anys.

Proposem doncs establir un vincle fort entre una part de la recaptació conjunta a tot Espanya pels tres grans impostos sobre la renda i el consum (l’IRPF, l’IVA i els impostos especials) i el finançament de l’Estat de Benestar que és competència de les CCAA. Suposaria augmentar els percentatges de cessió d’aquests impostos per augmentar la suficiència financera necessària i al mateix temps crear també amb aquests recursos un fons de garantia a repartir de manera igualitària entre les CCAA. D’aquesta manera seria una realitat la igualtat d’accés als serveis públics fonamentals de l’Estat de Benestar en tots els territoris. L’existència d’aquest únic fons donaria claredat i simplicitat al sistema i alhora garantiria l’ordinalitat dels recursos finals.

D’aquesta manera, amb l’aplicació del principi d’ordinalitat, es donaria compliment als acords de Granada subscrits pel PSOE que s’inspiren en el sistema alemany, que gravita, com el nostre sistema, entorn als impostos compartits; i també es compliria la Sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut que entén aquest principi de manera que la contribució interterritorial no col·loqui en «pitjor condició relativa a qui contribueix respecte a qui es beneficia».

Volem avançar en la construcció d’una Hisenda federal, basada en compartir impostos, assumint tota la responsabilitat fiscal i de govern que això suposa, i per tant també la recaptació i gestió – en consorci amb l’Administració central de l’Estat, tal com diu l’Estatut – de tots els impostos que paguem a Catalunya.

La Hisenda d’un Estat federal exigeix ​​mecanismes institucionals i de governança orientats a la cooperació i al pacte, i els pocs que hi ha a Espanya -el Consell de Política Fiscal i Financera- o bé s’han gairebé esvaït o bé s’han consolidat com a òrgans d’imposició de les decisions del Govern central. Cal canviar-ho també. Cal recuperar autonomia financera i econòmica real. I això implica afrontar el problema del deute autonòmic en la línia de la discussió plantejada per la comissió d’experts i recollint la reflexió del ministre Montoro sobre un quitament parcial de la mateixa.

La reforma del sistema de finançament és urgent, és una de les reformes estructurals pendents a Espanya amb més incidència en el benestar de tots i cadascun dels espanyols. No cal esperar una nova Constitució, podem avançar molt. Cal fer-ho. Això sí, amb intenció i voluntat federal.

El Mundo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: