Entrevistes

Miquel Iceta: “Feia temps que em contenia i em vull posar al davant”

 –El 2011 es va retirar perquè va aparèixer Pere Navarro i ara fa el pas perquè ha fallat Núria Parlon. ¿Es presenta a primer secretari del PSC perquè no hi ha ningú més? 
–Ho vaig fer perquè vaig pensar que hi tenia una certa obligació, no perquè cregués que seria l’únic. De fet, s’hi presenta algun altre company. Es va produir la renúncia de Navarro i semblava que es construïa un consens al voltant de Núria Parlon, però ella va decidir no fer el pas.

 –¿Els mateixos dirigents que fa dos anys i mig li van demanar que no es presentés són els que ara li han dit que ho faci? 
–No. Fa dos anys i mig uns quants dirigents importants em van dir: ‘Miquel, ha de ser el Pere’. Jo, després de parlar amb gent, vaig pensar que potser tenien raó i el dia abans del congrés em vaig retirar. Pensava que el millor era una candidatura de consens i qui millor podia concitar-lo era Navarro. Ara, aquells dirigents estaven, igual que jo, molt contents amb el nom de Parlon. Quan ella no fa el pas, jo decideixo llançar-m’hi.

 –¿Navarro se’n va amb més d’una punyalada dels seus? 
–Hi ha hagut de tot. Aquest ha sigut un procés molt complicat al qual s’ha afegit la dificultat del moment polític, alguns errors que el mateix Navarro ha pogut cometre, la debilitat de la direcció i també, en alguns moments, una falta de confiança en ell per part de dirigents rellevants. No sé si dir-ne punyalades, tot i que segur que alguna decepció s’ha emportat. Però no m’agrada parlar per boca d’altres.

  –Vostè fa molts anys que mana al PSC. 
–Bé, manar el que se’n diu manar… diria que fa bastant temps que tinc influència al PSC.

  –I el partit està com està. ¿N’assumeix alguna culpa? 
–Tanta culpa com que he estat dos anys i mig fora de la direcció del PSC. Vaig tenir ofertes en el sentit contrari i fins i tot hi havia gent que em preguntava per què podent anar a les executives no hi anava. Jo tenia clar que no ho havia de fer, perquè crec que s’hi ha d’anar quan has sigut elegit, i no era el meu cas. Això no significa que no hagi tingut res a veure amb el partit. No em vull separar d’aquesta etapa, ni de l’anterior, ni de l’anterior de l’anterior.

  –Segur que coneix algun dels milers d’exvotants socialistes. ¿Com el convenceria perquè tornés a confiar en vostès? 
–Primer els hem de sorprendre perquè molts han desconnectat. Han de saber que al PSC som conscients que hem perdut molts recolzaments i que el principal responsable n’és el mateix partit. Ens han de veure en disposició d’escoltar i amb ganes de batalla. Un sempre és mal jutge d’un mateix, però des que he dit que vull ser primer secretari fins i tot hi ha gent que em veu més alt i més guapo.

  –Potser els que el veuen més alt i més guapo encara són votants del PSC. 
–No, també hi ha algun exvotant. Em diuen: ‘A vostè se l’entén’. Sobretot el que necessita el partit és explicar-se bé. No podrà ser amb una sola veu, però qui parli en nom del PSC s’ha d’explicar bé.

  –Vostès s’han proposat resistir, que tal com està el seu partit sembla un sinònim de sobreviure. 
–Si només ens resignem a resistir se’ns emportarà el corrent. Fins i tot per sobreviure hem de fer alguna cosa més que resistir. Hem d’aparèixer com un partit útil. No podem tenir una actitud passiva pensant que això escamparà perquè no serà així. Aquest any és complicat però el que ve ho serà més. El PSC ha d’entrar en una ofensiva política. Això potser no li servirà per avançar però sí per garantir la seva supervivència.

 –Tant parlar de les dues ànimes i ara sembla que no en tinguin cap. 
–No en té dues, en té 20.000 i necessitaria que d’aquestes, 2.000 em donessin el seu aval. Dit això, al PSC hi conviuen sensibilitats diferents.

 –¿I entre els votants també hi conviuen sensibilitats, o ja no passa? 
–Sí, i comencem a tenir votants socialistes fora del PSC.

 –¿Socialistes i fora del partit? Ara no el segueixo… 
–Sí, són gent que participava del projecte del PSC i que aquests dos últims anys se n’han anat desvinculant. Alguns en diuen la diàspora socialista. Jo no tan sols vull recosir el partit, sinó també dirigir-me a ells perquè participin en la reconstrucció o bé establim una relació de complicitat.

  –Del que es queixen alguns és que l’eix nacional s’ha mogut més del que ho ha fet el seu partit. 
–No sóc partidari dels partits que van darrere de les enquestes.

  –Dins o fora, molts demanen canvis al PSC. El candidat a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, va dir que no acceptarà canvis cosmètics. ¿Ho han comentat? 
–Sí. Ell vol canvis i li he dit que a veure si seran capaços de suportar el canvi que suposa tenir de primer secretari Miquel Iceta. Hi haurà canvis però el canvi més gran serà Miquel Iceta.

  –¿Per què? 
–Perquè sí, perquè tinc una personalitat molt forta. Fa molt temps que estic contingut. I ara sóc jo el que vol posar-se al capdavant i el Miquel Iceta de veritat l’estan coneixent aquests dies.

  –¿Si vostè hagués sigut el líder del PSC, els seus diputats haurien votat diferent a Madrid? 
–No ho sé. El que sé és que amb Pere Navarro ha passat dues vegades. I no havia passat mai.

 –Però li devia donar la seva opinió.  
–Li vaig dir que era una decisió duríssima i, com en altres ocasions, el vaig recolzar.

 –Vist com ha anat, ¿va ser un error?  
–Hem d’abandonar la idea que has d’agradar-los a tots i tots han d’estimar-te. És molt humà però poc polític. No pots agradar a tothom, però sí que tens l’obligació que tothom entengui què proposes. Sense que necessàriament ho comparteixi. La posició del PSC no sempre s’ha entès. L’agenda del procés sobiranista ha vingut per quedar-se i el PSC haurà de tenir la seva posició definida permanentment.

  –¿Ja ha parlat amb Joan Ignasi Elena després que hagi anunciat que deixarà el PSC? 
–Em permetrà que no ho comenti per l’amistat que m’uneix a ell. Crec que és una decisió profundament equivocada.

  –¿Entén que tants votants socialistes hagin emigrat a Podem? 
–Sí. Hi ha un esgotament pel mal funcionament institucional i per una determinada incapacitat dels grans partits per donar resposta a la crisi econòmica, social i territorial. Hi ha un dolor social provocat per la crisi.

  –El PSOE continua sense exigir a Magdalena Álvarez que, tot i estar imputada, renunciï al seu càrrec de 20.000 euros al mes. ¿Així no contribueix a aquest dolor social? 
–Per això voten Podem. Ser socialista no és tan sols defensar uns valors de justícia social, sinó també que la gent vegi que el teu discurs s’ajusta a aquests valors. Quan fem coses que no són coherents amb el que diem ens va molt malament.

  –Tothom subratlla la seva intel·ligència però hi ha qui l’acusa de ser un cínic. ¿Ho lamenta? 
–No, perquè aquells que ho diuen o no em coneixen o no saben que el cínic és un hipòcrita que fa de la hipocresia la seva professió.

Entrevista de Neus Tomàs publicada a El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button