Nou Cicle

Milagros Pérez Oliva: Mas i la conjura de saquejadors i tresorers

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Fortunato_Depero___Manifesto_pubblicitario_Mandorlato_Vido__1924___Rovereto__MartJust quan tracta de tornar al primer pla de l’escena política, apareix Fèlix Millet i li espatlla la jugada. En tot just una frase, el ja conegut com saquejador confés del Palau de la Música, llançà ahir sobre Artur Mas i les seves pretensions de continuïtat tones de formigó polític: “Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin  a Convergència a canvi d’obra pública“. Confirmava així el finançament irregular del partit del qual Mas ha estat i continua sent màxim responsable, per més que s’hagi sotmès a una operació de cirurgia estètica i ara es digui PDECat.

L’expresident de la Generalitat es preparava per encapçalar la candidatura del PDCat en les pròximes eleccions autonòmiques. Ell i el seu entorn havien arribat a la conclusió que només així podien tractar d’evitar la catàstrofe electoral que totes les enquestes auguren. Partien del supòsit que, fins i tot en el cas que hi hagués una sentència inhabilitadora per la consulta del 9-N, presumiblement trigaria a ser confirmada pel Suprem. Mas es llançaria a cremar les últimes naus a l’envit. En realitat, al PDCat no li queden gaires sortides davant l’abraçada de l’ós que suposa la seva aliança amb ERC a la coalició Junts pel Sí. L’ós es disposa a donar l’apretada definitiva que deixi sense alè als antics convergents i ocupar així el seu lloc com a espai central del catalanisme sobiranista. ERC ja ha fet saber que, en cas de reeditar-se Junts pel Sí, hauria de ser Oriol Junqueras qui encapçalés la llista. I si van per separat, que cadascú carregui el mort.

En aquestes arriba el judici del cas Palau, amb un pacte dels acusats Jordi i Gemma Montull amb el fiscal que arrossega a Millet i deixa Mas als peus dels cavalls. Quan va esclatar el cas, Mas va proclamar al Parlament que Convergència no tenia res a veure amb el saqueig. Que no hi havia comissions ni finançament irregular. I ho ha vingut repetint, l’última vegada fa tot just dos dies. El problema és que en els vuit anys d’instrucció del cas Palau s’han obert altres processos en els quals també s’investiga el pagament de comissions a Convergència a canvi d’obra pública. I la suma dels casos abasta l’últim govern de Jordi Pujol, en què Mas va ser ni més ni menys que conseller en cap, i els dos mandats en els quals ell mateix va ser president.

El finançament irregular d’un partit no només suposa una apropiació fraudulenta de diners públics. Fomenta també un exercici abusiu i poc eficient del poder, ja que no garanteix que les obres s’adjudiquin als més capacitats, sinó als que tenen menys escrúpols. I dóna al partit corrupte un avantatge competitiu que danya als seus adversaris polítics, ja que li permet mantenir-se i seguir beneficiant-se del poder. Mas no podrà eludir ara la incòmoda evidència que emergeix en seu judicial. Pot la il·lusió de la independència emparar-ho tot? Creu Mas que podrà fer tabula rasa del que ha passat mentre ell ocupava la màxima responsabilitat en el partit i en el Govern? O sostindrà, com ha fet el PP davant les seves moltes trames corruptes, que és víctima d’una conjura de saquejadors i tresorers?

El País

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: