Eleccions al ParlamentPortada

Milagros Pérez Oliva: La temptació de deslegitimar les eleccions

Està Catalunya condemnada a viure en una anomalia política perpètua? Estem a punt de començar la campanya d’unes eleccions que ni tan sols sabem si es realitzaran i la vida política catalana torna a penjar de la decisió d’un tribunal. No perquè aquest tribunal s’immisceixi en les decisions de Govern català, com sostenen amb vehemència els dirigents independentistes, sinó perquè les coses s’han fet malament. Molt malament. Hi ha un cansament enorme, tant pandèmic com polític, i molts volen passar pàgina d’una vegada a una legislatura convulsa que s’ha convertit en un temps mort. Però si finalment es vota i la participació baixa, no és difícil aventurar que si els resultats no són els que l’independentisme desitja, abans que acabi el recompte s’haurà qüestionat la legitimitat dels resultats.

Pocs discuteixen que la que ara conclou ha estat una legislatura perduda. Fa tot just un any, un president sobrepassat la va donar ja per esgotada quan tot just havien transcorregut dos anys: els socis de govern eren incapaços d’entendre’s. L’única sortida era passar per les urnes. Va prometre llavors convocar eleccions tan aviat com s’aprovessin els pressupostos, però no ho va fer. Va preferir esperar que el Tribunal Suprem dictés una inhabilitació que estava cantada per endavant per poder presentar-se com víctima a la nova cita electoral. D’aquest error pengen tots els altres. La coalició independentista va preferir deixar que els terminis correguessin i propiciar així una convocatòria automàtica de les eleccions. La conjuntura els hi era llavors favorable. Les enquestes donaven a ERC com a guanyadora i algunes apuntaven fins i tot una possible ampliació de la majoria independentista. L’únic dubte era si ERC sobrepassaria per fi a JxCat.

Quan Pere Aragonès va signar el decret de convocatòria, la situació de la pandèmia ja era molt dolenta. I la previsió era que empitjorés després de Nadal, malgrat la qual cosa no es va plantejar la possibilitat de proposar un ajornament. De fet, alguns indicadors crucials com la taxa de reproducció (RO) o el nombre de morts, estaven pitjor el dia que es van convocar les eleccions, el 21 de desembre, que el 15 de gener, quan Aragonès va signar el decret de suspensió. El 21 de desembre la RO era de 1,53, és a dir, que per cada 100 persones infectades s’encomanaven unes altres 150, i aquell dia es van notificar 40 morts. El dia de la suspensió, la RO era de 1,35 i es van notificar 20 morts. És cert que el nombre de contagis era molt més alt el gener que el desembre, i també els ingressos hospitalaris. Però això era exactament el que havien vaticinat els experts i el mateix Govern, cosa que no li va impedir convocar les eleccions. I ahir, la RO estava per sota d’1 (0,97).

Va resultar molt sorprenent que se suspenguessin els comicis per l’agreujament de la pandèmia sense restringir al mateix temps activitats amb igual o major risc de contagi, com ara anar a comprar a les rebaixes. Si es pot anar a treballar, al teatre, a l’escola o a dinar a un restaurant, s’hauria de poder votar amb seguretat. I de fet es pot. L’equip d‘Ismael Peña López, responsable de la logística electoral, està fent un treball excel·lent per garantir la seguretat dels votants i els membres de les meses durant la jornada de votacions. Si es pot garantir la seguretat d’una caixera en un supermercat, s’ha de poder assegurar també que els membres de la taula estiguin protegits. I en tot cas, hi ha on inspirar-se: Portugal celebra aquest diumenge les seves eleccions tot i trobar-se en confinament total.

Si l’empitjorament de la pandèmia ja estava previst, què havia canviat entre la convocatòria d’eleccions i la seva suspensió? La irrupció de Salvador Illa com a candidat de PSC i la possibilitat d’una bolcada electoral. Poc després d’anunciar-se la candidatura, diverses enquestes donaven ja un empat tècnic entre ERC i el PSC.

Quan hi ha un canvi de tendència en una data pròxima a les eleccions, les enquestes solen captar l’ona, però no la seva intensitat. L’última, el sondeig preelectoral de CIS, conegut aquesta setmana, dóna a Illa com a guanyador i això ha remogut les aigües polítiques perquè confirma que hi ha un corrent de fons. Les dades no són encara concloents però hi ha indicis clars que l’escenari polític pot canviar. I l’ansietat s’ha apoderat de la precampanya, especialment en el bloc independentista. El baròmetre del CIS, basat en 4.000 enquestes, indica que la suma d’ERC, Junts i la CUP es quedaria nou dècimes per sota del 40% dels vots, deu punts menys que el que els atribuïa el baròmetre de desembre del CEO. Aquest sondeig, publicat tot just tres dies abans de la convocatòria electoral, donava a l’independentisme un 49% dels sufragis i la possibilitat de superar per primera vegada el 50%.

L’enquesta del CIS ha capgirat aquesta expectativa. La reacció d‘ERC ha estat sumar-se de nou a l’estratègia sobreactuada de Junts. Tots dos han recorregut a la retòrica victimista, amb hipèrboles i exageracions evidents, com que estem davant d’un nou 155 encobert o que els magistrats als quals els ha tocat dirimir d’ofici sobre la suspensió de les eleccions formen part d’una conspiració de l’Estat contra Catalunya . Tornem al discurs de traç gruixut. I el que és pitjor, a la temptació de deslegitimar les eleccions. Però no és segur que aquest cop aquesta estratègia funcioni. La ciutadania pateix les conseqüències de la incompetència i la paràlisi governamental. Està molt cansada. El país no està per a focs d’artifici.

El País, 24 de gener de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button