Nou Cicle

Maruja Torres: El nostre Sampedro

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

sampedroNo és veritat que els que es van ens deixin orfes. Tenim aquests dies dos exemples molt clars. Thatcher va posar la primera pedra del món despietat que ara coneixem: impossible no tenir-la present, com igualment impossible és no sentir el pes del seu coreligionari Reagan. També Clinton, el dia que es mori, ens deixarà amb la seva ectoplasma surant al voltant, perquè va ser ell qui, el 1999, en derogar la llei de 1933 que posava límits al poder financer, va donar ales a l’actual crisi econòmica mundial, de la qual seus causants s’han anat de rosetes.

Contra aquests pertorbadora de bé es va alçar i s’alça el segon exemple, el nostre José Luis Sampedro. I escric nostre amb tota la boca i tot el cor, precisament perquè representa l’oposat a aquells a qui devem aquest món cruel i aclaparadora. Ell ens va dir que el poder lamina als febles perquè s’ha ensuperbit. Mentre al nostre voltant s’inflaven els pulmons que proclamaven les bondats del lliure mercat, ens va aclarir: “El mercat està en mans dels poderosos. Diuen que el mercat és la llibertat, però a mi m’agradaria saber quina llibertat té al mercat qui va sense un cèntim. Quan es parla de la llibertat cal preguntar immediatament: la llibertat de qui? “.

Ens va esperonar a posar-nos en peu, a rebutjar el dogma ia recuperar la dignitat, per això dic que el de José Luis tampoc desapareixerà, perquè fins i tot quan ja no se’l recordi, encara que els seus llibres desapareguessin, en el corrent sanguini de molts de nosaltres, de molts molts molts de nosaltres, navega allò tan bonic que també ens va dir: “Tenim el deure de viure la vida, de ser el més que puguem en companyia dels altres, perquè sols som molt poca cosa”.

A dalt, amics.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: