Nou Cicle

Manuel Escudero: “Una nova etapa, o passar a la insignificança”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

EscuderoPosa per favor que detesto el terme guru econòmic“. Manuel Escudero, l’assessor -com prefereix que l’anomenin- darrere del programa econòmic de la candidatura de Pedro Sánchez, creu que aquest terme encobreix a alguns dels que van desencadenar la crisi econòmica. “Els gurus endevinen, i no van endevinar res“.

Escudero fa militància socialista i també de Donostia, condició que llueix en diverses ocasions durant la xerrada en un bar de moda a escassos metres de la seva oficina. Fervent defensor de la “nova socialdemocràcia“, ha guanyat per fi una batalla en la lluita d’idees dins del PSOE que va perdre l’any 2000 i que el va portar a allunyar-se gairebé dues dècades de la política.

En un to conciliador, defensa cohesionar el partit i descriu a Pedro Sánchez com un animal polític i “home de paraula” capaç de despertar la il·lusió necessària per recuperar els votants que se n’han anat en els últims comicis “a l’esquerra” del PSOE.

L’any 2000 ja va intentar juntament amb Josep Borrell i Cristina Narbona llançar una candidatura alternativa per liderar el PSOE. ¿Els rescabala ara aquesta victòria amb Pedro Sánchez?

Per a alguns, això és una batalla que va començar fa 18 anys. Alguns l’altre dia a Ferraz em deien, “18 anys, per fi ho hem aconseguit“. En aquell moment defensàvem el tema de les primàries, que encara era verge, i un model de partit diferent. Ara la cosa ha canviat, no parlem només d’un model de partit diferent per sé, sinó d’un model diferent d’orientació política. Per això aquesta batalla és més substantativa.

Però llavors, el PSOE porta en crisi 18 anys?

Doncs no, si jutgem les dades electorals. El declivi va arribar el 2008, no només a nivell nacional sinó també autonòmic. És on cal aplicar la lupa i està relacionat amb el posicionament davant la crisi financera.

Però sí es triomfa sobre unes bases ideològiques que no es van assentar en el 2000.

Sí, però llavors parlàvem d’un partit més ciutadà, i ara no només d’un partit diferent sinó d’una línia política diferent.

Com defineix aquesta línia política?

La nova socialdemocràcia.

Aquella estructura que es va imposar al 2000 també donava suport ara a la candidatura de Susana Díaz. Donen la guerra per guanyada o és només una batalla?

A mi m’agradaria pensar que és la guerra. Però en això tenim responsabilitat tots. Ara la càrrega de responsabilitat està en Pedro i en els que li donem suport, en el seu equip. Si hem dit que podem ser primera força a Espanya això s’ha de complir. Si ho aconseguim obrirem un període d’estabilitat i de nova etapa. Tant a Espanya com a la resta d’Europa. És o una nova etapa o passar a la insignificança.

Estic molt esperançat però posant l’accent amb fermesa, en aquest alineament polític, en la capacitat de convèncer, en el diàleg … Tenim arguments sobre de la taula des del 20 de febrer. Ens agrada argumentar perquè és la millor manera d’arribar a la unitat. La càrrega de la responsabilitat és nostra, ara. És de Pedro. La primera tasca és unir i cohesionar al voltant d’una línia política diferent.

Hi haurà integració d’altres candidatures?

Això ho heu de preguntar a Pedro Sánchez, perquè és el que ha de fer la proposta de Comissió Executiva.

Rescataria a algú de les altres candidatures?

No és el meu paper ni la meva funció contestar això.

¿Cal rescabalar Borrell? Pot ser president del PSOE?

Borrell ha fet un treball excel·lent de suport a Pedro amb el seu llibre i amb el periple llampec que ha fet per Espanya. Borrell té una ment molt lúcida. Per a molts militants al PSOE és un referent, per la seva honestedat intel·lectual, claredat i visió. Tant de bo segueixi amb aquesta posició activa en el treball que cal construir ara.

I quin paper li tocaria a vostè?

No tinc grans aspiracions. Li faré una confessió: el que realment m’importa és que aquesta línia política materialitzada en el projecte polític de Pedro es consolidi com la línia política del PSOE. Crec que és bo per al PSOE. Ens està retornant la dignitat, la credibilitat i, per què no dir-ho, l’orgull de ser socialistes. La meva major obsessió és que això es plasmi no només en un document sinó en les polítiques de futur.

Però li han demanat comptar amb vostè?

No. Estem en moments molt prematurs.

Diria que sí a una secretaria econòmica?

No ho sé.

Pedro Sánchez s’enfronta a una situació particular, ja hi ha una ponència per al Congrés que han fet altres persones. A la part econòmica hi ha parts que no hi són i que sí que reflecteix la seva proposta, com la renda bàsica o la banca pública. Com les introduiran?

A través d’esmenes parcials, probablement. Tinguem en compte que som part del mateix tronc: ni la ponència és al 100% menyspreable, ni el nostre projecte és al 100% fantàstic. Hi caben acostaments, sempre que la línia política es mantingui.

Volem incrustar com esmenes parcials tots els termes del projecte polític de Pedro. Sóc optimista. Un dels grans debats és per què som on som. Tant a nivell espanyol, amb el que va passar amb l’abstenció o en la crisi, com a nivell més genèric, com què ha fallat en la socialdemocràcia. Coses que la ponència no planteja. Tenim interès en plantejar-ho, perquè si arribem a la conclusió que la socialdemocràcia s’ha aigualit una mica, el corol·lari immediat és la necessitat d’èmfasi en les noves polítiques.

Després ens acusen de radicals o de que no agradem al mercat. És falta d’informació total. Llegeixin les coses amb cura. Som socialdemòcrates, gent reformista que s’està posant seriosa perquè pensa que la societat que estem organitzant no és justa i necessita moltes reformes.

Aleshores, podem trobar un projecte del PSOE al 39º congrés que critiqui l’abstenció i la gestió de Zapatero?

En alguna mesura, en els termes que estan plantejats en el projecte, no més enllà.

Quines parts són irrenunciables per anar en forma d’esmena?

L’autocrítica és el primer. Un segon element important és el tractament de l’ecologia, no perquè la ponència no el tingui, que el té. Però fem un pas més, volem parlar i pensar en una transició ecològica de l’economia. Això implica transversalitzar el plantejament ecològic per primera vegada seriosament en un partit d’esquerres.

Un tercer element que em sembla important és que en el projecte polític de Pedro donem molta importància a la digitalització de l’economia i el que suposarà l’expulsió del treball assalariat. I com trobar receptes al mateix temps d’ocupació i de salari decent per a tots en aquestes condicions. I posem solucions diferents com la que connecta amb la renda bàsica o la disminució dels temps de treball.

També recompondre la relació amb els sindicats. Hi ha coses que cal crear junts en aquesta societat. Hi ha un 50% o més de treballadors que estan amb una mà al davant i una altra per darrere. I això cal resoldre-ho.

A la candidatura de Susana Diaz preocupa que es tregui poder als òrgans de control.

Això és una falsa alarma. La nostra posició és molt clara. L’espina dorsal d’un partit socialdemòcrata és la democràcia representativa. La delegació a òrgans tant executius com de control, o sobirans, com el Comitè Federal. No volem que això desaparegui. Sí volem major apoderament dels militants. Perquè estem al segle XXI.

Som la gent més formada i informada de la història. Com vas a tractar els militants com si fossin unes persones que només has d’acudir a elles quan vols que et votin? Això es concreta en el fet que en tot procés d’elecció el poder ha d’estar en mans dels militants. En les decisions importants com un pacte de Govern ha de ser present la veu dels militants. També una figura nova com la iniciativa política del militant per plantejar polítiques.

Acceptarien límits a les primàries en municipis petits per evitar l’ “entrisme“?

No és que ho acceptem o no. És un tema que està per decidir. En aquest moment estem en municipis de més de 20.000 habitants i probablement aquesta xifra es baixi, però no hem fet una proposta amb un nombre exacte.

Hi ha alguna cosa en la ponència de la gestora que li agradaria treure perquè no concorda amb els criteris polítics de Pedro Sánchez?

És clar. Tot el bloc de partit és diferent i, per tant, estem per que se suprimeixi.

¿I de la part econòmica?

És molt més addicions, coses noves, que suprimir coses. L’actitud que hem de tenir és de tolerància i de permissivitat, fins on puguem arribar. Mantenim que l’efecte més pervers de la globalització s’ha donat en el món de les finances i que, en conseqüència, és important que a la UE es posi en marxa la directiva que ja està aprovada de la taxa sobre les transaccions financeres.

Però això sí era a la ponència.

Nosaltres precisem més els percentatges. A vegades és qüestió d’èmfasi. Parlant d’Europa, es necessita construir una aliança progressista, perquè la gran coalició de conservadors i socialdemòcrates no ha funcionat, s’ha col·lapsat i necessita un substitut. Plantegem una aliança progressista amb els verds, les noves esquerres si maduren, amb els demòcrates. És a dir, àmplia i liderada per la socialdemocràcia.

Diu a Europa però també ho aplica a Espanya.

Estic parlant d’Europa.

Això implicaria que per al Parlament Europeu en les llistes del PSOE s’integrés Podemos, IU …?

No, perquè això és una coalició. Una altra cosa és una aliança. Nosaltres parlem de la necessitat de construir un acord polític diferent a Europa que sigui la base per a construir l’Europa social.

Amb aquestes aliances de les “noves esquerres si maduren” i els verds fan de la necessitat virtut perquè els queden molt pocs aliats socialdemòcrates en què recolzar-se a la resta d’Europa. Com veu la crisi de la socialdemocràcia en els que eren els seus companys de referència a França o al Regne Unit?

Estem pensant en termes de la socialdemocràcia país a país, que és la que crec que comença a donar passos en la mateixa direcció que Pedro Sánchez. El que veig dels think tanks europeus és que avancen en la mateixa direcció. Pensem en una socialdemocràcia renovada que persegueixi l’aliança progressista, no el PSOE sol.

Aquesta aliança no podria haver-se donat ja? Probablement a la socialdemocràcia europea li hauria agradat més un pacte amb l’esquerra i els verds que amb els conservadors, però és que els números no han donat.

Tendeixen a oblidar-se dels demòcrates. En una societat com la que tenim ara cal reconstruir el pacte social. Aquest contracte social que històricament va donar lloc a l’Estat de benestar va ser un pacte capital-Estat on cadascun assumia uns rols. Això avui s’ha trastocat. És el que cal reformular. Quan parlem d’una aliança progressista no estem parlant només d’una aliança amb l’esquerra sinó de tot el que càpiga en un plantejament progressista d’Europa.

Els comparen amb el francès Hamon. Tenen por que a Pedro Sánchez li passi com a Hamon?

No. Home, li passaria com a Hamon si tinguéssim un Manuel Valls al PSOE, que es presenta, després diu adéu al partit socialista i se’n va amb Macron. Amb aquesta figura, podria passar alguna cosa d’aquest tipus. Però crec que no, que el PSOE té una solidesa enorme.

Està convençut que Pedro Sánchez pot tornar a convèncer l’electorat fora de la militància?

Estic superconvençut. Hi ha sis milions de votants que se’n van anar a casa o més a l’esquerra i aquests jo crec que tornaran. No es tracta d’un plantejament electoralista, és que plantegem un discurs que entenen. El discurs que hem plantejat en algunes ocasions no s’entenia.

S’imagina a Pedro Sánchez signant de nou un pacte amb Ciudadanos?

És clar, no veig per què no. Dependrà dels termes, de la situació i dependrà  del per a què. Ni Susana s’ha tornat més de dretes per pactar amb Ciudadanos a Andalusia ni Page més d’esquerres per pactar amb Podemos a Castella-la Manxa. Els pactes són els pactes i no estem pensant en termes de pactes tota l’estona, sinó de recuperar el nostre espai autònom.

Li interessaria a Pedro Sánchez que les eleccions fossin com més aviat millor?

No hi ha plantejament de cap tipus pel que fa a això. S’ha guanyat, ara cal construir. No hi ha un altre horitzó més que consolidar, cohesionar al voltant d’un nou posicionament a tot el PSOE i aquesta és la tasca d’ara.

Diu que serà capaç de reconectar amb l’electorat d’esquerres, però també que són necessàries les aliances amb Podemos. Com s’ho faran per a llevar-los electorat i alhora tendir ponts?

Les aliances amb Podemos estan per veure. No son un plantejament immediat i seria interessant que d’una vegada ens treguin aquest “sambenito” perquè el que estem fent és construir un espai autònom. Això sí, en l’esquerra.

La primera aliança podria ser en una moció de censura que es debatrà properament. Què ha de fer el PSOE?

El PSOE té claríssim que no està per la labor d’una moció de censura que s’anuncia de manera unilateral a la premsa, que no té possibilitat de prosperar i, si m’apures, que no té una justificació clara des del punt de vista de la majoria de l’esquerra. Nosaltres estem per que Rajoy rendeixi comptes i eventualment dimiteixi. En aquest moment,  la moció de censura serà una cosa que políticament pensen que els beneficia, però no canviarà les coses, i això és el pitjor perquè no canviarà a Rajoy.

I si Mariano Rajoy no dimiteix, Pedro Sánchez podria plantejar-se una moció de censura?

Qui sap què ens espera en el futur. La política és un procés i en els processos es van obrint causes, necessitats i plantejaments inapel·lables, però encara no estem en aquest procés.

Ho dic perquè Sánchez ha plantejat la seva campanya en l’eix d’oposar-se a l’abstenció a Rajoy i va dir al setembre que el que no volia fer era abstenir-se, sinó intentar un govern alternatiu. Com que els números són els mateixos, pot intentar-ara.

En política són molt importants els temps i en aquest moment estem en temps de cohesionar el PSOE. No puc parlar d’un temps més enllà perquè ni sé el que pot passar ni és el meu paper decidir-ho.

Tenen por que la militància es pugui sentir frustrada si no es fa tot el possible per fer fora Rajoy?

La dimissió de Rajoy és el que estem demanant precisament.

Ja, però depèn d’ell la decisió. Hi ha altres mecanismes per fer-lo fora.

El mecanisme de la moció de censura implica per definició que sigui constructiva, la substitució del Govern. No estem en aquest moment. Coneixent als militants, jo en sóc un, volem veure un discurs i un llenguatge diferents, actituds diferents, un partit que funciona d’una altra manera i unes polítiques que es comencen a posar en marxa que tenen sentit per a la gent. L’important és que en aquest país encara no tenim un pla de xoc contra la pobresa, és que les dones no voleu tenir fills perquè no podeu si voleu ser professionals …

Però el pla contra la pobresa, per exemple, es pot fer des de l’oposició?

No, però cal guanyar a tots els que estan a l’oposició per a coses com aquesta. El plantejament que va tenir Pedro des d’un principi d’un govern del canvi ha de seguir vigent en la tasca parlamentària.

No està fent una bona oposició el PSOE ara mateix?

Com sol dir Pedro, l’abstenció gratuïta i el comportament posterior ens col·locaren en terra de ningú, en un terreny en el qual no vam guanyar credibilitat ni erem molt efectius. Cal buscar un altre tipus de posicionament del grup, però prefereixo no entrar-hi, però no hi ha dubte que es poden fer coses diferents en el grup. Sobre tot el que no es pot fer son coses com canviar cromos amb el PP per renovar el Tribunal Constitucional, com si estiguéssim en ple bipartidisme. Són coses del passat que no convé fer perquè resten credibilitat.

Una de les coses que cal resoldre són els pressupostos generals. Què ha de fer el PSOE?

No m’atreviria a parlar ex-catedra d’un tema que no controlo perquè per això està el grup. El plantejament bàsic és que nosaltres no donarem suport a aquests pressupostos, i que es busqui la vida Rajoy.

Però té possibilitats de tirar endavant.

Amb una altra aliança? Demostra que no era necessària la nostra abstenció. És el que havia d’haver fet des del principi Rajoy: buscar-se la vida.

Entrevista de Belén Carreño / Irene Castro

 

eldiario.es

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: