Nou Cicle

Manifest “PER UNA REFUNDACIÓ DE LA UNIO EUROPEA”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

eu-flag-1A la vigília de l’aniversari de la signatura dels tractats constitutius de la UE i mentre aquesta està experimentant una crisi sense precedents, un grup de més de 300 acadèmics i personalitats europeus han signat una crida per a rellançar la integració europea i conviden a la societat civil, els investigadors, els joves i els ciutadans a participar en una marxa massiva per  Europa a Roma el 25 de març.

Nosaltres, ciutadans europeus, estem preocupats i espantats. La crisi econòmica i financera ens ha empobrit. La desocupació juvenil genera el risc d’una generació perduda. La desigualtat creix, la cohesió social està en perill. La Unió Europea està envoltada de guerra i inestabilitat des d’Ucraïna a Turquia, Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. El flux de refugiats i migrants s’ha convertit en un repte estructural que hem d’afrontar junts, amb humanitat i visió de futur. Som testimonis de les tendències autoritàries que creixen en diversos Estats membres, i també de l’ascens de forces nacionalistes i xenòfobes. S’estan atacant la democràcia i els valors fonamentals de la civilització europea moderna. Es qüestiona fins i tot la pròpia Unió Europea, que ha garantit la pau, la democràcia i el benestar durant dècades.

Nosaltres, ciutadans europeus, no volem que els nostres polítics nacionals es preocupin només de les seves properes eleccions locals o estatals. És freqüent escoltar-los demanar solucions europees a problemes europeus, però després intenten que es tornin impossibles d’executar o ineficaços. Ignoren propostes sensates de la Comissió, o no apliquen les ja acordades entre tots. Reclamen un dia que Europa actuï, i al següent es queixen que ho hagi fet. Demanem, per això, que els nostres polítics nacionals i els mitjans de comunicació deixin d’entendre el procés d’integració com un joc de suma zero, tractant d’enfrontar als països entre si. En un món interdependent, cap nació pot satisfer per si sola les necessitats bàsiques dels seus ciutadans ni garantir la justícia social. La integració i la governança supranacional són un joc de suma positiva. El nostre model social europeu, basat en la democràcia liberal i en l’economia social de mercat, només pot sobreviure en un sistema de governança multinivell, construït sobre la base del principi de subsidiarietat.

Nosaltres,  ciutadans europeus, som conscients que la globalització està transformant el món. Necessitem un govern europeu que defensi els nostres valors compartits, i que contribueixi a una solució conjunta per als problemes que estan amenaçant a la humanitat. El món necessita una Europa que es projecti a l’exterior, cosmopolita, que ajudi a construir un sistema de governança democràtica global més efectiu, capaç de fer front al canvi climàtic i a la pobresa, que lluiti per la pau, que s’involucri en la transició cap a una economia social i mediambientalment sostenible.

No volem que els nostres polítics nacionals es preocupin només de les seves properes eleccions locals o estatals.

Nosaltres,  ciutadans europeus, reconeixem a la UE com una Res Publica incompleta. Compta amb un pressupost ridícul (0,9% del PIB). No té autonomia financera dels seus Estats membres, ni les competències necessàries per respondre amb èxit als reptes de la crisi actual. És cert que els seus òrgans legislatius, judicials i el seu banc central corresponen a un disseny quasi federal. No obstant això, la democràcia és la possibilitat que els ciutadans triïn el seu govern i que aquest sigui responsable de les seves polítiques. Perquè la Unió pugui ser eficaç i democràtica en la presa de decisions, les seves decisions (incloses les relatives al pressupost, la política exterior i de defensa, i la reforma dels Tractats) haurien de ser adoptades, principalment, per una majoria qualificada que representi la voluntat majoritària dels ciutadans i dels Estats europeus. La Comissió ha d’esdevenir un govern de ple dret, que promogui una agenda política legitimada a través d’eleccions. Els partits polítics europeus haurien de presentar candidats a la presidència a les eleccions europees. Una alternativa podria ser l’elecció directa d’un president de la Unió Europea, fusionant en aquest càrrec les actuals presidències de la Comissió i del Consell Europeu.

El 14 de febrer de 1984, el Parlament Europeu va aprovar l’anomenat Projecte de Tractat pel qual s’estableix la Unió Europea, també conegut com a Projecte Spinelli. En ell, s’apostava per avançar cap a una unió política, però els Estats membres no el van aprovar. El 14 de febrer de 2017, fem una crida al Parlament Europeu, única institució de la Unió Europea escollida directament pels ciutadans, perquè prengui la iniciativa i impulsi una Unió amb una base democràtica reforçada. Parlar d’unió bancària, fiscal, econòmica, energètica, defensiva, de seguretat o política només té sentit en una Unió Europea autènticament democràtica, en la qual sigui un govern europeu el que impulsi aquestes polítiques.

La unitat europea és la clau per solucionar els nostres problemes comuns, per garantir el nostre benestar, la nostra seguretat i la nostra democràcia.

El 25 de març de 2017, els caps d’Estat i de Govern celebraran l’aniversari dels Tractats de Roma, de 1957, en els quals es va crear la Comunitat Econòmica Europea i l’Euratom. Els demanem que reprenguin la visió que van tenir al seu dia els fundadors. Han d’obrir el camí per a una refundació de la UE, i fer-ho sobre la base d’una proposta del Parlament Europeu. Han d’aprofitar els instruments del Tractat de Lisboa per enfortir les institucions i polítiques de la UE, especialment les relatives a l’acció exterior, a la seguretat, a la política econòmica i la social.

Demanem també als joves europeus, a la societat civil, als treballadors, als empresaris, als acadèmics, als governs locals i, en general, a tots els ciutadans europeus, que participin en la Marxa per Europa que tindrà lloc el 25 de març a Roma. Junts podrem transmetre als líders polítics la força i el coratge necessaris per conduir a la UE a aquest nou començament. La unitat europea és la clau per solucionar els nostres problemes comuns, per protegir els nostres valors, per garantir, en definitiva, el nostre benestar, la nostra seguretat i la nostra democràcia.

Signen: Gian Paolo Accardo – Alberto Alemanno – Edmond Alphandery – Giuliano Amato – Filippo Andreatta – Daniele Archibugi – Giampiero Armenise Auletta – Matej Avbelj – Roberto Balzani – Enrique Barón Crespo – Gauthier Bas – José María Beneyto – Vitor Bento – Yves Bertoncini – Stanislaw Biernat – Francesco Billari – Angelo Bolaffi – Emma Bonino – Gianni Bonvicini – Donnelly Brendan – Mercedes Bresso – Flavio Brugnoli – Massimo Cacciari – Susanna Cafaro – Raimondo Cagiano De Azevedo – Beniamino Caravita – Franco Cardini – Maria Chiara Carrozza – Roberto Castaldi – Giuliano Cazzola – Innocenzo Cipolletta – Stefan C. Collignon – Carlo Curti Gialdino – Pier Virgilio Dastoli – Mario Di Napoli – Anna Dl Diamantopoulou – Luigi Ferrajoli – Maurizio Ferrera – Thomas Fischer – John Erik Fossum – Marco Frey – Emilio Gabaglio – Antonio Gaudioso – Anthony Giddens – Aidan Gilligan – Enrico Giovannini – Ettore Greco – Marcel Grignard – Robert Grzeszczak – Ulrike Guérot – Paolo Guerrieri – Montserrat Guibernau – Vincenzo Guizzi – Julius Horvat – Fernando A. Iglesias – Daniel Innerarity – Paul Jaeger – Pikalo Jernej – Ireneusz C. Kaminski – Ireneusz P. Karolewski – Mathias Koenig-archibugi – Tomasz Kogu – Vladan Lalovic – Fulco Lanchester – Christophe Leclercq – Jo Leinen – Enrico Letta – Lucio Levi – Miguel Poiares Maduro – Paolo Magri – Alberto Majocchi – Mikel Mancisidor – Andrea Manzella – Michaela Marek – Riccardo Marussi – Marco Mascia – Fabio Masini – Yves Meny – Cesare Merlini – Marcello Messori – Kevin Morgan – Gilberto Muraro – Holger Nehring – Ferdinando Nelli Feroci – Kalypso Nicolaïdis – Claus Offe – Antonio Padoa Schioppa – Francesco Papadia – Antonino Papisca – Gianfranco Pasquino – Otto Pfersmann – Mikolaj Pietrzak – Jernej Pikalo – Fausto Pocar – Fabrice Pozzoli-montenay – Adriano Prosperi – Pietro Reichlin – Pietro Rossi – Gianenrico Rusconi – Saskia Sassen – Vivien Schmidt – Ingrid Shikova – Olexander Shnyrkov – Dusan Sidjanski – Denis Simonneau – Enzo Siviero – Magnús Árni Skjöld Magnússon – Francisco Javier Solana De Madariaga – Valeria Termini – Valeria Termini – Giuseppe Tesauro – Nathalie Tocci – Jose Ignacio Torreblanca Payá – Loukas Tsoukalis – Nadia Urbinati – Kirmen Uribe – Antonio Villafranca – Jorge E. Viñuales – Izabela Wróbel – Vladimiro Zagrebelsky

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: