Eleccions al ParlamentPortada

Lluís Rabell: L’eix del mal

Podria ser una simple anècdota, una més d’aquests enfurismats tuits que inunden les xarxes socials en període electoral. Les paraules, però, no són innòcues. I, quan són abocades per responsables polítics, esdevenen el símptoma d’alguna cosa més profunda. És el cas de Josep Costa, vicepresident primer de Parlament de Catalunya i membre destacat de JxCat, que escrivia fa un parell de dies: “El Mal és Illa i el PSC, quan diuen que hem de passar pàgina dels últims deu anys“. El Mal. L’adversari deixa de representar una opció política legítima per convertir-se en l’enviat d’un inframón tenebrós. El candidat socialista no és humà … i constitueix una amenaça per als que sí que ho són. Això no ho diu un pobre ignorant supersticiós, sinó tot un jurista i professor de teoria política. Tant si es tracta d’un deliri sectari com d’un fred càlcul polític, aquesta asseveració cancel·la la racionalitat democràtica; apel·la a la visceralitat, a temors i impulsos primaris. Populisme en vena. Violència latent.

El problema és que no es tracta d’un cas aïllat, ni tampoc desconnectat de determinats corrents socials. La candidatura de JxCat està plena de personatges que encarnen una virulenta radicalització de el sentiment nacional. És una dreta extrema amb una frontera amb l’extrema dreta cada dia més desdibuixada. El seu cap de llista, Laura Borràs, escèptica pel que es refereix a les vacunes, va ser una de les promotores del Manifest Koiné, que designava als emigrants procedents d’altres regions d’Espanya com “colons del franquisme“. Una tesi que subscriu amb entusiasme el número dos de la llista, Joan Canadell, seguidor de les tesis del Institut Nova Història sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, Leonardo da Vinci, Shakespeare o Cervantes, la magna obra dels qual hauria estat traduïda injustament al castellà, ocultant l’original català. És cert que un personatge com Josep Sort va haver de retirar-se de la candidatura després de titllar l’alcaldessa de Barcelona de “puta histèrica espanyola“. Però, per bé que més moderats en les seves manifestacions durant la campanya, no li van ideològicament a la saga altres membres de la llista.

Conspiracions, obscurantisme … i una inquietant concepció de la democràcia, segons la qual les majories tindrien un poder sense restriccions. Produeix calfreds imaginar un Parlament tensionat entre aquesta gent -que no desmereixeria entre els adeptes de Trump– i Vox, si es compleixen els vaticinis de les enquestes. No menys inquietant que una Generalitat trenada amb aquests vímets: la independència no figura a l’agenda de ningú; però una estèril conflictivitat amb el govern d’Espanya tornaria a estar a l’ordre del dia, enmig d’un context econòmic i social tremendament complex. I això és una cosa que podria succeir.

Per la mateixa raó que, al llarg dels últims anys, partits i institucions civils s’han vist sacsejats per la crisi de l’ordre global, les societats també han experimentat canvis. Hi ha una dialèctica entre la societat i els seus nous representants. S’assemblen més del que ens agradaria creure. Malgrat els fracassos i les mentides, per emotivitat o per un dolorós balanç del “Procés“, una part de la ciutadania seguirà donant suport a un aventurer com Puigdemont. La seva llista podria fins i tot resultar la més votada o la guanyadora en escons, per la combinació de certa desmobilització del vot metropolità i la sobrerepresentació de les comarques interiors. En qualsevol cas, la dreta nacionalista inspira una por cerval a ERC.

Tothom mira cap els de Junqueras. Si l’aritmètica parlamentària ho permetés, ¿s’atreviria ERC a desmarcar-se del bloc independentista per afavorir, sota una o altra fórmula, una alternativa d’esquerres amb comuns i socialistes? Fins i tot descomptant les fanfarronades de campanya, i per molt que aquest gir sigui el més raonable, ERC no ho té fàcil per acostar-se a l’ “eix del mal“. És, abans que res, el partit de la petita burgesia nacionalista; acabarà inclinant-se en un sentit o un altre en funció de la correlació de forces que s’estableixi entre la dreta tradicional -avui encarnada per aquesta mutació etnicista i xenòfoba del “gen convergent” -, d’una banda, i les forces progressistes, vinculades al moviment obrer i a les classes populars, de l’altra. Les bases d’ERC han estat protagonistes genuïnes de la hipèrbole del “Procés“, s’han embegut també de populisme. En gran mesura, comparteixen extracció social i psicologia amb els seus dirigents. Empenyeran naturalment a una nova aliança amb els germans enemics.

El problema és que l’esquerra social i federalista ha quedat molt debilitada com a força organitzada, tot i que Salvador Illa reculli avui el sentiment de tots aquells sectors socials que voldrien encarar una nova etapa. Serà això suficient per fer bascular la situació el 14F? De res serviran els arguments, ni els sermons. Perquè ERC canviés de perspectiva caldria, en primer lloc, que guanyés el pols a JxCat, fent-li l’anhelat sorpasso. Es requeriria, a més, que no hi hagués possibilitat matemàtica de conformar una majoria independentista. I que la primera força de l’esquerra vencés amb una incontestable rotunditat, postulant-se a liderar una majoria de progrés. Però ni tan sols semblant conjunció astral garantiria per ella mateixa la superació del bloqueig. La clau residirà en les proporcions. Tot dependrà de la força amb què es manifestin les tendències que bullen en el si d’una societat irritada, voluble i desorganitzada. Sense anar més lluny, la dificultat per formar meses electorals no expressa tant una por desmesurada al contagi com la devaluació de la democràcia entre la ciutadania. El 14F dibuixarà el mapa polític d’una possible governança -o del marasme institucional- de Catalunya, amb grans repercussions en la política espanyola. Però aquests comicis seran també, potser, sobretot, una radiografia de la pròpia societat catalana. La democràcia es troba en una situació de gran vulnerabilitat.

Lluís Rabell, 2021.02.08

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button