Nou Cicle

Lluís Foix: Trencadissa de CiU a la vista

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

CiU_masduranLes coalicions i federacions travessen moments difícils, gairebé catastròfics, a punt de la ruptura. Però sempre se’n surten perquè l’objectiu principal de les aliances passa per damunt de tot. Sovint s’està a punt de trencar però no es trenca. També passa allò que diu la dita: “tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca”.
Es trencarà la coalició que ha durat més de quaranta anys? Tot fa pensar que sí. És qüestió de calendari. L’incident de la votació separada al Congrés sobre la llei contra el terrorisme jihadista és un de tants ensurts pels que passen les federacions. Hi ha un tira i arronsa, es debat, es discuteix i s’arriba a un acord. O es pacta el desacord.

El fons de les desavinences rau en el procés. Però no en si la votació afectaria al camí cap a la independència de Catalunya sinó en que Mas és l’abanderat de l’independentisme i Duran s’ho mira amb més distanciament. Un s’ha declarat sobtadament independentista i l’altre no ho ha sigut mai. No s’ha arribat a canviar panys de porta ni a dir paraules gruixudes. El que es veu és que l’objectiu de CDC és la independència i el de Unió, no.

Em fa la impressió que els Rull, Turull i Coromines no volen anar plegats amb Unió i amb Duran. El fet que Coromines, segons Duran, telefonés a l’últim minut que havien de votar diferent d’Unió seria una mostra de l’escenificació de les diferències. El de menys, era la llei que es votava.

Si aquesta ruptura es fa abans o després de les municipals és el menys rellevant. El que importa és si les dues formacions podran o voldran anar plegats a les eleccions del mes de setembre. Com seran les llistes? Qui les decidirà? És una situació dolenta per les dues formacions.

El president Mas ha trencat políticament amb tots. A Europa no hi té interlocutors. La ruptura amb l’Estat no s’ha produït jurídicament però intel·lectualment és com si fossin dos mons separats. Les relacions amb el PP no existeixen, tampoc amb el PSOE ni amb la resta de partits del Congrés dels Diputats. A Catalunya no va ni tan sols de la mà d’Oriol Junqueras. La resta de partits tampoc l’acompanya. I per si faltés encara un element en aquest drama shakesperià , ara resulta que hi pot haver una trencadissa amb Unió. I CiU només té 50 diputats.

Foixblog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: